El ¡®boom¡¯ de l¡¯angl¨¨s a l¡¯escola omple les aules de docents que no dominen l¡¯idioma
La xifra d'alumnes de centres p¨²blics amb assignatures en una llengua estrangera s'ha quadruplicat en sis anys. Els experts critiquen l'¨²s dels estudiants com a banc de proves
La Mar¨ªa, professora de 33 anys que prefereix no donar el seu nom real, diu que ha venut l'¨¤nima al dimoni. Fa classe de Geografia i Hist¨°ria a estudiants de 4t d'ESO en angl¨¨s en un institut p¨²blic biling¨¹e de Madrid. "No em genera ansietat, per¨° penso que no estic fent b¨¦ la meva feina. Per resultar propera als meus alumnes faig servir la ironia i l'humor, i aix¨° no ho puc fer en angl¨¨s perqu¨¨ no ¨¦s la meva llengua materna", explica. El 2013 va decidir treure's l'habilitaci¨® ¨Cel certificat d'angl¨¨s avan?at (C1) que exigeix la Comunitat de Madrid¨C?perqu¨¨ no corrien les llistes i no la trucaven per fer classe en centres no biling¨¹es. Va trigar dos anys a preparar l'examen i es va gastar 3.000 euros en acad¨¨mies. Des de llavors, cada any treballa com a interina a jornada completa. "Ho he fet per necessitat: es perd la riquesa ling¨¹¨ªstica i tot es tradueix, parlem d'Isabella the Catholic (Isabel la Cat¨°lica), del Tagus river (riu Tajo) o de Wilfred the Hairy (Guifr¨¦ el Pil¨®s)", explica.
El creixement de la xarxa de centres biling¨¹es p¨²blics i concertats a Espanya ¨¦s imparable. Dels 240.154 alumnes matriculats en aquests programes en el curs 2010-2011 en les diferents autonomies (excepte Catalunya, que no ofereix dades), es va passar a 1,1 milions en el 2016-2017, un augment del 360%, segons l'an¨¤lisi d'EL PA?S amb les dades publicades pel Ministeri d'Educaci¨®. Els experts denuncien la falta d'an¨¤lisi i dades objectives sobre els efectes en l'aprenentatge dels alumnes i acusen les regions d'utilitzar els estudiants com a banc de proves per complir les seves promeses electorals.?El 95% dels alumnes espanyols a la xarxa biling¨¹e ha escollit l'angl¨¨s com a llengua d'ensenyament.
"Les fam¨ªlies sovint prenen decisions desinformades i trien aquests centres perqu¨¨ socialment tenen prestigi. Es creen unes expectatives d'aprenentatge que no s¨®n realistes i hi ha tants models com autonomies", apunta Rub¨¦n Chac¨®n, professor de Filologia Anglesa a?la UNED i coordinador del congr¨¦s Biuned, que es va fer la setmana passada per revisar els sistemes biling¨¹es amb la participaci¨® de m¨¦s de 100 experts nacionals i internacionals. "El biling¨¹isme ja no marxar¨¤ i el professorat est¨¤ abocat a adaptar-s'hi i formar-se per tirar endavant", afegeix.?
Les difer¨¨ncies entre comunitats s¨®n notables. Una d'elles ¨¦s el nivell que s'exigeix als docents per fer classe en la biling¨¹e. Autonomies com Ast¨²ries?¨Cque va al capdavant amb el 52,3% dels alumnes de prim¨¤ria matriculats en angl¨¨s i el 33,7% en secund¨¤ria¨C o Andalusia?¨Cque ocupa la novena posici¨®, amb un 30,5%, en prim¨¤ria i la tercera en secund¨¤ria, amb un 28,6%¨C exigeixen un nivell intermedi (B2). D'altres, com Madrid?¨Cquarta a prim¨¤ria, amb un 43,8% d'alumnes, i en secund¨¤ria, amb un 27,6%¨C demanen un nivell avan?at (C1).
"A Andalusia, el programa va arrencar el 2004 i el creixement no ha estat moderat. No hi ha prou professors capacitats per parlar b¨¦", assenyala Christian Abello, professor de Filologia Anglesa de la Universitat de Sevilla?que ha coordinat m¨¦s de 10 investigacions sobre biling¨¹isme. Durant els primers anys, la Junta va permetre a alguns docents fer classe en aquests programes amb un B1 (nivell intermedi baix), afirma?Jos¨¦ Antonio Romero,?coordinador del programa biling¨¹e de l'institut p¨²blic Miguel Servet de Sevilla. "Vam comen?ar sense tenir els professors preparats i la formaci¨® en CLIL ¨Cla metodologia europea per aprendre un nou idioma a trav¨¦s d'altres assignatures com les matem¨¤tiques¨C?¨¦s volunt¨¤ria. La Junta no supervisa el progr¨¦s dels docents", afegeix Romero.
