Republicanisme catal¨¤ i federalisme europeu

La meva passi¨® per la pol¨ªtica neix de la voluntat de combatre la injust¨ªcia, a Catalunya i a tot arreu, i sovint afirmo que entre les meves prioritats hi ha les escoles, la feina i les fam¨ªlies. Com a republic¨¤, vull un sistema educatiu que garanteixi la llibertat de consci¨¨ncia, el sentit cr¨ªtic, la igualtat d¡¯oportunitats i la creativitat de cada membre de la societat. Vull llocs de treball dignes i productius, en una economia que combini llibertat efectiva, efici¨¨ncia i equitat. I vull fam¨ªlies que rebin tot el suport p¨²blic necessari per viure amb dignitat en una societat plural, inclusiva i cohesionada.

Ens hav¨ªem acostumat a pensar que a Europa aquestes q¨¹estions ja estaven garantides des de fa d¨¨cades. Avui, per¨°, ens enfrontem a la realitat que estan en perill a bona part del continent. La feina que cal fer al respecte ¨¦s ingent. Drets com l¡¯habitatge o un sou digne s¨®n, cada vegada m¨¦s, un privilegi per a una part cada vegada m¨¦s gran de la nostra societat. En aquests aspectes concrets pot semblar que som m¨¦s a prop de la primera que no pas de la segona meitat del segle XX. Tenir feina i sou ja no sempre ¨¦s una garantia contra la precarietat, especialment entre les generacions m¨¦s joves. I on hi ha precarietat hi acabar¨¤ havent angoixa, exclusi¨® i, com a conseq¨¹¨¨ncia, extremismes pol¨ªtics i religiosos.

Per tenir ciutadans m¨¦s lliures, economies m¨¦s pr¨°speres, fam¨ªlies m¨¦s fortes, societats m¨¦s equitatives i amb m¨¦s esperit cr¨ªtic, necessitem institucions comunit¨¤ries m¨¦s eficients i democr¨¤tiques, que, entre altres coses, assegurin que els grans poders econ¨°mics estan sota el control del conjunt de la ciutadania europea.

El federalisme europeu ¨¦s clau en aquest sentit. L¡¯economia ¨¦s cada vegada m¨¦s transnacional i fuig amb facilitat del control dels vells estats nacionalistes. Alguns actors econ¨°mics s¨®n tan poderosos que sotmeten els estats als seus interessos, menystenint els drets i la dignitat de les persones, de les fam¨ªlies i de les societats.

Les nacions s¨®n cada vegada m¨¦s interdependents, ¨¦s cert. I, a m¨¦s, els temes que determinen la llibertat i la prosperitat dels ciutadans estan estretament relacionats. Per exemple, la sostenibilitat de les pensions est¨¤ fortament condicionada per la din¨¤mica de la natalitat. De la mateixa manera, per fer que les pol¨ªtiques de natalitat siguin efectives, cal garantir l¡¯educaci¨® gratu?ta entre els 0 i els 3 anys, assegurar unes baixes de maternitat i paternitat justes i adequades, i fer que tothom disposi d¡¯un habitatge digne i assequible. Tot aix¨° tamb¨¦ exigeix que les pol¨ªtiques fiscals siguin m¨¦s eficaces, i que s¡¯incloguin, entre altres mesures, la lluita contra el frau i l¡¯evasi¨® fiscals, aix¨ª com una distribuci¨® m¨¦s justa i eficient de les rendes del treball i del capital. Alhora, la creaci¨® de riquesa necessita una societat m¨¦s formada i que aposti clarament per la recerca, la formaci¨® professional i el multiling¨¹isme (com la incorporaci¨® del xin¨¨s i l¡¯¨¤rab com a lleng¨¹es optatives als estudis de secund¨¤ria a Catalunya).

La majoria dels estats estan massa allunyats de la gent, perqu¨¨ sovint serveixen grans poders econ¨°mics transnacionals sobre els quals no tenen control, i estan gestionats per oligarquies burocr¨¤tiques cada vegada m¨¦s blindades contra el control democr¨¤tic i la din¨¤mica meritocr¨¤tica. Nom¨¦s cal constatar com molts dels grans c¨¤rrecs p¨²blics els ocupen, generaci¨® rere generaci¨®, les mateixes fam¨ªlies, i com han convertit universitats senceres en m¨¤quines de subhasta de t¨ªtols buits de contingut real. La compravenda de favors contribueix a privatitzar i a convertir en heredit¨¤ria la direcci¨® d¡¯administracions i governs, i bloqueja aix¨ª una pe?a vital de l¡¯ascensor social de les classes mitjanes i treballadores.

?s per tot plegat que Europa afronta un moment crucial: d¡¯una banda, una dreta cada vegada m¨¦s extrema que vol refor?ar els estats davant de les institucions comunes, que margina segments cada vegada m¨¦s amplis de la societat, que retalla drets civils, pol¨ªtics i socials, que se sotmet a l¡¯egoisme dels grans poders econ¨°mics, que tanca fronteres i s¡¯a?lla respecte al m¨®n; i, de l¡¯altra, una esquerra moderna, republicana, federalista europea, socialment ambiciosa, internacionalista i defensora d¡¯una economia eficient, sostenible i equitativa.

El republicanisme a Catalunya ¨¦s inseparable tant del catalanisme com del federalisme europeu. Tots tres corrents han estat lligats hist¨°ricament per un mateix desig de llibertat personal, just¨ªcia social i fraternitat entre els pobles. Perqu¨¨ soc republic¨¤ i catalanista, soc tamb¨¦ federalista europeu. I com a federalista europeu vull unes institucions comunit¨¤ries m¨¦s fortes i democr¨¤tiques, i en particular un Parlament Europeu amb capacitat d¡¯iniciativa legislativa que pugui exercir un control efectiu sobre la Comissi¨® Europea, i que sigui capa? d¡¯impulsar pol¨ªtiques econ¨°miques i socials justes, eficients i sostenibles.

?s d¡¯esperar que aquests propers anys de la meva vida no seran precisament f¨¤cils, per¨° tinc clar que vull que serveixin per a un prop¨°sit. I aquest prop¨°sit ser¨¤ aconseguir una Catalunya lliure dins d¡¯una Europa federal i democr¨¤tica, guiada pels valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Una Europa on cadasc¨² vegi assegurat, finalment, el dret a la cerca de la felicitat, que ¨¦s l¡¯¨²nica ra¨® que justifica l¡¯exist¨¨ncia dels governs. L¡¯alfa i l¡¯omega de la pol¨ªtica republicana.

Oriol Junqueras, president d'ERC, en pres¨® preventiva acusat del delicte de rebel¡¤li¨®.