Triangulacions

Tan ajustat ¨¦s relacionar la pol¨ªtica amb el futbol com pesat reiterar-ne el vincle, per la progressiva evid¨¨ncia del paral¡¤lelisme m¨¦s que no pas per la insist¨¨ncia en la semblan?a. Cada debat parlamentari, cada m¨ªting, cada arenga medi¨¤tica en qualsevol de les dues grans ciutats semblen reflectir un constant Bar?a-Madrid en qu¨¨ fins i tot hi t¨¦ cabuda el joc brut examinat per l¡¯equivalent al VAR dels estadis. I aix¨ª, una de les moltes c¨¤meres que hi ha al Congr¨¦s o al Parlament simula aquella antiga moviola, per¨° amb m¨¦s precisi¨® t¨¨cnica a l¡¯hora de determinar si hi va haver una falta greu en la suposada escopinada d¡¯un diputat a un ministre. O motiu d¡¯agitaci¨® a les graderies i conseq¨¹ent desconcentraci¨® del davanter per l¡¯exc¨¦s de gesticulaci¨® dels membres d¡¯un dels equips principals acostumats a provocar primer i protestar despr¨¦s, quan se¡¯ls recorda que tal far¨¤s, tal trobar¨¤s. O causa d¡¯expulsi¨® d¡¯un jugador parlamentari sempre provocador que molesta l¡¯¨¤rbitre m¨¦s que el contrari, ja que, de tant patir les seves entrades, aquest ja no sap si el fet que el penalitzin ¨¦s la causa o l¡¯efecte de la seva pr¨°pia actitud agitadora.

Deu ser per aquesta relaci¨® que els qui juguen amb la met¨¤fora veuen ara triangulacions en la majoria de les t¨¤ctiques pol¨ªtiques. Com si aquesta figura consolidada per Cruyff i sofisticada per Guardiola com a ballet harm¨°nic a c¨°pia de passades curtes i precises amb la finalitat de trencar l¡¯esquema al rival fos el gran descobriment de l¡¯any. Com si els cl¨¤ssics no l¡¯haguessin aplicat en la construcci¨® de les pir¨¤mides i definit per calcular les mesures de dist¨¤ncia i com si mai hagu¨¦s estat present en els nostres estudis elementals quan ens endinsaven a l¡¯esp¨¨s m¨®n de les ¨¤rees superposant-les amb el teorema de Pit¨¤gores.

Deu ser pel valor de la hipotenusa per¨° sobretot pel pes dels catets, ¨¦s a dir, dels costats m¨¦s curts ¨Cen la doble accepci¨® de la paraula¨C que el triangle ha cobrat vida pol¨ªtica abans que aquesta acabi engolida pel de les Bermudes.

Hi ha triangulaci¨® for?ada en la campanya electoral andalusa. El centre de gravetat ja no ¨¦s a Sevilla, ni en l¡¯eix que la ciutat sevillana dibuixa amb Madrid, sin¨® en l¡¯escal¨¨ que t¨¦ el tercer v¨¨rtex a Barcelona. Parlar de Catalunya, el seu proc¨¦s, els seus privilegis, la seva provocaci¨® i la seva fortalesa ven. Ho sabem. Tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s a Catalunya on viuen m¨¦s andalusos fora d¡¯Andalusia. Esmentar els pol¨ªtics empresonats preventivament per negar-los el potencial indult abans d¡¯haver-los condemnat perqu¨¨ encara no han estat jutjats anima el sud resignat. Desviar l¡¯atenci¨® d¡¯una autonomia tan rica com castigada i dedicar-li escassos minuts dels molts que es destinen a m¨ªtings i escenificacions equival a dissimular que no es tenen solucions ni projecte per a la comunitat. ?s el que va fer Pablo Casado davant dels andalusos de Ja¨¦n, olivaires altius, potser perqu¨¨ no tinguessin oportunitat de recordar-li qui va ser que va aixecar les oliveres. I que no li expliquessin que no les va aixecar el no-res, ni els diners ni el senyor, sin¨® la terra callada, el treball i la suor.

Nom¨¦s la proximitat tant geogr¨¤fica com interessada del penyal de Gibraltar ha desviat parcialment l¡¯atenci¨® catalana d¡¯uns comicis que han despla?at cap al sud els problemes amb el nord. All¨¤ on es fa bullir l¡¯olla del nostre avenir: Europa. La pot¨¨ncia descapitalitzada per la incapacitat de revertir el declivi del projecte temptador que va ser deixant la seva erosi¨® en mans dels populismes m¨¦s enervats tant de dretes com d¡¯esquerres gaireb¨¦ sense r¨¨plica.

El Brexit i les seves conseq¨¹¨¨ncies. Una nova triangulaci¨® inesperada que despr¨¦s de simular una dansa macabra entre Londres i Brussel¡¤les ha trobat inesperadament en Madrid i durant uns dies el cigne negre amena?ador. Mentrestant, la pol¨¨mica rejovenia, a trav¨¦s del pitjor dels malsons, el que la roca va ser per a tantes generacions d¡¯espanyols: una excusa, un pretext, una fugida, una cortina de fum per desviar l¡¯atenci¨® de tants desprop¨°sits. Els mateixos que ha atiat l¡¯oposici¨® fent creure en va que en tres dies es podia resoldre un contenci¨®s de 300 anys.

Hi ha triangulaci¨® tamb¨¦ en els debats pressupostaris. Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Govern central necessiten diferents suports per aprovar els comptes respectius. Els comuns de Colau s¡¯entesten a condicionar els catalans als espanyols per la via tot all¨° que es perd si els independentistes no tenen en compte l¡¯haver abans que el deure. El cr¨¨dit abans que el risc. I de passada, que aquesta dansa dels vels emboliqui tamb¨¦ les previsions per a una ciutat expectant que veu que s¡¯apropen unes eleccions tan imprevisibles com impredictibles.

I si aquesta triangulaci¨® no funciona ¨¦s perqu¨¨ est¨¤ supeditada a la que es dibuixa entre Barcelona, Madrid i Waterloo. Els v¨¨rtexs reals del dibuix elemental.