A m¨¦s, hi ha un altre punt que genera molta pol¨¨mica. A?la Comunitat de Madrid ¨Con el programa tamb¨¦ va arrencar el 2004¨C?els alumnes de secund¨¤ria s'examinen abans d'accedir als instituts i en funci¨® del seu nivell d'angl¨¨s se'ls divideix en dos grups: Programa, on van els que treuen m¨¦s mals resultats i nom¨¦s fan una assignatura en angl¨¨s, i Secci¨®, que reuneix els m¨¦s avan?ats i reben, almenys, el 33% de les hores lectives en la llengua estrangera.?
La Sandra, que no dona el seu nom real, t¨¦ 34 anys i ¨¦s professora interina de Geografia i Hist¨°ria en un institut del barri madrileny de Vic¨¢lvaro, de classe obrera. Ha decidit que no s'habilitar¨¤ per fer classe en angl¨¨s perqu¨¨ ¨¦s una "aberraci¨®". "En la meva assignatura hi ha molt pensament abstracte i em sembla una tra?ci¨® als alumnes, i ¨¦s que ja els costa en castell¨¤", explica. El fet de no fer classe en angl¨¨s t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies: aquest curs nom¨¦s li han trucat per impartir mitja jornada. T¨¦ dues filles i guanya uns mil euros al mes. Critica que els centres biling¨¹es disposin de m¨¦s recursos, com per exemple el programa Global Classrooms, un simulacre dels debats de l'ONU en el qual els estudiants defensen els seus punts de vista i competeixen amb altres centres. "Aprenen molt i els no biling¨¹es es queden fora", lamenta.
"Els centres estan en una mena de cursa i aix¨° arrossega el professorat, que en molts casos t¨¦ estr¨¨s. ?s un experiment social", apunta Isabel Galv¨ªn, responsable d'Educaci¨® de CCOO de Madrid. De les 365 consultes registrades en el servei d'assessoria laboral del sindicat aquest trimestre, 185 (prop del 50%) corresponen a temes d'ensenyament biling¨¹e a la Comunitat de Madrid. "Un problema habitual ¨¦s el dels interins que ocupen la pla?a dels funcionaris que no tenen l'habilitaci¨®", assegura. L'Ana, de 50 anys, que no vol donar el seu nom real, feia 12 anys que era en un institut com a professora de dibuix t¨¨cnic i fa tres anys la van traslladar perqu¨¨ el centre es va fer biling¨¹e. "No aconsegueixo treure'm el C1, veig molt dif¨ªcil habilitar-me", assenyala. Cada curs li assignen un centre diferent. Una altra de les queixes del professorat ¨¦s la tutoria, una trobada en qu¨¨ els alumnes expliquen els seus problemes acad¨¨mics i personals, que els professors tamb¨¦ han de fer en angl¨¨s.?
Hi ha docents que s¨ª que se senten c¨°modes amb l'angl¨¨s. El Javier, professor inter¨ª de Biologia i Geologia que va viure un any als?Estats Units, creu que el problema ¨¦s el plantejament. "Aquest model segrega els alumnes en funci¨® de les seves possibilitats econ¨°miques; els que poden pagar classes de suport van b¨¦ i els que no van empitjorant en els resultats". Critica que les fam¨ªlies creuen que aquests centres donen molt de prestigi, per¨° ignoren que s¨®n poc funcionals. "Moltes vegades, els alumnes acaben memoritzant. Entendre mat¨¨ries tan complexes en angl¨¨s ¨¦s un esfor? doble".
En l'informe Magnitud de la segregaci¨®n escolar por nivel socioecon¨®mico, en el qual dos investigadors de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona fan una comparativa d'Espanya i la resta de pa?sos de la Uni¨® Europea, indiquen que "els centres biling¨¹es estan generant processos de selecci¨®" en els quals es trien els estudiants "amb m¨¦s recursos", i es deixen fora "els qui tenen m¨¦s dificultats". Amb una gran disparitat entre regions: Balears o Gal¨ªcia presenten una baixa segregaci¨® ¨Centre Su¨¨cia i Finl¨¤ndia, els pa?sos amb la taxa m¨¦s baixa¨C, mentre que a Madrid ¨¦s "alt¨ªssima" ¨Centre Hongria i Romania, els dos pa?sos amb la taxa m¨¦s elevada de la UE¨C. L'an¨¤lisi no estudia ¨²nicament la biling¨¹e, sin¨® el sistema educatiu en general.
