A l¡¯independentisme se li entravessa Barcelona

L'independentisme considera Barcelona, de manera un¨¤nime, una pla?a b¨¤sica per afermar el seu projecte. Uns per convertir-la en la capital d'una futura eventual rep¨²blica catalana. Els altres perqu¨¨ la ciutat sigui punta de llan?a del seu projecte i el projecti cap a l'exterior. Per¨° aquest fervor contrasta amb l'atomitzaci¨® de l'oferta de partits sobiranistes en vistes a les eleccions de maig. La divisi¨® campa a pler entre les diferents fam¨ªlies secessionistes. Uns diuen que ¨¦s perqu¨¨ no comparteixen el model de ciutat, uns altres lamenten que han pesat els personalismes, uns altres que el divorci actual podria recompondre's si es tract¨¦s de governar la capital... La q¨¹esti¨® ¨¦s que a l¡¯independentisme se li ha entravessat la ciutat, i es presenta dividit en cinc partits: PDeCAT, ERC, la CUP i els projectes personals del fil¨°sof Jordi Graupera i de l'actual delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell.

Al polit¨°leg expert en comportament electoral Llu¨ªs Orriols li sembla ¡°contraintu?tiu que en un moment de m¨¤xima fragmentaci¨® al consistori, el l¨°gic seria veure grans temptacions de coordinar-se, i en canvi ni l'independentisme ni l'unionisme han aconseguit aglutinar-se¡±. El professor admet que en cadascun dels extrems ¡°hi ha moltes sensibilitats convivint¡± i que el ¡°frac¨¤s¡± que hi hagi m¨¦s candidatures es deu a diversos factors: des de la irrupci¨® d¡¯¡°emprenedors¡± que han fraccionat m¨¦s l'oferta, fins a la fragmentaci¨® del mateix moviment independentista des de l'1-O. Perqu¨¨ recorda Orriols que va haver-hi altres moments en els quals s¨ª que va ser possible la coordinaci¨® del sobiranisme. ¡°L'independentisme tenia una agenda comuna a Catalunya i mancomunada i compartida amb agents socials, per¨° tot all¨° va desapar¨¨ixer fa un any, i l'expressi¨® m¨¤xima de la fragmentaci¨® i l'abs¨¨ncia d'agenda compartida ¨¦s l'emerg¨¨ncia dels CDR¡±.

Des de la consultora Public Affairs, el soci director, Joan Rosell¨® atribueix la fragmentaci¨® al fet que en els ¨²ltims anys als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i centralisme-autonomisme o ara independentisme-unionisme), s'hi han sumat dos m¨¦s. ¡°Ha aflorat un tercer eix entre oferta nova o tradicional i un quart entre m¨¦s o menys radicalitat, sense que la radicalitat es refereixi a un comportament negatiu¡±. Conclusi¨®, exposa: ¡°Com m¨¦s aflorament d'eixos, m¨¦s grans s¨®n els espais demosc¨°pics o electorals¡±. Un exemple f¨¤cil d'entendre: ERC ¨¦s un partit d'esquerres, independentista, tradicional i pragm¨¤tic.

Els mateixos protagonistes de la fragmentaci¨® assenyalen motius diferents. Neus Munt¨¦, candidata del PDeCAT, que malgrat haver guanyat unes prim¨¤ries ha manifestat que est¨¤ disposada a renunciar a encap?alar la llista si s'aconsegueix una llista unit¨¤ria, no t¨¦ dubte a atribuir-la als personalismes: ¡°Si no anem plegats ¨¦s perqu¨¨ hi ha qui anteposa altres coses que no s¨®n l'inter¨¨s general i el clam ciutad¨¤. Si la situaci¨® fos de normalitat competir¨ªem per un espai pol¨ªtic i cadascun amb el seu model de ciutat. Ara, en circumst¨¤ncies dur¨ªssimes per a l'independentisme, quan ens juguem un govern m¨¦s proper als ve?ns, aquests mateixos ens reclamen unitat¡±.

Per part d¡¯ERC, l'alcaldable Ernest Maragall va mostrar dilluns passat en la presentaci¨® de la seva candidatura el viratge que representa la seva elecci¨® per part de la direcci¨® del partit, que va apartar Alfred Bosch malgrat haver guanyat unes prim¨¤ries. Maragall va afirmar que intentar¨¤ un govern de forces sobiranistes, ¡°unitat d'acci¨® en el cam¨ª cap a la Rep¨²blica¡±; per¨° el seu discurs va dedicar m¨¦s de la meitat del temps a parlar de ciutat i va tenir un marcat accent social amb el qual tamb¨¦ es podria apropar a l'alcaldessa Ada Colau. ¡°No podem negar el debat sobre la ciutat, tenim difer¨¨ncies que cal que puguem discutir¡±, afirma. Els republicans, que han aguantat fortes tensions per participar en una llista unit¨¤ria, reconeixen que tanta fragmentaci¨® no ¨¦s positiva, per¨° tamb¨¦ reivindiquen poder parlar de ciutat. D'altra banda, estan a l'expectativa de qui acaba sent el candidat del PDeCAT.

Des de la CUP, Maria Rovira deixa clar que la impossibilitat de travar aliances preelectorals es deu a les enormes diverg¨¨ncies en el model de ciutat. Defensa ¡°un projecte que aposti per un nou model de ciutat que posi els interessos de les classes populars en el centre¡± i apunta: ¡°Per nosaltres la independ¨¨ncia ¨¦s un instrument per conquistar sobiranies, per donar la volta a les condicions de vida de les ve?nes de la ciutat i la contraposa als projectes que els partits independentistes del consistori ens han mostrat al llarg d'aquests anys¡±.

Qui s¨ª que va defensar una llista unit¨¤ria que recuper¨¦s l'esperit de l'1-O i elaborada amb unes prim¨¤ries obertes ¨¦s Jordi Graupera. Amb poc ¨¨xit, perqu¨¨ cap partit, i tampoc Ferran Mascarell, han comprat la proposta, que aquest cap de setmana celebra la primera volta. ¡°La idea de la unitat t¨¦ sentit per quedar primers, per¨° la unitat anul¡¤la la pluralitat interna de l'independentisme: per aquest motiu hem proposat les prim¨¤ries, per treballar sobre la difer¨¨ncia¡± en elaborar la llista. Per¨° lamenta: ¡°La resta de formacions independentistes han preferit no sotmetre's a escrutini ni mantenir l'esperit d'unitat¡±. El fil¨°sof assegura rotundament que la candidatura que surti de les prim¨¤ries no anir¨¤ a cap altra llista.

Tamb¨¦ davant el frac¨¤s d'una llista unit¨¤ria l'exconseller i exregidor Ferran Mascarell va decidir no esperar m¨¦s i va presentar fa dues setmanes la seva candidatura al marge de partits, la qual cosa va causar un gran malestar en el PDeCAT, que li havia posat catifa vermella. Amb tot, va assegurar que treballar¨¤ ¡°fins a l'¨²ltim minut¡± per travar una llista unit¨¤ria. Mascarell tampoc va aclarir si ¨¦s el candidat de l'expresident de la Generalitat fugit Carles Puigdemont.