Joan Ferrat¨¦, el franctirador t¨ªmid

Fa molts anys, quan jo encara no n¡¯havia fet trenta, vaig formar part d¡¯una capelleta liter¨¤ria. Era una cosa ¨ªnfima, irrellevant i formada per poetes catalans d¡¯edats desiguals, a la qual pertanyien tamb¨¦ Salvador Oliva i Jordi Cornudella; el centre de la capelleta l¡¯ocupava Joan Ferrat¨¦ (a m¨¦s a m¨¦s, hi havia un centre absent per¨° present¨ªssim: el seu germ¨¤ Gabriel, mort si fa no fa vint anys abans). Llevat d¡¯Oliva, que vivia a Banyoles, la resta viv¨ªem al mateix barri de Barcelona i, sobretot al principi, ens v¨¨iem pr¨¤cticament cada dia, per dinar, per sopar o per totes dues coses. Gir¨¤vem entorn de l¡¯editorial Quaderns Crema, creada poc abans per Jaume Vallcorba, de la qual Ferrat¨¦ era assessor informal per¨° omnipresent, Cornudella editor, Oliva autor, i jo, de tant en tant, corrector de proves i lector de manuscrits. Compart¨ªem lectures, f¨ªlies i f¨°bies; tamb¨¦, com qualsevol altra capelleta, un llenguatge xifrat, farcit de private jokes. De fet, en el meu record, que deu distorsionar la realitat, ens dedic¨¤vem b¨¤sicament a riure, en els millors moments disparats pel pendent feli? de l¡¯a-veure-qui-la-diu-m¨¦s-grossa.

Les capelletes, siguin liter¨¤ries o no, tenen una mala reputaci¨® l¨°gica, per¨° injustificada. Pompeu Fabra, per qui Ferrat¨¦ sentia un respecte immaculat, defineix capelleta com la ¡°reuni¨® de persones que defensen i pregonen exclusivament all¨° que forma part de llur cercle¡±. ?s segur ¡ªno cal enganyar-se¡ª que la definici¨® val per a nosaltres, almenys si considerem que tamb¨¦ pertanyien al nostre cercle tots els escriptors, vius o morts, als quals admir¨¤vem. Sigui com sigui, aquesta capelleta, que per desgr¨¤cia ha estat l¡¯¨²nica de la qual he format part, ¨¦s una de les millors coses que m¡¯han passat a la vida.

En aquella ¨¨poca ¡ªparlo de la segona meitat dels vuitanta i primers anys noranta¡ª, Ferrat¨¦ acabava de tornar definitivament a Barcelona despr¨¦s d¡¯haver passat mitja vida a Edmonton, al Canad¨¤, on s¡¯havia instal¡¤lat als anys seixanta ¡ªprevi pas per la Cuba castrista¡ª, fugint de l¡¯asf¨ªxia econ¨°mica, moral i intel¡¤lectual de la dictadura. El seu retorn havia aixecat expectaci¨® en determinats ambients literaris de la ciutat, en particular el que girava entorn de Quaderns Crema; no obstant aix¨°, aquelles esperances que Ferrat¨¦ fes servir la seva s¨°lida autoritat intel¡¤lectual per posar ordre en la vida liter¨¤ria del pa¨ªs es van esvair aviat, perqu¨¨ ell de seguida va deixar ben clar que de cap manera estava disposat a exercir de patum, ni tan sols de patum alternativa a les patums oficials. Segurament va fer b¨¦, perqu¨¨, tot i que creia en la funci¨® dels mandarins culturals, no tenia vocaci¨® de mandar¨ª, sin¨® de franctirador. Encara sento les seves riallades d¡¯entusiasme cada vegada que evocava el t¨ªtol expeditiu de la revista liter¨¤ria que sempre est¨¤vem pensant a fundar: L¡¯Intransigent.

