El Govern expandeix la seva xarxa d¡¯ambaixades despr¨¦s de recuperar les que va tancar el 155

L¡¯exdiputat d¡¯Esquerra Republicana al Congr¨¦s Alfred Bosch ¨¦s, des de divendres, conseller d¡¯Acci¨® Exterior de la Generalitat. Recull el testimoni d¡¯Ernest Maragall, que ara ¨¦s candidat a l¡¯alcaldia de Barcelona, la gesti¨® de la qual es va focalitzar en la reobertura de les vuit delegacions del Govern a l¡¯exterior que va tancar el Govern del PP a l¡¯empara de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Bosch pret¨¦n expandir les ¡®ambaixades catalanes¡¯ a ?sia i l¡¯Am¨¨rica Llatina.

Els primers passos de les delegacions de nou encuny es van aprovar, de fet, dimarts passat en la reuni¨® setmanal de l¡¯Executiu catal¨¤. El Govern va aprovar els decrets per obrir sis oficines, de les quals no hi havia les de Beirut (per a la zona mediterr¨¤nia), Estocolm (amb ¨¤mbit als pa?sos n¨°rdics i substitueix la que hi havia a Copenhaguen) i Riga (per a les nacions b¨¤ltiques).

Els plans dissenyats durant el mandat de l¡¯exconseller Ra¨¹l Romeva, a la pres¨® preventiva en espera que sigui jutjat per un suposat delicte de rebel¡¤li¨®, inclouen arribar a Se¨¹l, M¨¨xic DF o Buenos Aires, possiblement el 2019. L¡¯any passat, la Generalitat va destinar 18 milions d¡¯euros a sufragar les seves relacions exteriors.

Les delegacions de creaci¨® nova (n¡¯hi ha 14, de planificades) encara no tenen estructura ni responsables. De fet, en el passat es van crear oficines que mai es van arribar a engegar, com per exemple de la Santa Seu, que va anunciar el mateix Romeva el 2015 i que mai va veure la llum. Segons el decret, la seva funci¨® ¨¦s ¡°promoure i coordinar les relacions bilaterals amb les autoritats [de l¡¯Estat en q¨¹esti¨®], aix¨ª com amb els altres governs descentralitzats, en l¡¯¨¤mbit de les compet¨¨ncies de la Generalitat¡±.

El pla de ¡°restituci¨®¡± de les oficines va ser un dels pilars del discurs legitimista del president de la Generalitat Quim Torra. Nom¨¦s fins al setembre passat es van poder reobrir les de Londres i Berl¨ªn. L¡¯estrat¨¨gia d¡¯acci¨® exterior, no obstant aix¨°, ha topat amb l¡¯oposici¨® del ministre d¡¯Exteriors, Josep Borrell. Inicialment, les seves objeccions van ser m¨¦s de tipus formal, per¨° ara reivindiquen de nou el paper pol¨ªtic d¡¯aquestes oficines.

Objeccions de Borrell

El juliol passat, el ministre socialista va argumentar que la primera onada d¡¯ambaixades reobertes (el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, It¨¤lia, Su?ssa i Fran?a) no disposaven de l¡¯informe perceptiu per part d¡¯Exteriors en el qual s¡¯explica quina en ser¨¤ la funci¨®. El cas est¨¤ als tribunals, ja que la Generalitat ent¨¦n que, com que es tractava d¡¯una reobertura, no calia fer el tr¨¤mit.

Acci¨® Exterior va demanar l¡¯informe per a la segona fornada. I la resposta que ha donat el Ministeri ¨¦s clara. Borrell argumenta la seva negativa en el fet que ¡°l¡¯experi¨¨ncia recent demostra que aquestes delegacions, juntament amb el Diplocat, han estat un instrument fonamental per intentar la internacionalitzaci¨® del proc¨¦s, difonent les tesis del secessionisme i denigrant la imatge internacional d¡¯Espanya¡±.

L¡¯Estatut determina les compet¨¨ncies de Catalunya en l¡¯¨¤mbit exterior, com tamb¨¦ la tenen altres comunitats aut¨°nomes. No obstant aix¨°, el desplegament de les delegacions catalanes s¡¯intensifica despr¨¦s de l¡¯inici del proc¨¦s, el 2012. Els arguments ara esgrimits per Borrell s¨®n id¨¨ntics als que van portar l¡¯exministre d¡¯Exteriors Alfonso Dastis a tancar-les durant la intervenci¨® a l¡¯autogovern catal¨¤. Nom¨¦s va continuar l¡¯oficina de Brussel¡¤les.

Despr¨¦s d¡¯arribar al Govern, Maragall va xifrar en 1,3 milions d¡¯euros el cost de desmuntar la seva xarxa d¡¯ambaixades. S¡¯hi inclou, per exemple, la cancel¡¤laci¨® dels contractes de lloguer o la indemnitzaci¨® de 33 persones acomiadades.

Inicialment, la Generalitat va optar per mantenir en el c¨¤rrec als delegats que ho van sol¡¤licitar, com ¨¦s el cas del llicenciat en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques Manuel Manonelles de l¡¯oficina de Ginebra o de l¡¯exresponsable de l¡¯estrat¨¨gia TIC de la Generalitat, Sergi Marc¨¦n, a Londres.

En altres casos, Acci¨® Exterior va aprofitar per convocar concursos de m¨¨rits per escollir els responsables de les oficines noves, de manera que va intentar suavitzar la seva imatge pol¨ªtica. Per a Washington, per exemple, es va designar Vict¨°ria Alsina, doctora en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat Pompeu Fabra i investigadora a Tandon School of Engineering de la New York University. Per a Par¨ªs, es va triar Daniel Cam¨®s, doctor en Economia per la Paris School of Economics.