Madame de La Fayette

Els historiadors de la literatura francesa sempre s¡¯han posat d¡¯acord en la idea que La princesa de Cl¨¨ves (1662; hi ha traducci¨® al catal¨¤) ¨¦s la primera novel¡¤la moderna de les lletres franceses. A m¨¦s de ser la primera ¡ªdescartant, doncs, la molt menys notable L¡¯Astr¨¦e, d¡¯Honor¨¦ d¡¯Urf¨¦, novel¡¤la pastoral que ?ric Rohmer va portar a la pantalla¡ª, ¨¦s una de les millors novel¡¤les que mai hagi donat aquest pa¨ªs. A la nostra novel¡¤la d¡¯avui ja no hi ha ni grecs ni romans amb toga, ni pastorets ni colometes cursis, i tot en el llibre de Madame de La Fayette (1634-1693) ¨¦s alta vida urbana, homes i dones de carn i ossos, psicologia, situacions de cada dia.

La hist¨°ria ¨¦s senzilla: la senyoreta de Chartres es casa, en un mariage de raison ¡ªels altres solen ser irracionals, per massa carregats d¡¯amor; oh temps benaurats dels casaments de conveni¨¨ncia!¡ª amb el pr¨ªncep de Cl¨¨ves, noble d¡¯import¨¤ncia a la cort d¡¯Enric II. (Tot passa temps enrere en la hist¨°ria de Fran?a, segurament per no escandalitzar cap contemporani de l¡¯escriptora.) Al cap de poc temps de casada, l¡¯ara princesa de Cl¨¨ves coneix a la cort un home com no en corren gaires, ni llavors ni ara: ben plantat, guapo, intel¡¤ligent, ric, amb esprit, carregat de virtuts cardinals i teologals i amb totes les pot¨¨ncies de l¡¯¨¤nima: Monsieur de Nemours. Com no podia ser altrament, ella se n¡¯enamora, que ¨¦s la llibertat arriscada que coneixen totes les dones casades, igual que els seus marits, una llibertat que avui s¡¯ha convertit en un costum que faria tremolar sant Pau, inventor del matrimoni cristi¨¤, si torn¨¦s al saeculum.

Per¨° diguem-ho b¨¦: nom¨¦s se n¡¯enamora. No el veu gaire sovint, de vegades fins i tot l¡¯evita, mira de no fer-lo patir per¨° tampoc no li dona mostres de passi¨®, i l¡¯afer no es consuma a la manera que sol usar-se avui la llibertat que hem esmentat. Un bon dia, la princesa de Cl¨¨ves comet un error que ha fet vessar m¨¦s tinta que cap altre episodi de la literatura francesa, ni tan sols el de la famosa magdalena de Proust: confessa al seu marit que est¨¤ enamorada de l¡¯altre. El marit s¡¯engelogeix, els segueix per veure qu¨¨ passa exactament, tot queda en una ambig¨¹itat prodigiosa, i al final, desesperat a causa de l¡¯amor a la seva dona i de la gelosia, mor. Llavors la princesa no s¡¯entrega als bra?os del seu amat i amador, sin¨® que es tanca en un lloc apartat, lluny del bullici i de la frivolitat de la vida mundana.

La majoria dels cr¨ªtics de qualsevol temps ha opinat que la famosa escena de la confessi¨® era del tot inconcebible: la princesa de Cl¨¨ves no ¨¦s cap bleda, ni es va educar a les Filles de Maria com per cometre l¡¯error monumental d¡¯explicar al seu marit que a ell se l¡¯estima molt, per¨° que est¨¤ enamorada d¡¯un altre. No he conegut ni una sola dona ¡ª¨¦s clar que no n¡¯he conegut gaires¡ª que, si t¨¦ un afer molt m¨¦s consumat que el de la princesa de Cl¨¨ves, confessi al seu marit un episodi ad¨²lter, que no ¨¦s ni tan sols el cas de la nostra novel¡¤la. Els homes, que solen ser m¨¦s ingenus que les dones, de vegades ho expliquen, i no hi ha dona que ho perdoni. Al cap i a la fi, el matrimoni ¨¦s un contracte civil molt seri¨®s; i no diguem si s¡¯ha fet a l¡¯esgl¨¦sia. Madame de S¨¦vign¨¦ ¡ªuna altra de les grans del segle¡ª va trobar la confessi¨® del tot inversemblant. Molt poc despr¨¦s d¡¯editar-se la novel¡¤la, el Mercure Galant va impulsar una enquesta entre la poblaci¨® lectora de tot Fran?a, i un home de comarques va contestar: ¡°Una confessi¨® d¡¯aquesta mena no ha sortit mai de llavis femenins a la meva encontrada. Quina de les nostres pageses s¡¯atreviria a imitar aquesta princesa mancada de seny?¡±. Una dona, combativa i prefeminista, va respondre: ¡°M¨¦s aviat cal lluitar eternament, i morir en el combat¡±.

La meva suposici¨® ¨¦s que Madame de La Fayette va escriure aquesta novel¡¤la amb l¡¯ajuda del seu gran amic, el moralista franc¨¨s La Rochefoucauld, i que va ser ell, possiblement contra l¡¯opini¨® de l¡¯escriptora, qui li va insinuar aquest passatge de la novel¡¤la: un fet que, en realitat, fa que el llibre s¡¯hagi d¡¯acabar de seguida, amb la mort del marit i despr¨¦s de la muller, perqu¨¨ seria molt ximple continuar-la amb un fine lieto a l¡¯estil oper¨ªstic, amb la princesa i el seu enamorat vivint confortablement i burgesa en un h?tel de Saint Germain, amb una imatge del marit difunt penjat a la paret d¡¯una saleta.

Situats, tanmateix, al segle dels moralistes francesos, aquest argument no deixa de tenir una certa grandesa moral, una finesa d¡¯esprit i un sentit de l¡¯honor que fan colossal la figura de la protagonista. Encara avui, a certs pobles de Catalunya, quan aconsellen a una dona jove i viuda que es torni a casar, ella respon: ¡°Un sol D¨¦u, i un sol home!¡± Per¨° ara D¨¦u est¨¤ missing, i d¡¯homes per casar, n¡¯hi ha per donar i per vendre.