De tot aix¨°, ja ho dic, ha passat molt de temps, i em pregunto si Ferrat¨¦ ¨¦s a hores d¡¯ara, com a m¨ªnim per al lector de bona fe (aix¨ª ¨¦s com ell tradu?a l¡¯expressi¨® anglesa common reader), alguna cosa m¨¦s que el germ¨¤ de Gabriel Ferrater. Sospito que no; tamb¨¦ sospito que a ell, aix¨°, no li sabria gaire greu. Em diuen que corre la brama que Ferrat¨¦ no va fer prou pel llegat literari del seu germ¨¤, perqu¨¨ n¡¯estava gel¨®s; ¨¦s una inf¨¤mia que retrata qui la difon: puc testimoniar que Ferrat¨¦ es va dedicar de manera exemplar a la preparaci¨®, l¡¯edici¨® i la difusi¨® de l¡¯obra del seu germ¨¤, que va tenir en ell el millor marmessor possible. ?s veritat que, com no podia ser d¡¯una altra manera, la relaci¨® entre els dos germans no sempre va ser f¨¤cil, entre altres raons perqu¨¨ els seus car¨¤cters eren del tot oposats: brillant, expansiu i gener¨®s fins al malbaratament el del Gabriel; t¨ªmid, caut i discret el del Joan, que militava en un cert egoisme intel¡¤ligent. No ¨¦s menys veritat, per¨°, que els dos germans es van professar sempre un afecte sense escletxes, que la seva complicitat intel¡¤lectual era estret¨ªssima i que el Joan respectava el Gabriel com a cap altre escriptor de la seva generaci¨®, la de Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral i Josep Maria Castellet, amb els quals va compartir una llarga amistat no exempta d¡¯entrebancs i ruptures. Val a dir que Ferrat¨¦ va ser, en qualsevol cas, molt m¨¦s que el germ¨¤ de Gabriel Ferrater. Hi ha qui sost¨¦ que ¨¦s en definitiva, al costat del mateix Gabriel i de Gil de Biedma, el millor cr¨ªtic literari espanyol de la seva quinta, si no de tota la postguerra; no em sembla cap exageraci¨®, sobretot si ens prenem la mol¨¨stia de comparar, per exemple, La hora del lector de Castellet, que passa per ser un dels assajos m¨¦s influents de la postguerra, amb Din¨¢mica de la poes¨ªa (o simplement amb el seu precedent, La operaci¨®n de leer): la difer¨¨ncia flagrant que separa aquests dos llibres ¨¦s la que separa una cr¨ªtica distreta, superficial i derivativa, si no oportunista, d¡¯una cr¨ªtica atenta i seriosa, profunda. El fet ¨¦s que al llarg de la seva vida Ferrat¨¦ va firmar alguns llibres fonamentals, almenys fonamentals per a mi: a part de Din¨¢mica de la poes¨ªa, esmentaria Les poesies de C. P. Cavafis, Lectura de ¡®La terra gastada¡¯ de T. S. Eliot, L¨ªricos griegos arcaicos, Les poesies d¡¯Ausi¨¤s March i Apunts en net.

Angl¨°fil empedre?t, lector omn¨ªvor en diverses lleng¨¹es, amb vastos coneixements de filosofia, hist¨°ria i cr¨ªtica liter¨¤ria, Ferrat¨¦ pensava que la literatura ¨¦s forma, que no hi ha literatura sense lector ¡ªperqu¨¨ la literatura consisteix en el comer? intransferible entre el lector i el text¡ª; igualment pensava que la literatura ¨¦s un joc, per¨° un joc en el qual un s¡¯ho juga tot, i que els grans llibres s¨®n aquells que tenen la capacitat de canviar-nos la vida. Pertanyia a una generaci¨® per a la qual la poesia ocupava encara el lloc central del c¨¤non literari: venerava Ausi¨¤s March, la poesia cl¨¤ssica castellana i, per sobre de tot i de tots, Josep Carner; tenia altres poetes de cap?alera: Carles Riba, J.V. Foix, W.H. Auden, Antonio Machado, Luis Cernuda. Ja he dit que creia en la necessitat dels mandarins, i en molts sentits s¡¯emmirallava en els de la primera meitat del segle ¡ªJos¨¦ Ortega y Gasset, Eliot i Paul Val¨¦ry¡ª, amb els quals s¡¯havia educat. Li agradaven molt les novel¡¤les de Jane Austen, de Charles Dickens i de Benito P¨¦rez Gald¨®s, per¨° s¡¯impacientava amb Henry James; tamb¨¦ li agradaven Vladimir Nab¨°kov i Guillermo Cabrera Infante, probablement pensava que no es podia escriure una novel¡¤la millor que el Quixot, i que, no obstant aix¨°, Ulisses era la novel¡¤la perfecta (i potser per aquesta ra¨® me¡¯n va regalar l¡¯edici¨® de Gabler).

