Treva hivernal contra els talls de llum

L¡¯Encarna va rebre 138 trucades telef¨°niques en tres mesos. L'advertien que li embargarien els comptes bancaris i que figuraria en el registre de morosos. L¡¯Encarna devia 600 euros a Endesa i la companyia va contractar un competent bufet d'advocats que religiosament la telefonava almenys una vegada al dia. Altres modalitats de pressi¨® emprades pels persistents advocats consistien a enviar cartes en una terminologia jur¨ªdica confusa, la qual cosa incrementava l'angoixa de la fam¨ªlia, o simular una demanda amb el nom de la titular, com si d'una den¨²ncia judicial es tract¨¦s, segons asseguren des de l¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica. El S¨ªndic de Greuges va instar fa uns dies a les grans companyies a no posar en mans de tercers aquestes reclamacions que amb deix sicili¨¤ martellegen fam¨ªlies en situaci¨® de vulnerabilitat.

L'en¨¨sima crida a la consci¨¨ncia de les el¨¨ctriques ¨¦s necess¨¤ria, per¨° no deixa de ser tan ing¨¨nua com la pretensi¨® de les Brigades Roges de voler ferir el cor de l¡¯Estat. Els terroristes italians no havien advertit ¡ªcom subratllava Umberto Eco¨C que l¡¯Estat ja no era el vuitcentista, i a m¨¦s no tenia cor.

El cas ¨¦s que en l'era de la globalitzaci¨® l¡¯Estat ¨¦s cada vegada m¨¦s insignificant enfront dels poders econ¨°mics. I mentre les doctrines de desemparament social creixen i es multipliquen, no t¨¦ res d'estrany que la desentesa entre les grans companyies el¨¨ctriques i la Generalitat sigui tan gran que en tres anys no s'hagi signat ni un sol conveni amb l¡¯Administraci¨® catalana respecte a la prevenci¨® de la pobresa energ¨¨tica i a la protecci¨® de la baula m¨¦s castigada per la crisi. La ministra de Transici¨® Ecol¨°gica, Teresa Ribera, ha donat t¨ªmids passos des del Govern central per afrontar la q¨¹esti¨®. La fi de l'impost al sol i l'extensi¨® del bo social de l¡¯Executiu de Mariano Rajoy s¨®n necessaris, per¨° no suficients. El mateix Ministeri d¡¯Ind¨²stria en la mem¨°ria justificativa d'aquest decret el 2017 assegurava que era improbable que la totalitat dels que tenien dret al bo social s'hi acollissin i situava aquesta taxa d'acceptaci¨® en un 45%, per sota de la meitat dels que superessin la carrera d'obstacles burocr¨¤tics. Com a mostra un bot¨® assembleari: no bastava amb qu¨¨ la rebaixa fos sol¡¤licitada pel titular del servei: calia que ho fessin els majors de 16 anys que vivien a l'habitatge.

Espanya hauria de seguir l¡¯estela de la llei catalana 24/2015 i, igual que Fran?a, impulsar la treves hivernals que prohibeixen els talls d'energia i els desnonaments durant els mesos m¨¦s freds de l'any. Per¨° l'evid¨¨ncia indica que som lluny d'interpretar les Directives de la Uni¨® Europea del 2003 i 2009 a la manera francesa. I, com gaireb¨¦ sempre que hi ha situacions d'emerg¨¨ncia social, s¨®n els governs municipals els que afronten la situaci¨® i s'erigeixen en valedors d'aquesta llei. El Govern de Torra, malenconi¨®s i absent, veu passar l'hivern darrere dels vidres. No ¨¦s una novetat, ja el 2017 l¡¯Executiu de Carles Puigdemont va deixar d'invertir el 40% del pressupostat per a pobresa energ¨¨tica.

Fa uns dies, l¡¯Ajuntament de Barcelona va anunciar que havia imposat 13 sancions -vuit aquest any i en la seva majoria a Endesa¨C per 430.000 euros. Nom¨¦s a la capital catalana, 50.000 persones han passat pels punts d'assessorament energ¨¨tic disposats al municipi. El govern de la ciutat ha evitat, segons la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, 10.000 talls de llum gr¨¤cies a la llei que fa preceptiu un informe dels serveis socials abans de l'actuaci¨® dr¨¤stica de la companyia el¨¨ctrica. Cal actuar davant la constataci¨® que nom¨¦s a Barcelona 170.000 persones no poden mantenir les seves llars a la temperatura adequada. Les grans empreses el¨¨ctriques han augmentat les tarifes un 36% des del 2014 (un 10,8% el 2017). L'hivern ha arribat i hi ha poques maneres millors d'expressar el patriotisme que posar l'espatlla, complir la llei i destinar-hi una petita part d'aquests 5.600 milions d'euros de beneficis que el 2017 van obtenir les grans companyies. Per cert, gr¨¤cies al pap¨¤ Estat, les el¨¨ctriques pesquen a plaer en un mercat fet a mida, sense onades, sobresalts, naufragis ni marees.