Una com¨¨dia amb vibrador que ¡°apel¡¤la a les coses bones de la vida¡±

Quan el ginec¨°leg William Masters i la sex¨°loga Virginia Johnson (Masters & Johnson, aquesta gran parella) van utilitzar en la d¨¨cada dels seixanta del segle XX el fam¨®s artefacte Ulisses per estudiar l¡¯orgasme femen¨ª (vegeu Masters of sex, de Thomas Maier, Debolsillo, 2016) semblava que eren uns avan?ats. Per¨° molts anys abans un metge brit¨¤nic capdavanter havia creat l¡¯antecessor d¡¯aquest aparell destinat a aventurar-se, com el protagonista de l¡¯Odissea, en regions desconegudes. Joseph Mortimer Granville es considera l'inventor del vibrador (mal anomenat consolador: hi ha una campanya per canviar-li el nom per ¡°alegrador¡±), desenvolupat per alleugerir, per la via d¡¯arribar al cl¨ªmax, suposades malalties femenines, principalment la hist¨¨ria, a la qual s¡¯atribu?en, a m¨¦s de dolors f¨ªsics localitzats, ansietat, irritabilitat, fantasies sexuals i tend¨¨ncia a crear problemes. Granville va crear el dispositiu el 1870 cansat de fer ter¨¤pia a m¨¤.

Ara una com¨¨dia que s¡¯acaba d'estrenar a la sala Villarroel de Barcelona, amb direcci¨® de Julio Manrique, t¨¦ com a element central el vibrador i el seu inventor, convertit aqu¨ª en un nord-americ¨¤, el doctor Givings (Ivan Benet). L'habitaci¨® del costat, que es pot veure fins al 3 de febrer, amb Pol L¨®pez, Carlota Olcina, Mireia Aixal¨¤, Xavi Ricart, Alba Florejachs i Adeline Flaun, ¨¦s una adaptaci¨® de la pe?a In the next rooom (or the vibrator play), de Sarah Ruhl, considerada una de les dramaturgues contempor¨¤nies m¨¦s interessants dels EUA. La traducci¨® al catal¨¤ la signa Joan Sellent.

¡°La com¨¨dia de Ruhl ¨¦s molt divertida, est¨¤ plena d¡¯humor i de llum¡±, afirma Manrique. ¡°?s una autora poc coneguda aqu¨ª, a banda de la seva Eurydice, que va presentar al Grec del 2010 la companyia brit¨¤nica ATC¡±. El director explica com la pe?a s¡¯adapta a les circumst¨¤ncies concretes de la societat nord-americana de la mateixa ¨¨poca, la segona meitat del segle XIX, i de moral igualment victoriana, elements de la hist¨°ria de Granville i el seu invent. ¡°?s la hist¨°ria de l¡¯origen del vibrador, l¡¯explica molt b¨¦ a Tecnolog¨ªa del orgasmo Rachel P. Maines (editorial Milrazones). Resulta al¡¤lucinant com es va arribar a aquest trasto. Nosaltres n'hem aconseguit per internet per a l¡¯obra un de vintage, no tan antic, de principis del segle XX, que sembla un assecador. S¡¯aplicava al pubis i vibrava tot, molt curi¨®s¡±.

¡°Resulta al¡¤lucinant com es va arribar a aquest trasto. Nosaltres n¡¯hem aconseguit per internet per a l¡¯obra un de?vintage, no tan antic, de principis del segle XX, que sembla un assecador¡±

Manrique recalca que els ha quedat un espectacle molt divertit i simp¨¤tic. ¡°T¨¦ alguna cosa de vodevil franc¨¨s, amb com¨¨dia de portes, i alhora ¨¦s una obra molt po¨¨tica, deliciosa. Parla del plaer, del desig i apel¡¤la a les coses bones de la vida¡±.

L'an¨¨cdota de partida, continua Manrique, ¡°¨¦s la idea d¡¯un metge fascinat per l¡¯electricitat, llavors la panacea, durant una ¨¨poca de canvi com la nostra. Hi ha escenes molt boniques, en les quals s¡¯ofereixen hip¨°tesis sobre el futur, que, ¨¦s clar, ¨¦s on som ara¡±. El metge ¨¦s un professional que intenta curar el que considera disfuncions sexuals amb el seu nou aparell. ¡°A l¡¯escenari es mostren paral¡¤lelament els experiments en una habitaci¨® i la vida quotidiana de la casa del metge a la del costat. La dona del doctor sent els crits de plaer al laboratori i vol saber qu¨¨ passa, i despr¨¦s, que el seu marit ho provi amb ella¡±. De fons, ¡°la repressiva, reprimida i encotillada societat victoriana i les dones que s¡¯hi rebel¡¤len¡±. ?s, subratlla el director, ¡°una obra molt femenina, per¨° l'autora tamb¨¦ t¨¦ molta empatia pels personatges masculins, com el metge¡±.

Manrique apunta que la pe?a t¨¦ ¡°final feli?¡±.?