La reforma constitucional tamb¨¦ ¨¦s cosa de les comunitats aut¨°nomes

Aquesta setmana es commemora la celebraci¨® del refer¨¨ndum constitucional del 1978. Aquest text final va ser fruit del consens, de ren¨²ncies de totes les parts, potser m¨¦s d¡¯unes que d¡¯unes altres, per¨° un gest de generositat i voluntat de transformaci¨® democr¨¤tica. El 6 de desembre del 1978 el 87,16% dels espanyols que van votar van dir s¨ª a la nova Constituci¨®.

Segurament, els constituents van fer la Constituci¨® que el sistema podia aguantar i gestionar en aquell moment. Des de llavors, amb les seves qualitats i defectes, Espanya s¡¯ha convertit en un Estat democr¨¤tic perfectament homologable a la resta de democr¨¤cies occidentals. I, per seguir garantint la seva vig¨¨ncia, el pacte de conviv¨¨ncia del 1978 s¡¯ha d¡¯actualitzar. Alguns diran que parlar de la reforma constitucional a Espanya ¨¦s una entel¨¨quia, i no els falta una mica de ra¨®. No obstant aix¨°, com a juristes i ciutadania no podem deixar que la vor¨¤gine pol¨ªtica ens arrossegui i ens converteixi en simples espectadors.

Aix¨ª mateix ¨¦s exigible que els territoris s¡¯impliquin a l¡¯hora d¡¯actualitzar el text constitucional, tamb¨¦, per¨° no nom¨¦s, pel que fa a la millora de l¡¯autogovern. La Constituci¨® reconeix a les comunitats aut¨°nomes la iniciativa de reforma constitucional. No obstant aix¨°, fins avui, nom¨¦s el Parlament asturi¨¤ ha posat en pr¨¤ctica aquesta possibilitat. En aquest cas es tracta d¡¯una proposta d¡¯intensificaci¨® de la participaci¨® ciutadana en la vida pol¨ªtica espanyola.

La pregunta ¨¦s per qu¨¨ altres comunitats no han exercit la iniciativa de reforma constitucional que els est¨¤ reconeguda. La iniciativa auton¨°mica est¨¤, en certa manera, limitada, at¨¨s que aquesta passa per sol¡¤licitar del Govern central l¡¯adopci¨® d¡¯un projecte de reforma o per remetre al Congr¨¦s una proposici¨® de reforma que ha de ser defensada i, si escau, admesa per la Cambra. No obstant aix¨°, si les comunitats aut¨°nomes no exerceixen totes les seves potestats de pressi¨® constitucional sobre el centre, perden part de la seva legitimitat en la cr¨ªtica, destructiva fins i tot, del mal funcionament del sistema.

Imagineu-vos que el Parlament de Catalunya, en comptes d¡¯haver enviat a Madrid un Estatut que, com ha estat reconegut, pretenia una reforma constitucional per la porta del darrere, hagu¨¦s enviat una o successives propostes de reforma constitucional i, sobretot, algunes d¡¯acord amb altres Parlaments auton¨°mics. Andalusia i Catalunya podrien haver enviat conjuntament al Govern o al Congr¨¦s propostes de reforma conjuntes en molts aspectes (clarificaci¨® competencial, relacions bilaterals en alguns punts, etc.). I segur que altres comunitats s¡¯hi haurien sumat. Aix¨° hauria suposat un escenari totalment diferent en qu¨¨ les autonomies s¡¯haurien fet fortes davant de les institucions de l¡¯Estat i, a m¨¦s, tot plegat hauria pogut generar din¨¤miques de col¡¤laboraci¨® horitzontal entre elles i passar per sobre dels interessos estrictament partidistes. Es podria haver plantejat la reforma dels procediments de reforma constitucional, que, segons la literalitat constitucional, nom¨¦s necessita del sistema ordinari per poder limitar el procediment agreujat a les q¨¹estions veritablement essencials del sistema. Posteriorment es podrien haver impulsat la reforma del Senat, els sistemes de distribuci¨® competencial i de finan?ament i les relacions intergovernamentals, avui prec¨¤ries, per convertir Espanya en un veritable Estat federal.

?s una lletania de l¡¯independentisme all¨° que ¡°Espanya ens ha negat sistem¨¤ticament la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum sobre l¡¯autodeterminaci¨®¡±. Aqu¨ª falla, sobretot, el ¡°sistem¨¤ticament¡±. El 2014 tres representants del Parlament van anar al Congr¨¦s a sol¡¤licitar la realitzaci¨® d¡¯una consulta a Catalunya sobre el seu futur. Ara b¨¦, Jordi Turull i Marta Rovira ja avisaven (amena?aven?) que la consulta i, despr¨¦s, el refer¨¨ndum es farien en qualsevol cas (recordeu el posterior ¡°refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡± de Puigdemont). No ¨¦s casual que la petici¨® es present¨¦s en el moment en qu¨¨ el Partit Popular tenia una majoria absoluta aclaparadora, de manera que el no estava assegurat. Aix¨° s¨ª, van complir la promesa: es va fer el 9-N primer i l¡¯1-O despr¨¦s. Sobretot aquest ¨²ltim ¨¦s una mostra m¨¦s que el nou independentisme ha preferit saltar-se la Constituci¨® abans que provar tots els mecanismes constitucionals al seu abast per millorar el sistema.

Les comunitats aut¨°nomes i, sobretot, les que han estat reclamant fa temps un autogovern de m¨¦s qualitat no han de ser vistes com a ens subalterns i sota sospita. Les comunitats s¨®n Estat i la confian?a en elles ha de ser absoluta. De la mateixa manera, s¡¯ha d¡¯exigir a les institucions auton¨°miques comportaments lleials amb la resta del sistema. I lleialtat no significa ren¨²ncia, ni de bon tros. Per¨° s¨ª jugar amb la mateixa baralla que els altres, deixant de banda farols que no aporten res, per¨° apujant l¡¯aposta, impulsant un canvi per millorar el nostre sistema territorial.