M¨¦s de 1.200 esp¨¨cies ex¨°tiques amenacen la biodiversitat catalana
La Generalitat t¨¦ registrades 1.272 esp¨¨cies, el 14% de les quals s¨®n considerades invasores
Una esp¨¨cie ex¨°tica arriba per terra o per aire, s¡¯est¨¦n pel territori i al cap d¡¯uns anys causa greus estralls en el medi ambient, fa malb¨¦ produccions agr¨ªcoles o provoca malalties. Catalunya ¨¦s una de les regions d¡¯Europa m¨¦s afectades per aquest fenomen, segons alerta l¡¯EXOCAT, un pla impulsat per la Generalitat i coordinat pel Centre d¡¯Investigaci¨® Ecol¨°gica i Aplicacions Forestals. La Generalitat ha detectat 1.272 esp¨¨cies ex¨°tiques, el 14% de les quals ja s¨®n considerades invasores. ?s a dir, ja es consideren ¨¤mpliament esteses. Els experts alerten que frenar la seva propagaci¨® ¨¦s ¡°una batalla perduda¡±.
L¡¯apicultor Samuel Ramal sap perfectament el que ¨¦s una esp¨¨cie invasora perqu¨¨ n¡¯hi ha una en particular que l¡¯angoixa dia rere dia. Sempre amatent, ha de ser sigil¡¤l¨®s i pacient per capturar-la. ¡°Si l¡¯any passat detectava tres o quatre vespes asi¨¤tiques (Vespa velutina), ara puc atrapar-ne fins a 10. S¨®n carn¨ªvores, mengen abelles, i pocs exemplars poden acabar amb una dels meus ruscs¡±, explica des del cim d¡¯un petit tur¨® de Poliny¨¤ (Vall¨¨s Occidental), on cuida la seva amena?ada producci¨® de mel.
L¡¯expansi¨® de la vespa asi¨¤tica exemplifica el que a Catalunya ja s¡¯ha convertit en costum: esp¨¨cies ex¨°tiques, tant de plantes, mam¨ªfers i insectes com d¡¯amfibis, que s¡¯estenen pel territori i n¡¯alteren la biodiversitat. Els experts consultats coincideixen que aturar-ne la propagaci¨® s¡¯ha convertit en ¡°una batalla perduda¡±, afavorida pel canvi clim¨¤tic i el tr¨¤fic de mercaderies.
Catalunya ¨¦s una de les regions m¨¦s afectades per aquest fenomen a Europa. Segons les darreres dades actualitzades del projecte EXOCAT, a Catalunya se n¡¯han detectat 1.272 esp¨¨cies, de les quals el 14% (177) s¨®n reconegudes com a ¡°invasores¡±. Aquestes s¨®n les que estan ¨¤mpliament esteses. La resta estan en fase d¡¯expansi¨® o s¡¯han detectat alguna vegada, per¨° no se¡¯n tenen m¨¦s dades.
¡°En els darrers 20 anys hem notat una forta pujada, fonamentalment, arran de l¡¯augment del comer? entre pa?sos, sobretot el transport de plantes i fusta per mar, i arran del canvi clim¨¤tic, que ha perm¨¨s que algunes d¡¯aquestes esp¨¨cies puguin sobreviure a l¡¯hivern gr¨¤cies a l¡¯augment de les temperatures¡±, explica V¨ªctor Sarto, investigador de l¡¯Institut de Ci¨¨ncia i Tecnologia Ambiental de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Les plantes representen el 58% de totes les que s¡¯han detectat; els ocells, un 14%; els invertebrats terrestres, un 14%, i la resta de grups (mam¨ªfers, r¨¨ptils, peixos, algues, invertebrats aqu¨¤tics, amfibis), el 15%, segons l¡¯EXOCAT.
Sarto tamb¨¦ ¨¦s un dels investigadors que va trobar una de les ¨²ltimes esp¨¨cies detectades: l¡¯escarabat asi¨¤tic (Xylotrechus chinensis), conegut com a escarabat matamoreres. Des que un jardiner de Ripollet va aixecar l¡¯alarma el 2014, ja s¡¯ha est¨¨s en una superf¨ªcie d¡¯uns 44 quil¨°metres quadrats. Fa malb¨¦ arbres de l¡¯espai p¨²blic i amena?a collites. ¡°Es poden posar m¨¦s mitjans per evitar-ne l¡¯entrada. Per¨° entenc que l¡¯Administraci¨® prioritzi els diners per a altres ¨¤rees com la depend¨¨ncia. Ben mirat, aquest fenomen ha vingut per quedar-s¡¯hi¡±, diu resignat Joan Pino, responsable del CREAF.
Sarto, que va arribar a col¡¤laborar en el control duaner del Port de Barcelona ¡°per la falta de mitjans que hi havia¡±, recorda la crema, en una ocasi¨®, de tot un carregament en qu¨¨ s¡¯havia detectat una esp¨¨cie invasora. D¡¯entre aquestes, les asi¨¤tiques s¨®n les que creen m¨¦s preocupaci¨®. ¡°Al Port de Barcelona hi ha un punt clar d¡¯entrada¡±, afirma. El nord-est asi¨¤tic (la Xina, Corea, el Jap¨® i Taiwan) s¨®n els punts calents. ¡°Calen m¨¦s recursos, m¨¦s gent, per frenar-les. Arriba un volum molt alt de mercaderies, per la qual cosa ¨¦s molt f¨¤cil que es puguin colar. Hi ha una sensaci¨® de batalla perduda. Ja ens hem acostumat a la seva pres¨¨ncia¡±, es plany.
El dengue ja es contreu a Catalunya
Les esp¨¨cies m¨¦s problem¨¤tiques, no obstant aix¨°, poden ser gaireb¨¦ imperceptibles. El mosquit tigre (Aedes albopictus) pot transmetre el chikungunya, dengue i febre del Zika. Prov¨¦ del sud-est asi¨¤tic, i a Catalunya es va detectar per primera vegada el 2004. Al novembre un jove del Barcelon¨¨s Nord es va convertir en la primera persona que va contreure el dengue aut¨°cton.
I hi ha vegades que les desgr¨¤cies d¡¯uns es converteixen en oportunitats de negoci per a d¡¯altres. Al Delta de l¡¯Ebre, el cranc blau americ¨¤ (Callinectes sapidus) ja s¡¯ha convertit en un menjar que pot arribar als 12 euros el quilo. ¡°En el mitj¨¤ aqu¨¤tic hi ha el problema afegit dels pescadors recreatius que introdueixen peixos per poder pescar-los despr¨¦s¡±, denuncia Pino.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.