El finan?ament de les escoles bressol variar¨¤ segons la renda dels municipis

La Generalitat estudia capgirar el model actual d'escola bressol amb dues modificacions de molta import¨¤ncia: que les subvencions que reben els ajuntaments per sostenir aquests centres no siguin uniformes com fins ara, sin¨® que vari?n segons el nivell de riquesa del municipi i implantar la tarificaci¨® social arreu de Catalunya (que les fam¨ªlies paguin segons la seva renda). Es tracta d'una proposta elaborada per la Diputaci¨® de Barcelona, que el Govern assumeix. ¡°La Generalitat no pot tractar totes les administracions ni totes les fam¨ªlies per igual perqu¨¨ no s¨®n iguals¡±, justifica Carles Mart¨ªnez, secretari de Pol¨ªtiques Educatives.

Un dels pilars del model actual que la proposta de la Diputaci¨® dinamita ¨¦s com es reparteix el cost de les escoles bressol p¨²bliques, que s¨®n principalment de titularitat municipal. L'acord signat durant el tripartit fixava que el finan?ament d'una pla?a (uns 5.400 euros) havia de ser a ter?os entre Generalitat, ajuntaments i fam¨ªlies. Per¨° amb la crisi, Ensenyament va retallar la seva aportaci¨® de 1.800 euros fins a fulminar-la el 2015 i passar la seva part a les diputacions, la qual cosa li ha costat diverses sent¨¨ncies en contra.

¡°Aviat recuperarem la capacitat d'inversi¨® i hem de plantejar-nos si mantenim l'antic model dels 1.800 o el millorem¡±, planteja el responsable d¡¯Educaci¨® de la Diputaci¨® de Barcelona, Rafa Homet. La Diputaci¨® proposa que la subvenci¨® de la Generalitat sigui modulada, de manera que l'import que rebi cada ajuntament vari? segons la seva capacitat de generar riquesa. ¡°La linealitat trenca l'equitat. Hem d'invertir m¨¦s on m¨¦s es necessita; no ¨¦s just que Sant Cugat del Vall¨¨s rebi el mateix que Badia de Vall¨¨s¡±, exemplifica Mart¨ªnez.

Per¨° el canvi que m¨¦s notaran les butxaques de les fam¨ªlies ¨¦s la voluntat d'implantar arreu del territori la tarificaci¨® social, la qual cosa implicaria que l'import del rebut de les escoles bressol depengui de la renda familiar, una mesura implantada en molts municipis durant la crisi. La Diputaci¨® proposa que les fam¨ªlies assumeixin d¡¯entre el 3 al 73% del cost de la pla?a . Per¨° Ensenyament t¨¦ dubtes. ¡°Cal respectar la seva autonomia i pactar com s'aplica¡±, sigui amb beques o descomptes.

Amb tot, l'objectiu de Ensenyament ¨¦s arribar al 60% de l'escolaritzaci¨® en escoles bressol p¨²bliques ¡ªel 2014 era del 23%, segons un informe del S¨ªndic de Greuges¡ª, augmentant la pres¨¨ncia d'alumnes d'entorns vulnerables. ¡°Si una fam¨ªlia no es pot permetre una escola bressol per motius econ¨°mics ¨¦s un problema perqu¨¨ ¨¦s un col¡¤lectiu on cal actuar especialment, perqu¨¨ l'acc¨¦s a una escola bressol millora la cohesi¨® social¡±, incideix Mart¨ªnez. Per¨° aix¨° implica un augment considerable de places i d'inversi¨®, que la Generalitat no concreta. ¡°Cal invertir m¨¦s i fer m¨¦s escoles bressol, per¨° ¨¦s una voluntat i costa dir si ser¨¤ en 10 o 15 anys¡±, admet Mart¨ªnez, que s¨ª que concreta la data d'aplicaci¨® de la reforma: 2020.

Una d¨¨cada per revertir les retallades

Actualment el cost de les escoles bressol p¨²bliques (265 milions anuals) recau majorit¨¤riament sobre les arques dels ajuntaments, que assumeixen el 45% d'aquest import, seguit de les fam¨ªlies (37%), les diputacions (13%) i la Generalitat (un 5%, corresponent a la xarxa de llars d'infants de la seva titularitat).

El Govern ja s'ha comprom¨¨s a recuperar el finan?ament de les escoles bressol si aconsegueix aprovar els pressupostos. Carles Mart¨ªnez admet que es far¨¤ de forma gradual i calcula que no s'aconseguir¨¤ la despesa en escoles bressol anterior a les retallades (45 milions) fins d¡¯aqu¨ª ¡°uns set o deu anys¡±. A m¨¦s, Ensenyament necessita fons per retornar les ajudes retallades als municipis, fins i tot als que no l¡¯han denunciat, per evitar aix¨ª la via judicial.

Per¨° les diputacions, que en aquests ¨²ltims anys han aportat uns 33 milions, no es retirarien del finan?ament. La proposta de l'ens provincial barcelon¨ª proposa que assumeixin projectes espec¨ªfics com l'atenci¨® als alumnes amb discapacitat o la formaci¨® del professorat. Per¨° es tracta d'un model que falta acordar amb la resta de diputacions provincials.