El prudencial arrelament de la Constituci¨®

Si Carles Puigdemont i Quim Torra continuen obstinats a fer que s¡¯apliqui el 155, aconseguiran tornar a demostrar la vig¨¨ncia operativa de la Constituci¨®. Una Constituci¨® refunda el pacte de confian?a entre passat, present i futur d¡¯un pa¨ªs, entre altres coses perqu¨¨ es fonamenta en un contracte moral, de valors inclusius, que explicita els l¨ªmits al poder. Fa uns dies, The Washington Post va publicar un extracte d¡¯un llibre p¨°stum del columnista Charles Krauthammer. El fragment recorda com el 1981, quan Anwar Sadat va ser assassinat, un programa de televisi¨® va informar que, segons els experts consultats, a la Constituci¨® eg¨ªpcia constava que en aquelles circumst¨¤ncies el successor era el president del Parlament. Amb escepticisme, un analista de la tumultuosa vida de l¡¯Orient Mitj¨¤ va sostenir que a Egipte ning¨² s¡¯havia llegit la Constituci¨® en 30 anys. En realitat, la Constituci¨® semblava que no exist¨ªs, ni a ning¨² li importava. Va preguntar: ¡°Qui ¨¦s el l¨ªder dels militars? Hosni Mubarak? Doncs aquest ser¨¤ el proper president¡±. El 1978 va servir per a tot el contrari.

Quan hi ha qui es queixa tant de la Constituci¨® del 1978 com si fos un parc jur¨¤ssic, seria saludable preguntar-se qu¨¨ ha passat. Ha estat un deteriorament de la voluntat col¡¤lectiva que va conformar aquell delta hist¨°ric o b¨¦ s¡¯ha escampat una amn¨¨sia ¨Cd¡¯una banda inconscient i de l¡¯altra deliberada¨C que fa irreconeixible el s¨°lid encant de la Constituci¨® 40 anys despr¨¦s? Hi ha qui busca acostar-se a alguna forma de constituci¨® bolivariana; d¡¯altres desacaten la llei per fundar una rep¨²blica catalana independent. Per fer-se una idea del que significa el 1978 n¡¯hi ha prou amb preguntar-se si ara seria possible redactar una carta magna tan convincent i ¨¤mplia. Al contrari del mantra pro-reforma de la Constituci¨® per adaptar-la als nous temps, sembla evident que ara no seria factible un consens de magnituds equiparables a les de llavors, una constataci¨® que per sentit com¨² hauria de reconfortar-nos per tenir una via constitucional en la qual els plets d¡¯Espanya havien desembocat en una s¨¤via arquitectura constituent. No obstant aix¨°, es continua dient que l¡¯adaptaci¨® constitucional ¨¦s urgent. Per¨° un no canvia una Constituci¨® perqu¨¨ la societat hagi passat de la minifaldilla als texans estripats, ni per l¡¯exist¨¨ncia de la fam¨ªlia monoparental o perqu¨¨ reapareixen els mites de la Catalunya mir¨ªfica.

Si en pol¨ªtica les solucions s¨®n impures, una bona Constituci¨® contribueix a filtrar impureses. Aix¨ª Espanya va entrar de ple en la integraci¨® europea, en l¡¯Alian?a Atl¨¤ntica i en la globalitzaci¨®. Va donar forma a l¡¯Estat auton¨°mic, va superar la temptativa de Tejero, va passar per l¡¯experi¨¨ncia pol¨ªtica de l¡¯alternan?a en el poder i ha ven?ut ETA. S¨®n precedents que legitimin la falta de confian?a en un futur que discorre per la via constitucional? Potser els s¨ªmptomes de malestar p¨²blic es deuen a una estranya p¨¨rdua d¡¯autoestima generada per les pol¨ªtiques de l¡¯impossible. Algun efecte correspon a un cessament de la transmissi¨® de valors i experi¨¨ncies que constitueix l¡¯eix d¡¯un sistema educatiu i que dona consist¨¨ncia als transvasaments entre escola i fam¨ªlia. Com s¡¯explica la Constituci¨® a les aules i de quina manera s¡¯explica la hist¨°ria d¡¯una Transici¨® sense bons ni dolents?

Krauthammer al¡¤ludeix a la saviesa dels pares de la Constituci¨® americana i a la rever¨¨ncia que li tenen la majoria dels ciutadans nord-americans, malgrat tot, malgrat canvis socials profunds. La transici¨® democr¨¤tica a Espanya es va fer amb un cost baix¨ªssim, i aix¨ª ho van entendre els ciutadans de Catalunya en votar-la massivament. Amb el marem¨¤gnum secessionista, el resultat no hauria estat el mateix, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que, en el moment de la desafecci¨® de part de Catalunya, un partit com Ciutadans ha estat el m¨¦s votat. La majoria secessionista indestructible no existia. Davant de l¡¯espectacle de la descomposici¨® intensa de les aliances independentistes, el desconcert dels seus votants i els greus riscos d¡¯inestabilitat i d¡¯incertesa jur¨ªdica no beneficien els imitadors de la temptativa secessionista de l¡¯octubre del 1934. Com a formes d¡¯arrelament, la Constituci¨® i la monarquia parlament¨¤ria s¡¯estan imposant a l¡¯unilateralisme. Encara que sigui una recomposici¨® lenta, almenys a mitj¨¤ termini el fervor de secessi¨® recula. Escampa la boira i es constaten els costos del desgavell. Les zones socials de desafecci¨® constitucional aniran encongint-se, de manera que la raonabilitat de la llei segueixi per sobre d¡¯alts i baixos de ruptura i sedici¨®.