Pels nostres fills

Ho diuen els armilles grogues i ho diuen els independentistes catalans: pels nostres fills. ?s l'apel¡¤laci¨® a les generacions futures al servei de les protestes presents, i fins i tot com a justificaci¨® pels excessos de la radicalitat i per les mol¨¨sties dels talls de carreteres, les manifestacions i fins i tot els brots de viol¨¨ncia.

Els fills s'ho mereixen tot. Qui pensa en els fills demostra els seus bons sentiments, la seva generositat i el seu sentit de la responsabilitat. Lluites d'avui per a la felicitat de dem¨¤: res pot daurar millor la imatge dels que protesten. No hi ha millor argument que el dels fills, fins i tot a l'hora de maquillar errors i pecats.

La pot¨¨ncia de l'argument generacional ¨¦s enorme. Qu¨¨ diran les actuals generacions si les noves es troben davant d'un horitz¨® tenebr¨®s? A l'inrev¨¦s que nosaltres, i contra el que nosaltres esper¨¤vem, els nostres fills ja no podran aspirar a viure tan b¨¦ com nosaltres. Aquesta esp¨¨cie de decad¨¨ncia estereotipada s'ha convertit en el lament m¨¦s caracter¨ªstic d'aquesta crisi.

Costa sortir de la l¨°gica d'un argument tan est¨¨s i de for?a tan penetrant, per¨° tot ell apareix nimbat per la sospita. Per comen?ar, perqu¨¨ dona per fet que el progr¨¦s sense fi, l'ascens social i l'enriquiment s¨®n una mena de dret hum¨¤, just quan patim la simple ressaca d¡¯una llarga etapa de prosperitat fonamentalment occidental inaugurada despr¨¦s de la segona guerra mundial. La idea d'un empobriment generalitzat de les classes mitjanes ¨¦s el corol¡¤lari d'un final de cicle. Abans hi va haver un ascens i ara hi ha un atac de desmem¨°ria, que afecta sobretot la tercera generaci¨®.

En els ¨²ltims mesos de la bombolla immobili¨¤ria, pol¨ªticament presidida per Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, un jove de 18 anys es va queixar amargament davant del president del Govern, en un programa televisiu que em sembla que s'anomenava ¡°Tinc una pregunta per a vost¨¨¡±, de les dificultats que tenia la seva generaci¨® per accedir, ni m¨¦s ni menys, que a la propietat d'un pis. Si tot jove espanyol arribat a l'edat adulta es considerava llavors amb dret a comen?ar el seu patrimoni mitjan?ant l'adquisici¨® d'un habitatge, no hauria d'estranyar ning¨² que una part de la ciutadania es consider¨¦s tamb¨¦ amb dret a organitzar el proc¨¦s de constituci¨® d'un Estat propi, com li plagu¨¦s, tan naturalment inscrit en els drets naturals garantits pels r¨¨gims democr¨¤tics en els quals vivim com hauria d'estar el dret a l'habitatge en propietat. Res expressa millor aquest esperit del temps com l'esl¨°gan sobiranista d'Ikea: ¡°La rep¨²blica de casa meva¡±.

Si ara hi ha laments ¨¦s perqu¨¨ abans hi va haver enganys, encara que no siguin els enganys els que de deb¨° lamentem, sin¨® l'esva?ment de la fantasia amb la qual ens engany¨¤vem. El dolor de la p¨¨rdua, f¨¤cilment recognoscible en l'¨¤mplia estela de ressentiment social que deixa la crisi, no afecta la veritat, llavors ocultada i ara nua, sin¨® el somni que ens continua torbant en l¡¯entreson. En lloc d'extreure lli?ons de saviesa i de prud¨¨ncia, per evitar renovades fantasies i mentides, la reacci¨® que s'est¨¦n ¨¦s el lament declinista, els nostres fills viuran pitjor, al qual segueix la reacci¨® irada d'aquesta protesta sense l¨ªders, sense rumb i sense objectiu: pels nostres fills.

En lloc de combatre l'engany, abans suportat en la il¡¤lusi¨®, ara l¡¯incrementem, fonamentat en el ressentiment. Davant la injust¨ªcia d'un m¨®n mal repartit, rebutgem la prudent voluntat reformista i preferim l'esclat i un m¨®n desgovernat. La reforma gradualista i pragm¨¤tica ¨¦s una ofensa, una provocaci¨®. Com els adolescents del Maig del 68, els adults i jubilats irats del 2018 ho volen tot. Amb l'argument que dona consist¨¨ncia moral a la protesta: pels nostres fills.

Pels nostres fills, els que ara protesten contra la fiscalitat dels combustibles m¨¦s contaminants, aconseguiran que empitjori el m¨®n en qu¨¨ viuran les properes generacions. Pels nostres fills, els que exigeixen subsidis a costa del d¨¨ficit p¨²blic i sobretot de l'increment del deute, detrauran possibilitats de despesa social a aquestes futures generacions de les quals tant semblen preocupar-se. Pels nostres fills tamb¨¦, els que ara prefereixen arru?nar l'autogovern catal¨¤ perqu¨¨ s'imaginen que amb aix¨° obtindran la independ¨¨ncia, s'arriscaran que les futures generacions de catalans no tinguin ja autogovern.

La baixamar de la prosperitat en qu¨¨ ens trobem ha aixecat una onada de ressentiment i de victimitzaci¨®. La ra¨® reformista que ha servit tantes vegades en la hist¨°ria per reparar i tancar les ferides de l'opressi¨® i de la desigualtat es troba feta miques: s'est¨¦n una ra¨® pseudorevolucion¨¤ria, individualista i sense l¨ªders que enarbora la bandera negra del nihilisme, anunci clar de pulsions dictatorials o almenys autorit¨¤ries.

?s l'hora dels perdedors, de les v¨ªctimes, exigents en la seva demanda de solidaritat i exaltades en la seva ressonant derrota, que aix¨ª creuran v¨¨ncer. Com a Citadelle, aquella estranya narraci¨® p¨°stuma d'Antoine de Saint Exup¨¦ry, aquest ¨¦s un m¨®n de captaires i esguerrats, que es dediquen apressats a gratar i humitejar les seves p¨²stules i xacres despr¨¦s de ser sotmesos a car¨ªssimes cures mitjan?ant ung¨¹ents aur¨ªfers, per poder continuar mostrant "la podridura uns als altres amb orgull, i extreure aix¨ª vanitat de les ofrenes rebudes". Aquesta ¨¦s una novel¡¤la que comen?a amb una frase nom¨¦s aparentment enigm¨¤tica: "Massa sovint he vist la pietat extraviada".