Marchena rebutja apartar-se del judici del proc¨¦s despr¨¦s de ser recusat

El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, rebutja apartar-se del judici sobre el proc¨¦s independentista despr¨¦s d'haver estat recusat per alguns dels principals acusats a la pres¨®, com el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, o l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que l'acusen de falta d'imparcialitat. ¡°No tinc ni he tingut mai inter¨¨s directe o indirecte en el desenlla? d'una causa penal¡±, ha subratllat el magistrat, que presidir¨¤ la vista oral prevista per a principis de l'any que ve, en un escrit d'al¡¤legacions de cinc fulls.

Marchena va ser recusat per les defenses dels l¨ªders del proc¨¦s despr¨¦s que el PP i el PSOE pactessin el seu nom com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial? (CGPJ) en el proc¨¦s de renovaci¨® de l'¨°rgan de govern dels jutges. El magistrat va renunciar a aquesta candidatura arran de la pol¨¨mica generada pel fet que els partits fessin p¨²blic el seu nom abans que es coneguessin els 20 vocals del CGPJ, que, segons la Constituci¨®, han de designar el president del Suprem.

La recusaci¨® va tenir com a detonant un missatge de WhatsApp enviat pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosid¨®, a tots els parlamentaris del seu grup, en el qual defensava el nomenament de Marchena com una manera de controlar ¡°des del darrere¡± sales clau del Suprem, com la sala penal o el tribunal encarregat d'admetre les causes contra pol¨ªtics aforats.

¡°Les manifestacions a qu¨¨ fa refer¨¨ncia el missatge telem¨¤tic [el whatsapp] sobre el qual es pret¨¦n construir la causa de recusaci¨® procedeixen d'una tercera persona¡±, recorda Marchena en el seu escrit. ¡°La imparcialitat d'un magistrat s'ha de vincular als seus propis actes i resolucions. No pot fer-se dependre de l'opini¨® de tercers que expressen el seu criteri personal sobre les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques d'un determinat pacte entre dues forces parlament¨¤ries¡±, afegeix.

Els advocats de Junqueras i l'exconseller Ra¨¹l Romeva plantejaven com a principal motiu de recusaci¨® l'actual sistema d'elecci¨® de la c¨²pula judicial, que assenyalaven, ¡°¨¦s criticat internacionalment per la seva permeabilitat a les decisions pol¨ªtiques¡±. Segons Marchena, aquest argument ¨¦s ¡°inacceptable¡±. ¡°La idea que qualsevol forma de participaci¨® del poder pol¨ªtic en la designaci¨® de l'¨°rgan de govern del poder judicial ¡ªsigui directa o indirecta¡ª justifica la prevenci¨® ciutadana per la falta d'imparcialitat dels seus jutges, no se sost¨¦¡±, afirma.

Les defenses dels pol¨ªtics catalans acusats de rebel¡¤li¨®, sedici¨® i malversaci¨® basen la recusaci¨® de Marchena en jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. El magistrat ho rebat: ¡°Es dona la circumst¨¤ncia que la composici¨® de tots dos tribunals ¡ªde fet, la seva contribuci¨® a la definici¨® del dret a un proc¨¦s just t¨¦, sens dubte, abast hist¨°ric¡ª no ¨¦s aliena a la participaci¨® directa del poder pol¨ªtic en el nomenament dels seus magistrats". Dels 12 membres del Constitucional, dos els proposa el Govern, quatre el Congr¨¦s, quatre el Senat i dos m¨¦s el CGPJ. En el cas del Tribunal d'Estrasburg, el magistrat espanyol ¨¦s nomenat directament pel Govern.

El president de la sala penal del Suprem assenyala tamb¨¦ que la tesi de les defenses dels pol¨ªtics independentistes conduiria ¡°inexorablement¡± a la ¡°desqualificaci¨® gen¨¨rica¡± dels poders judicials de diferents pa?sos europeus, com B¨¨lgica, Portugal, It¨¤lia o Fran?a, que disposen de consells superiors de la magistratura similars a l'espanyol, amb membres designats pel poder pol¨ªtic.

El sistema constitucional espanyol, recorda Marchena, ¡°¨¦s tan millorable com qualsevol altre dels models comparats¡±. I afegeix: ¡°Per¨° ¨¦s m¨¦s que evident que la participaci¨® activa del Congr¨¦s i el Senat en la designaci¨® de 8 dels 20 vocals que l'integren no pot comportar la desqualificaci¨®, per la seva falta d'imparcialitat, del president i dels magistrats que componen la sala segona del Tribunal Suprem¡±.