Pol¨ªticament era dif¨ªcil de definir: com tants intel¡¤lectuals de la seva generaci¨®, de jove havia estat filofalangista o, encara pitjor, filojoseantoniano, per¨° als anys cinquanta ja s¡¯havia adonat de l¡¯estafa que representava el franquisme i, tot i que no va ser mai comunista, a les primeres eleccions democr¨¤tiques va votar el PSUC; quan jo el vaig con¨¨ixer, a mitjan anys vuitanta, era antipujolista, detestava amb f¨²ria imparcial el nacionalisme catal¨¤ i l¡¯espanyol i considerava que Adolfo Su¨¢rez era el pol¨ªtic m¨¦s seri¨®s de la democr¨¤cia. Personalment podia ser intemperant, arbitrari i fins i tot injust, per¨° mai descurat ni indulgent (i molt menys autoindulgent). Demanava el m¨¤xim perqu¨¨ es demanava el m¨¤xim. Quant a mi, necessitaria molts articles com aquest per enumerar el que li dec: nom¨¦s dir¨¦ que vaig comen?ar a escriure a la premsa gr¨¤cies a ell ¡ªa Diari de Barcelona¡ª, que vaig publicar el meu primer llibre gr¨¤cies a ell ¡ªa Sirmio, l¡¯antecedent ef¨ªmer d¡¯Acantilado, ambdues sorgides de Quaderns Crema¡ª i que, durant anys, ell va ser el primer lector dels meus manuscrits, potser fins i tot el lector ideal que tenia al cap quan els escrivia. Per a mi va ser un exemple de m¨¤xima exig¨¨ncia liter¨¤ria, de m¨¤xima integritat moral, de m¨¤xima independ¨¨ncia personal. Ho continua sent.

La nostra capelleta liter¨¤ria va morir de mort natural abans de mitjan anys noranta; fet i fet, no va durar m¨¦s enll¨¤ de set o vuit anys, una temporada breu per¨° intens¨ªssima, i per a mi decisiva (encara que en part, en bona part, la pass¨¦s als Estats Units). Despr¨¦s, ja cap al final de la seva vida, amb prou feines vaig veure Ferrat¨¦. Cornudella, que en va tenir cura fins al darrer moment amb una devoci¨® filial, diu que en aquella ¨¨poca havia deixat de llegir, cosa que em costa molt d¡¯imaginar, perqu¨¨ Ferrat¨¦ era, abans que res, un animal literari. ¡°Jo no escric literatura: soc literatura¡±, va escriure Franz Kafka, i Ferrat¨¦ ho hauria pogut repetir. No s¨¦ si, a m¨¦s de ser un gran cr¨ªtic, va ser un gran poeta; potser no, per¨° a mi la seva poesia m¡¯agrada, sobretot el Llibre de Daniel. Al primer poema d¡¯aquest recull, Ferrat¨¦ s¡¯imagina ell mateix de gran, savi, vell i envoltat de nanos que l¡¯escolten perqu¨¨ volen aprendre tot el que ell ha arribat a saber al llarg dels anys, amb tant d¡¯esfor? com plaer. ¡°?s amb vosaltres que vull prosperar¡±, escriu. I conclou: ¡°I vull, abans que em vagui de morir, / que encara m¡¯h¨¤giu de parar la ma¡±. Jo era un d¡¯aquests nanos imaginats quan el vaig con¨¨ixer, un vailet feli?, salvatge i indocumentat, un ¡°ignorant propel¡¤lit sense control¡±, com hauria dit Gabriel Ferrater. I aix¨ª ens recordo a tots dos pels carrers de Barcelona, ell vell i caminant tort mentre parla, i jo al seu costat, escoltant-lo sempre, sempre amb la m¨¤ ben parada.