Pol¨ªtica per al mentrestant

¡°Qu¨¨ ¨¦s possible fer mentrestant?¡± En el marc de la trobada Catalunya-Espanya, qu¨¨ ens ha passat?, organitzada per l¡¯Escola Europea d¡¯Humanitats, Josep Maria Vall¨¨s va formular aquesta pregunta davant de la impossibilitat de visibilitzar a curt termini una sortida de l¡¯anomenat conflicte catal¨¤. Mentrestant ¨¦s una expressi¨® adverbial per assenyalar una simultane?tat d¡¯accions. Les in¨¨rcies estructurals, pol¨ªtiques i socials van en una direcci¨® de bloqueig, d¡¯estancament. ?s possible, mentrestant, anar creant les condicions perqu¨¨ una sortida raonable, que avui pot semblar ing¨¨nua o impossible, arribi a ser factible? Ens trobem en aquest punt, almenys els que ens neguem a acceptar la l¨°gica primitiva de la vict¨°ria i la derrota, inscrita en el discurs de l¡¯imperi de la llei que pret¨¦n negar el m¨¦s elemental: que qualsevol sortida raonable passa per la pol¨ªtica.

El per¨ªode mentrestant, que ¨¦s una f¨®rmula din¨¤mica de substituir la idea est¨¤tica de bloqueig, pot ser de llarga durada. Com assenyalava el mateix Vall¨¨s, en qualsevol situaci¨® sempre hi ha alguna cosa que es mou, en l¡¯aigua estancada tamb¨¦ hi ha moviment. Per tant, cal estar atents als indicis i als senyals de canvi per respondre-hi adequadament. Gramsci tenia ra¨® advertint que de vegades ¡°en els clarobscurs apareixen els monstres¡±.

L¡¯¨²ltima setmana el mentrestant s¡¯ha revitalitzat. D¡¯una banda, la ciutadania ha fet sentir la seva veu des de diferents fronts socials per recordar als dirigents pol¨ªtics que els catalans no nom¨¦s viuen del proc¨¦s. I que la recurrent apel¡¤laci¨® a la Rep¨²blica, que continua sent nom¨¦s una entel¨¨quia, no autoritza a descurar les obligacions derivades del poder real de qu¨¨ es disposa: l¡¯autonomia. El Govern catal¨¤ ha fet aparcat del tot en el seu discurs els problemes del dia a dia, oblidant que aquests s¡¯atenen amb els fets i amb les paraules, absolutament necess¨¤ries perqu¨¨ les coses existeixin socialment. I la sensaci¨® de desatenci¨® per part d¡¯una ciutadania, que encara arrossega els efectes del per¨ªode 2010-2012 en qu¨¨ Artur Mas lluitava pel t¨ªtol de campi¨® mundial de l¡¯austeritat, ¨¦s creixent. La irradiaci¨® republicana, convertida en una cantarella per sortir de qualsevol comprom¨ªs, no pot ser una coartada permanent per cobrir les responsabilitats dels que manen. I ¨¦s incomprensible que uns dirigents tan expansius a l¡¯hora de llan?ar consignes hagin estat tan curts en paraules per respondre als reptes socials que es plantegen. Fins i tot n¡¯hi ha algun que ha caigut en la ignom¨ªnia de menysprear les reivindicacions socials com a maniobres per distreure l¡¯atenci¨® de l¡¯¨²nic que ¨¦s important. Que el carrer es mogui, i no precisament per la via de les pugnes identit¨¤ries, pot introduir la quota de realitat necess¨¤ria per fer que els governants aterrin.

Un altre factor d¡¯incid¨¨ncia sobre les aig¨¹es estancades ¨¦s l¡¯inici d¡¯un cicle electoral que mesurar¨¤ les relacions de forces a cada lloc. Pinten bastos. La radicalitzaci¨® de la dreta espanyola, cada vegada m¨¦s a prop del monstre, no augura res de bo. I quan el seu mentor Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar redueix l¡¯espai constitucional a Vox, el PP i Ciutadans, un sent el pes de l¡¯Estat esclafant el pa¨ªs. En aquest moment, no hi ha a la dreta espanyola ni el m¨¦s m¨ªnim senyal de fer el primer pas imprescindible per a una sortida pol¨ªtica: el reconeixement de l¡¯independentisme. ?s capital que el cicle electoral la debiliti.

Pel cam¨ª, hi haur¨¤ el judici, on es verificar¨¤ fins a quin punt la just¨ªcia espanyola est¨¤ disposada a jugar-se la seva reputaci¨® internacional. Ser¨¤ un espectacle d¡¯irradiaci¨® a fora del pa¨ªs i de gran impacte a dins. I ¨¦s obvi que del seu desenvolupament dependr¨¤ en bona part la continuaci¨® d¡¯aquesta hist¨°ria. D¡¯aqu¨ª a uns mesos serem en una situaci¨® sensiblement diferent de l¡¯actual. Per¨° res pot servir de coartada per a l¡¯immobilisme i per a la desatenci¨® de la governan?a quotidiana. Amb promeses, consignes i al¡¤legats no n¡¯hi ha prou. Cal governar amb el que es tingui i treballar per tenir m¨¦s (negociant pressupostos, per exemple). Si en la societat s¡¯imposa la sensaci¨® de fatiga, triomfar¨¤ la indifer¨¨ncia. Ning¨² sap quant durar¨¤ el mentrestant. Per¨° cal estendre a tot Espanya la idea que tard o d¡¯hora el punt de trobada ser¨¤ un refer¨¨ndum pactat. I les institucions espanyoles haurien d¡¯adonar-se a temps que si la just¨ªcia comet un disbarat i tot acaba a Estrasburg la trencadissa ser¨¤ grossa.