Una malaltia moral

El m¨®n del consum ¨¦s el contrari del m¨®n del valor: va haver-hi un temps, encara que costi de creure, que el premi Prudenci Bertrana, o el premi Sant Joan, o el premi Ramon Llull, no s¡¯espantaven i s¡¯atrevien a apostar per novel¡¤les dif¨ªcils, lentes i profundes, i aleshores els lectors disfrutaven de Biel Mesquida i L¡¯adolescent de sal, o de Llu¨ªs Fern¨¤ndez i L¡¯anarquista nu. O de Miquel Bau?¨¤ i L¡¯estuari, i de Jordi Coca i La nit de les papallones. O de Fortuny, de Pere Gimferrer, i d¡¯El sexe dels ¨¤ngels, de Terenci Moix. I com que els guanyadors solien ser uns escriptors de veritat ¡ªhavien sabut formar el talent i, fascinats per les paraules, i per l¡¯estil, posse?en una irreductible vocaci¨® liter¨¤ria¡ª, la pres¨¨ncia del seu nom honorava el palmar¨¨s dels premis. ?s possible, i gens condemnable ¡ªni mesqu¨ª¡ª, que tamb¨¦ els sedu¨ªs la notorietat, alguna cara del poder, els diners, l¡¯¨¨xit i el reconeixement p¨²blic; per¨° no desconeixien que la primera propietat de la vocaci¨® liter¨¤ria era escriure desinteressadament, i hauria sigut ins¨°lit que s¡¯haguessin deixat temptar per la facilitat, per la rapidesa, pel superficial, pels trets comuns que a hores d¡¯ara sembla que el Bertrana, el Sant Joan, o el Ramon Llull aprecien per damunt de qualsevol altre, com si el m¨®n editorial s¡¯hagu¨¦s convertit en una societat mercantil i, en comptes de lectors amb un criteri format a partir d¡¯una real vocaci¨® liter¨¤ria, amb una fe il¡¤limitada cap a la for?a verbal, busqu¨¦s exclusivament la fidelitat d¡¯uns consumidors als quals tan sols els preocupa matar el temps.

Maria Carme Roca i El far (premi Prudenci Bertrana 2018) ¡ªla hist¨°ria d¡¯un secret familiar que t¨¦ els or¨ªgens el 1864, quan es construeix el far m¨¦s alt del m¨®n al delta de l¡¯Ebre¡ª, Gemma Lienas i El fil invisible (premi Sant Joan 2018) ¡ªla hist¨°ria d¡¯un secret familiar que t¨¦ els or¨ªgens a la Segona Guerra Mundial¡ª i Mart¨ª Gironell i La for?a d¡¯un dest¨ª (premi Ramon Llull 2018) ¡ªaqu¨ª no hi ha secrets familiars, per¨° s¨ª hist¨°ria: el Hollywood dels anys cinquanta¡ª s¨®n tres novel¡¤les impossibles de menystenir o de lloar des d¡¯un punt de vista cr¨ªtic perqu¨¨ s¨®n aliter¨¤ries, perqu¨¨ nom¨¦s es poden valorar com a fenomen de la impostura i l¡¯equ¨ªvoc ¡ªo com a simulacre de literatura¡ª que es gesta des dels efica?os departaments de m¨¤rqueting de les grans societats mercantils, perqu¨¨ la facilitat, la rapidesa i la superficialitat des d¡¯on han sigut escrites s¨®n incompatibles amb el gust del lector que no sigui all¨° que F¨¦lix de Az¨²a anomenava un ¡°neoanalfabet¡±. O un consumidor. Ja ho deia el poeta Tom¨¢s Segovia: ¡°El mundo del valor es lo contrario del mundo del consumo. Cuanto m¨¢s petr¨®leo consumimos, menos hay. Cuanta m¨¢s belleza absorbemos, m¨¢s hay¡±. La malaltia est¨¨tica tamb¨¦ ¨¦s una malaltia moral.?