El Pijoaparte viu ara al Raval

El Rac¨® de l'artista ¨¦s un bar que ve de gust, ja sigui despr¨¦s de sortir de la classe de franc¨¨s, de cam¨ª a la comissaria de Mossos (si pot ser, volunt¨¤riament) o quan acaba una nit dispersa a la sala Bagdad. El caf¨¨ t¨¦ bon sabor, els seus cambrers gaudeixen d'una mem¨°ria prodigiosa i les seves parets s¨®n un fresc hiperrealista de l'ambient art¨ªstic nacional. Des de la seva posici¨® privilegiada, a la frontera entre El Raval i el Paral¡¤lel, acull el turista i el local, el client corrent i l'exc¨¨ntric.

Pilar Batlle hi ha entrat perqu¨¨ ¨¦s el bar que m¨¦s a prop li queda del metro, on anava. A la barra, demana un entrep¨¤ i un caf¨¨ amb llet per al Richard. El jove la segueix silenci¨®s a uns passos de dist¨¤ncia, i mira les cuineres quan li pregunten de qu¨¨ el prefereix. ¡°Te'l prendr¨¤s aqu¨ª?¡±, li recomana la Pilar, perqu¨¨ estigui una estona tranquil en un lloc calent. Ell accepta i s'asseu en una de les cadires de fusta, sobre el tou coix¨ª vermell, entre totes aquestes fotos d'actors.

Els dos s'acaben de con¨¨ixer al carrer. La Pilar, de 55 anys, anava a una visita de feina quan el Richard, de 18, l'ha aturat per demanar-li alguna cosa de menjar. Les cambreres l'hi serveixen en un tres i no res. ¡°Vigila amb qui vas¡±, li insisteix la Pilar, dempeus, al seu costat, sense separar-se de la seva petita maleta vermella de treball de comercial. El Richard assenteix amb la mirada clavada en l'entrep¨¤ gegant de pernil dol?. En una breu conversa, ell li ha explicat que viu sol, d'ocupa, encara que t¨¦ fam¨ªlia a Barcelona i els papers en regla.

El Richard podria ser qualsevol dels molts joves que pul¡¤lulen pel centre de Barcelona. Una gorra gran li tapa part de la cara afilada i prima, i li ombreja els petits ulls marrons. Carrega una motxilla de camuflatge i els texans li marquen els dos filferros que t¨¦ per cames. ¡°Digues que a Espanya no hi ha treball¡±, em demana, mirant-me de re¨¹ll, quan interrompo la seva conversa amb la Pilar, que fins llavors estava espiant des d'una punta de la barra.

En sentit estricte, segons el que li ha explicat a la Pilar, el Richard no encarna les sigles de moda a Catalunya: no ¨¦s un MENA, un Menor Estranger No Acompanyat. T¨¦ fam¨ªlia a Barcelona i mai ha estat tutelat per la Generalitat, diu. Per¨° la seva vida, demanant menjar als 18 anys a desconeguts pel carrer i vivint d'ocupa, no ¨¦s molt diferent de la de la resta de joves que arriben sols a Barcelona buscant un canvi a millor en la seva vida i no acaben d'aconseguir-ho.

?s el que Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va definir com el ¡°malclassat de naixement¡± en el seu pr¨°leg del 1985 a ?ltimas tardes con Teresa. El "malclassat" llavors era Manolo Reyes, ¨¤lies Pijoaparte, el fill menor d'una dona que netejava el terra de la casa d'un marqu¨¨s al municipi malagueny de Ronda, d'on va escapar per triomfar a Barcelona. ¡°Un noi maco i despert, amb una rara disposici¨® per a la tendresa i la mentida¡±, escrivia Juan Mars¨¦, que despr¨¦s de mudar-se a una barraca al Carmel es va dedicar a robar motos, a buscar una xicota que estiueg¨¦s a S¡¯Agar¨® i a passar-se les hores ¡°penjat a la barra d'un bar del barri xin¨¨s¡±.

Els pijoapartes ¡°malclassat de naixement¡± segueixen existint encara que ja no vinguin de Ronda, sin¨® del Marroc, de Bol¨ªvia, com el Richard, d'Alg¨¨ria, del Pakistan o de qualsevol altre lloc. I el barri triat per perdre les tardes segueix sent el xin¨¨s, encara que ara es digui El Raval, on molts dormen al ras. A les motos, que se segueixen robant i venent per peces, hi cal sumar la temptaci¨® dels m¨°bils de mil euros o els rellotges de luxe, i les seves enganyoses imitacions, que llueixen els turistes als canells.

Els robatoris ¨¦s una cosa que esmenta la Pilar, li preocupa que un dia el Richard pugui cometre'ls, si no ho fa ja, per tirar endavant. Ell l'escolta en silenci, assentint amb el cap. A ella no li agrada gaire la idea de sortir a cap mitj¨¤, ajuda per ajudar, sempre que pot, sobretot si li demanen menjar, explica aquesta dona solid¨¤ria i feminista que intenta viure fora de la pantalla del seu m¨°bil, mirant al seu al voltant i xerrant amb les persones, al tren, al carrer o en un bar. Si explicar la seva trobada amb el Richard ajuda al que sigui, em diu, doncs endavant.

Mentre la Pilar i jo parlem del Richard i de la vida, ell va recollint el seu entrep¨¤ i s'aixeca de la taula. Admet que l'incomoda la meva pres¨¨ncia. ¡°Per¨° home, cal ser gener¨®s¡±, interv¨¦ la Pilar. No hi ha massa marge per al di¨¤leg, el Richard surt del bar murmurant que no vol saber res de periodistes. Ja a la porta, amb l'entrep¨¤ en una m¨¤, aprofita l'altra lliure per fer-nos una botifarra. El gest del desconegut a qui Pilar acaba d'ajudar la deixa amb la boca oberta.

Espero que vost¨¨ lector hagi devorat ja ?ltimas tardes con Teresa. Si no ¨¦s aix¨ª, deixi anar immediatament aquesta cr¨°nica ¡ªs'aproxima un spoiler?greu¡ª i vagi a buscar-lo a la biblioteca. El Pijoaparte no va aconseguir escapar mai del seu ¡°malclassat naixement¡± i va perdre la batalla de la ¡°quotidiana lluita contra la mis¨¨ria i l'oblit¡±. En sortir de la pres¨®, dos anys despr¨¦s, va tornar a la barra d'un bar on alg¨² l'hi va explicar: en la seva abs¨¨ncia, la pr¨°spera Teresa Serrat va descobrir-ho tot.