"Els alumnes de la biling¨¹e obtenen m¨¦s mals resultats en l'assignatura de coneixement del medi, un 10% menys que els de la no biling¨¹e", indica Antonio Cabrales, investigador de l'University College London?i coautor de l'informe?Evaluating a bilingual education program in Spain?(2017), en el qual van analitzar els resultats de les dues primeres promocions d'alumnes de la biling¨¹e madrilenya despr¨¦s de finalitzar 4t d'ESO el 2010. Aquests resultats s'associen amb els nens de fam¨ªlies amb nivells de formaci¨® inferiors i professions menys qualificades, informa l'expert. "Hi ha un exc¨¦s de contingut en les assignatures i a aix¨° s'hi suma l'angl¨¨s, cal prescindir d'alguna cosa i aquesta decisi¨® no s'ha pres", opina Cabrales, en va fer l'estudi?amb altres experts de la?Carlos III i l'Aut¨°noma de Madrid. Alguns detractors d'aquest informe assenyalen que t¨¦ algunes limitacions, com que els ex¨¤mens per mesurar el coneixement dels alumnes es van fer en castell¨¤, quan aquests estudiants dominen el vocabulari de l'assignatura en angl¨¨s.?
En un informe presentat per la Comunitat de Madrid?el juny del 2018, s'apuntava que la taxa de repetidors ¨¦s superior als centres no biling¨¹es, un 4,5% en prim¨¤ria i un 12,5% a l'ESO, respecte al 3,8% i el 9% en els biling¨¹es. Dels 36 milions que el Govern madrileny va destinar a la xarxa biling¨¹e el 2016-2017, el 5% es va destinar a formaci¨® del professorat i el 69%, la partida m¨¦s ¨¤mplia, als auxiliars de conversa ¨Cuniversitaris de pa?sos anglosaxons que acompanyen una hora a la setmana cada docent a l'aula¨C. Aquest mateix document assenyala que els alumnes de la biling¨¹e obtenen m¨¦s bons resultats en angl¨¨s: el 86,5% dels alumnes de 4t d'ESO de Secci¨® (el grup de m¨¦s nivell) tenen un B2, mentre que el 77% dels de Programa tenen un nivell b¨¤sic (A1), segons una an¨¤lisi del?British Council.?
Ast¨²ries, la comunitat amb la taxa m¨¦s elevada d'alumnes matriculats en biling¨¹e en secund¨¤ria, no divideix els alumnes, sin¨® que t¨¦ un programa "inclusiu". All¨¤, els professors poden fer classe amb un nivell intermedi (B2). Suposa aix¨° un problema per als alumnes? "El nostre objectiu no ¨¦s que el parlin com la seva llengua materna, sin¨® que el dominin. La figura del professor ha canviat; ja no nom¨¦s ¨¦s un expert en el seu camp, ha de dominar la tecnologia i els idiomes", assegura Francisco Laviana, director d'ordenaci¨® acad¨¨mica del Govern d'Ast¨²ries. "?s una oportunitat laboral per als docents i una tend¨¨ncia imparable".
Els problemes de formaci¨® del professorat
En la seva enquesta a m¨¦s de cent docents de centres biling¨¹es de tot Espanya, la investigadora Inmaculada Senra de la UNED, va advertir que el 50% assegurava que no tenia formaci¨® en la metodologia CLIL?(Content and Language Integrated Learning, per les seves sigles en angl¨¨s), un sistema impulsat per la Comissi¨® Europea que t¨¦ com a objectiu l'aprenentatge d'un nou idioma a trav¨¦s d'altres assignatures, com les matem¨¤tiques, la geografia o la hist¨°ria. "La gran majoria van manifestar que no tenen temps per coordinar les assignatures amb la resta de docents del centre, i aquesta part ¨¦s essencial perqu¨¨ l'ensenyament biling¨¹e funcioni. La idea ¨¦s coordinar els projectes per potenciar un vocabulari o una destresa espec¨ªfica", apunta Senra. Un dels principals problemes, segons l'experta, ¨¦s que molts docents creuen que el biling¨¹isme ¨¦s fer la seva classe en angl¨¨s.
Durant els primers anys d'implantaci¨® del programa, comunitats com Madrid, Andalusia o Ast¨²ries oferien als docents un programa per perfeccionar l'angl¨¨s de 15 dies al Regne Unit. Amb les retallades, aquestes estades a l'estranger s'han eliminat. "Hi solien anar uns cinquanta l'any, per¨° per una q¨¹esti¨® financera, ho hem suprimit", reconeix Francisco Laviana, del Govern asturi¨¤.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
