Nois, qu¨¨ feu!

Manuela Carmena ¨¦s un personatge inhabitual al m¨®n de la pol¨ªtica. Durant tota la seva vida hi ha estat interessada i implicada. La recordo com una combativa jove advocada antifranquista, militant del PSUC, a la Barcelona dels primers setanta. Despr¨¦s, per casualitat, va salvar la vida en la matan?a dels advocats d¡¯Atocha el gener del 1977 perqu¨¨ havia sortit per unes gestions professionals quan van entrar els pinxos assassins de la ultradreta.

M¨¦s endavant va emprendre la carrera judicial fins que es va jubilar. I nom¨¦s un cop jubilada, ja amb setanta anys a sobre, la van conv¨¨ncer perqu¨¨ es present¨¦s a l¡¯alcaldia de Madrid liderant una coalici¨® formada al voltant de Podem. I va guanyar: ha ocupat el c¨¤rrec durant quatre anys i est¨¤ disposada a revalidar-lo en les pr¨°ximes eleccions locals, prescindint aquesta vegada de Podem i amb una candidatura centrada en la seva persona al marge dels partits.

Per tant, ha viscut des de la primera joventut les vicissituds de la pol¨ªtica, per¨° no ha tingut cap c¨¤rrec fins a la provecta edat en qu¨¨ els altres solen abandonar-los. Aix¨° li permet, potser, una certa visi¨® externa de la pol¨ªtica d¡¯avui. A El Pa¨ªs del diumenge passat la van entrevistar i una de les seves respostes em va cridar l¡¯atenci¨®. La pregunta era: ¡°Ha canviat el debat pol¨ªtic?¡±.

I vet aqu¨ª, completa, la seva llarga, sucosa, l¨²cida i sincera resposta: ¡°Ha empitjorat molt¨ªssim. Estem vivint un moment molt trist perqu¨¨ la classe pol¨ªtica fa molt de temps que est¨¤ molt desprestigiada, per¨° no aconsegueix aixecar el cap i dona un mal exemple; cadasc¨² va a la seva i en el di¨¤leg pol¨ªtic sembla que hi ha una ansietat per criticar l¡¯altre per diferenciar-nos. Molta gent diu ¡®el que proposa aquest partit ¨¦s formidable, per¨° som a l¡¯oposici¨® i cal dir no¡¯. ?s terrible. A la gent aix¨° l¡¯atipa i gaireb¨¦ la fa riure. Res no ¨¦s ni tan horrible ni tan fant¨¤stic. Els discursos dels pol¨ªtics s¨®n infantils, s¨®n simples, s¨®n teatrals i la gent d¡¯aquesta societat ¨¦s madura. Jo estic orgullosa de la societat espanyola, que no pot fer m¨¦s que mirar amb un cert somriure la classe pol¨ªtica tot dient ¡®nois, qu¨¨ feu!¡¯.

No s¨¦ si el debat pol¨ªtic ha empitjorat, crec que s¨ª, per¨° en aquests casos sempre em queda la reserva d¡¯aquells versos de Jorge Manrique: ¡°...a nuestro parecer, cualquiera tiempo pasado fue mejor.¡± Potser sempre idealitzem el passat. Ara b¨¦, sigui o no millor que abans, el debat pol¨ªtic avui ¨¦s p¨¨ssim i, sens dubte, aix¨° influeix en la qualitat democr¨¤tica, en la desafecci¨® ciutadana cap als pol¨ªtics. Estan cont¨ªnuament discutint els miserables esdeveniments del dia a dia i perden aix¨ª l¡¯ocasi¨® de tractar els problemes importants, en especial, els que afecten l¡¯economia i els serveis de l¡¯Estat social, tan estretament connectats i potser m¨¦s avorrits que les petites corrupteles de torn, per¨° molt m¨¦s importants per a la vida dels ciutadans.

T¨¦ ra¨® Carmena quan diu que sovint nom¨¦s critiquen per diferenciar-se, ¨¦s a dir, que estan d¡¯acord per¨° com s¨®n l¡¯oposici¨® (o el Govern) se senten en el deure de dir el contrari. Aix¨°, perdoneu, no ¨¦s fer pol¨ªtica, ¨¦s fer campanya electoral. El Parlament ¨¦s la casa de les discrep¨¤ncies per¨° tamb¨¦, i molt especialment, dels acords: mitjan?ant els acords es governa i, en un sistema parlamentari, aquesta tasca no l¡¯exerceix nom¨¦s l¡¯Executiu, sin¨® tamb¨¦ l¡¯oposici¨®. En el nostre cas, sembla que estiguem en una campanya electoral permanent on tot all¨° que es diu tingui com a ¨²nic objectiu guanyar vots, ¨¦s a dir, restar vots al contrari. Aix¨ª no funciona una bona democr¨¤cia.

Aquest any, en qu¨¨ s¡¯escau el 40¨¨ aniversari de la Constituci¨®, sorgeixen veus dient que s¡¯ha de reformar o, fins i tot, que cal canviar-la de soca-rel, encetar un nou proc¨¦s constituent perqu¨¨ el de la transici¨® estava viciat per les influ¨¨ncies del franquisme. Potser el que ens haur¨ªem de plantejar ¨¦s renovar la nostra cultura pol¨ªtica perqu¨¨ sense tocar ni una coma de la Constituci¨® millor¨¦ssim les institucions mitjan?ant un debat m¨¦s educat, sobre q¨¹estions realment importants i argumentant les respectives posicions.

Mentre no sigui aix¨ª, subscric les paraules de Carmena i, de manera una mica paternalista, no ho nego, tinc la temptaci¨® de dir tamb¨¦ als pol¨ªtics: ¡°Nois, qu¨¨ feu!¡±.

Francesc de Carreas ¨¦s professor de Dret Constitucional.