Catalunya ¨¦s Estat

El juny del 1963 el governador d¡¯Alabama va intentar evitar que dos estudiants negres accedissin a la universitat d¡¯aquest estat, on es continuaven rebutjant les admissions d¡¯afroamericans, tot i que el Tribunal Suprem Federal havia declarat la inconstitucionalitat de la segregaci¨® racial. Als Estats Units, com en qualsevol r¨¨gim descentralitzat, els estats tenen poders propis, per¨° hi ha uns elements comuns a tots, i la garantia ¨²ltima d¡¯aquests elements queda en mans de la Federaci¨®. En el cas de la segregaci¨®, el Suprem dels EUA havia estat clar: no t¨¦ cabuda enlloc del territori. Malgrat tot, el governador Wallace va bloquejar l¡¯entrada dels estudiants i va etzibar davant dels mitjans: ¡°Segregaci¨® ara i segregaci¨® sempre¡±. Davant d¡¯aquest rebuig, el fiscal va trucar al president Kennedy, que va donar l¡¯ordre de federalitzar ¨C¨¦s a dir, posar sota el seu comandament¨C la Gu¨¤rdia Nacional perqu¨¨ fes complir la seva ordre i la del Tribunal Suprem. Si els elements comuns no s¨®n respectats, el president t¨¦ poders per fer-los complir.

Els ¨²ltims anys els governants independentistes s¡¯han queixat amargament que no aconseguien parlar, dialogar, establir converses amb el Govern central. Sens dubte, el canvi d¡¯interlocuci¨® a Madrid ha suposat un gir de molts graus en la pol¨ªtica del Govern espanyol respecte al Govern de la Generalitat: les trobades per a la comunicaci¨® s¨®n m¨²ltiples. No obstant aix¨°, el president Torra, en ple ¨¨xtasi processista, promou el desacord i afavoreix el desgovern en el seu sentit m¨¦s ampli: el desconcert social i la falta de pol¨ªtiques p¨²bliques s¨®n marca de la casa.

Conv¨¦ recordar que el president S¨¢nchez es reuneix amb Torra perqu¨¨ ¨¦s el president d¡¯una comunitat aut¨°noma, d¡¯una entitat estatal, i com a tal, el representant ordinari de l¡¯Estat, com estableixen la Constituci¨® i l¡¯Estatut. Torra ¨¦s president d¡¯un Executiu auton¨°mic (no d¡¯una Rep¨²blica independent non nata), ¨¦s Estat, el representa. A m¨¦s, va ser triat d¡¯acord amb un ordenament jur¨ªdic concret i, precisament, perqu¨¨ aquest ordenament preveu un sistema descentralitzat pol¨ªticament en el qual els ens subestatals tenen un sistema parlamentari, en qu¨¨ l¡¯assemblea legislativa escull el titular del seu Executiu. Una realitat que ha de quedar clara tant als membres del Govern catal¨¤, els qui han de col¡¤laborar lleialment, com a l¡¯oposici¨® m¨¦s bel¡¤ligerant que oblida el deure de lleialtat envers el Govern i les comunitats aut¨°nomes.

El Govern Rajoy va escollir jugar-se el proc¨¦s a la carta de la juridificaci¨® i de la judicialitzaci¨®. Aix¨° va provocar una pres¨¨ncia, cada vegada menor, de la pol¨ªtica estatal a Catalunya, i tamb¨¦, per cert, a la comunitat internacional. La diplom¨¤cia p¨²blica de l¡¯anterior Executiu es va centrar en les esferes institucionals, assegurant que els responsables pol¨ªtics entenguessin que a Catalunya s¡¯havia produ?t una ruptura del sistema constitucional, i no una mena de revoluci¨® popular, massiva davant de la repressi¨® dels drets i les llibertats ciutadanes. Una cosa semblant a un context com el de Kosovo. S¨ª, aquesta ¨¦s la imatge que els independentistes a l¡¯exterior han aconseguit inocular en part de l¡¯opini¨® p¨²blica internacional. La frivolitat de l¡¯independentisme no t¨¦ l¨ªmits.

L¡¯Estat ha de recuperar la seva pres¨¨ncia normal a Catalunya. No es tracta de nacionalitzar ni de suspendre l¡¯autonomia, sin¨® de fer valer la naturalesa d¡¯Estat que tamb¨¦ tenen les institucions de la Generalitat. Som davant d¡¯una comunitat aut¨°noma, amb poders, institucions i fons que deriven d¡¯un pacte constitucional determinat. Si es vol un nou pacte, una nova base fundacional, Catalunya pot prendre la iniciativa de modificar-lo i fins i tot substituir-lo, sempre a trav¨¦s de les vies existents, que garanteixen la participaci¨® dels representants de tota la ciutadania, i no la imposici¨® de menys del 50% d¡¯una determinada comunitat aut¨°noma sobre la resta.

En aquesta mateixa l¨ªnia, els Mossos d¡¯Esquadra s¨®n la policia catalana, per¨° tamb¨¦ s¨®n policia estatal. Per aix¨°, han d¡¯exercir totes les funcions que com a forces de seguretat de l¡¯Estat els estan encomanades, b¨¤sicament, fer complir les lleis constitucionalment v¨¤lides. Han demostrat que s¨®n una veritable estructura d¡¯Estat, de l¡¯Estat constitucional del qual porten causa. La seva credibilitat es basa en el fet que desenvolupin les seves funcions amb normalitat i assegurin l¡¯ordre i la seguretat en una jornada que hauria de ser celebrada com un acte de restabliment democr¨¤tic entre institucions de dos nivells de govern estatal. Confiem que el Govern catal¨¤ no obligui a fer que, tard o d¡¯hora, els Mossos siguin utilitzats com a gu¨¤rdia nacional estatalitzada. Perqu¨¨, en tot cas, recordeu que a Alabama el governador finalment es va apartar i la senyora Vivian i el senyor Hood van poder accedir al centre universitari.