¡°La cultura avui est¨¤ atomitzada i molt desinstitucionalitzada¡±

La polit¨°loga Judit Carrera (Barcelona, 1974) va prendre possessi¨® com a nova directora del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) fa un mes i mig. Dimecres els ¨°rgans de govern ¡ª75%, la Diputaci¨® de Barcelona, i 25%, l¡¯Ajuntament¡ª d¡¯aquest far de la cultura barcelon¨ª, com se l¡¯ha anomenat, van aprovar els pressupostos per al 2019 i van avalar les primeres mesures del quart director d¡¯aquest centre, que l¡¯any que ve fa 25 anys

Pregunta. Continuen vigents els temes fundacionals del CCCB: la ciutat i la cultura urbana?

Resposta. Amb el temps s¡¯ha anat obrint a altres tem¨¤tiques sobre el present i la contemporane?tat i a altres llenguatges, com la literatura, el cinema i la ci¨¨ncia. Per¨° el model singular d¡¯un lloc en el qual es pugui reflexionar sobre temes clau de la societat contempor¨¤nia des d¡¯una perspectiva multidisciplin¨¤ria est¨¤ plenament vigent despr¨¦s de 25 anys.

P. ?s la quarta directora, per¨° la primera que arriba al c¨¤rrec despr¨¦s d¡¯un concurs p¨²blic.

R. Els concursos responen a una petici¨® generalitzada del sector i de democratitzar-ne l¡¯acc¨¦s, perqu¨¨ el criteri no sigui nom¨¦s la filiaci¨® pol¨ªtica, i en aquest sentit ¨¦s positiu. Per¨° aix¨° no vol dir que no hi hagi bons directors escollits pol¨ªticament.

P. Es notar¨¤ que ¨¦s dona?

R. Que una dona dirigeixi el CCCB no hauria de ser not¨ªcia. Crec que la mirada femenina ha de ser un comprom¨ªs per la igualtat, per la paritat en les programacions, per donar visibilitat a la dona en el m¨®n de la cultura, i en aix¨° el meu comprom¨ªs ¨¦s ferm. Per¨° la mirada feminista ha de ser una lluita universal per fer visibles col¡¤lectius invisibles al m¨®n de la cultura. Una de les lli?ons del feminisme ¨¦s que el cos i l¡¯¨¤mbit personal tamb¨¦ s¨®n pol¨ªtics.

¡°Una de les lli?ons del feminisme ¨¦s que el cos i el personal ¨¦s pol¨ªtic¡±

P. Ser¨¤ continuista?

R. S¨ª, fa 15 anys que treballo en aquesta casa i per a mi ¨¦s un orgull formar part d¡¯aquesta instituci¨®, que t¨¦ una hist¨°ria d¡¯¨¨xit. Per¨° ara, als 25 anys, cal introduir alguns canvis o matisos per respondre m¨¦s adequadament a les exig¨¨ncies del nou context actual. ?s m¨¦s incert, tancat i hostil que el de fa un quart de segle, amb un mapa cultural de la ciutat transformat radicalment, m¨¦s descentralitzat, m¨¦s atomitzat i desinstitucionalitzat, ja que estem en una crisi pol¨ªtica sense precedents, i el CCCB ha de respondre a aquest nou context tant en l¡¯¨¤mbit local com internacional. Vull potenciar la relaci¨® amb els nous grups de creadors i artistes i que estiguin en la programaci¨®.

P. Deu milions de pressupost s¨®n suficients?

R. Mai ¨¦s suficient. Aquest i altres equipaments culturals han patit la crisi en aquests 10 anys i hem perdut una part substancial del nostre pressupost. La meva intenci¨® ¨¦s recuperar-lo.

P. Els ingressos propis ronden el 10%. No ¨¦s molt poc?

R. ?s un debat que tenim totes les institucions del m¨®n. Els nostres s¨®n molt baixos en comparaci¨® d¡¯altres centres perqu¨¨ hem fet una aposta per l¡¯accessibilitat, que tal com deia el ConCA en el seu ¨²ltim informe ¨¦s un dels problemes de la cultura catalana.

P. La preocupa el nombre de visitants?

R. Com a centre p¨²blic tenim la responsabilitat d¡¯arribar al m¨¤xim de gent possible, per¨° no m¡¯obsessiona, ja que el nostre primer comprom¨ªs ¨¦s amb la qualitat i el rigor de la nostra programaci¨®. En tot cas, aquest any es tancar¨¤ amb un total de 450.000 visitants, una xifra molt m¨¦s alta que l¡¯any anterior.

P. S¨®n un far en solitari?

R. El CCCB ¨¦s una pe?a d¡¯un entramat, un ecosistema, amb altres equipaments que estem comen?ant a treballar junts. L¡¯impacte de les noves tecnologies fa que avui dia la col¡¤laboraci¨® no sigui una opci¨®, sin¨® una obligaci¨®.

¡°Col¡¤laborar, avui ¨¦s una obligaci¨®... Ja no pots fer nom¨¦s una exposici¨®¡±

P. Per aconseguir m¨¦s p¨²blics el model a seguir d¡¯exposici¨® ¨¦s l¡¯actual sobre Stanley Kubrick, que alguns han qualificat de blockbuster?

R. No ¨¦s una exposici¨® blockbuster, crec que t¨¦ contingut in¨¨dit espectacular, amb un comissari extraordinari com Jordi Costa, i que s¡¯ha fet a Barcelona aprofitant uns materials dels arxius personals del director que fa anys que circulen, per¨° que ¨¦s resultat d¡¯una manera col¡¤laborativa de treballar: avui dia ja no pots fer una exposici¨® sol. L¡¯han vist 35.000 persones.

P. Com veu la cultura a Barcelona?

R. Soc optimista per naturalesa. La crisi ha castigat els ¨²ltims anys la cultura, per¨° tinc una confian?a plena en la seva vitalitat i la pulsi¨® cultural enorme d¡¯aquesta ciutat.

P. El context pol¨ªtic ha perjudicat Barcelona?

R. Crec que no. Vivim una crisi pol¨ªtica excepcional, per¨° aix¨° no ha afectat el mapa cultural de la ciutat. I ha estat a l¡¯inrev¨¦s: s¡¯ha notat un increment de ganes de compartir cultura i de trobar-se per parlar del que est¨¤ passant. La Biennal de Pensament de l¡¯octubre, culminaci¨® d¡¯un proc¨¦s que fa anys que notem en el qual s¡¯ha tornat a la presencialitat, com si hi hagu¨¦s un cert cansament del m¨®n de la pantalla, ha estat un ¨¨xit que ha mobilitzat molta gent, sobretot gent jove i aix¨° ¨¦s un s¨ªmptoma d¡¯esperan?a perqu¨¨ hi ha ganes de pensar el futur i imaginar una ciutat millor.

P. El CCCB s¡¯ha de posicionar en el tema proc¨¦s?

R. No. La vocaci¨® del CCCB ¨¦s de pluralitat i donar instruments per saber el que est¨¤ passant en l¡¯¨¤mbit local i internacional i eines per navegar en aquest entorn.

P. Vost¨¨ ha dit que el que no passa a Madrid no existeix.

R. ?s una q¨¹esti¨® que t¨¦ m¨¦s a veure amb el sistema medi¨¤tic. Hi ha moltes coses que passen a Barcelona i no apareixen als mitjans i si passen a Madrid radien a tot Espanya, i aix¨° no ¨¦s bo perqu¨¨ alimenta prejudicis i malentesos respecte a una ciutat que t¨¦ aspiracions de capitalitat cultural.