Serrat i el temps

El temps ha volgut que Serrat torn¨¦s a casa a cantar-li al temps. Ha passat la mateixa setmana que la pol¨ªtica esgotava les hores en un fals debat sobre una reuni¨® amb voluntat d¡¯alt voltatge que ha fregat el rid¨ªcul per extenuant.

El temps, el seu pas i la seva vig¨¨ncia, el seu futur inescrutable i les seves empremtes marcades en la nostra cr¨°nica sentimental fan de les can?ons de Joan Manuel un poemari ineludible. I els seus missatges a favor d¡¯aprofitar-lo descriuen un gran artista que ha guanyat pres¨¨ncia i ha consagrat dimensi¨®, que ha marcat carisma i ha interioritzat encara m¨¦s els seus propis versos perqu¨¨ sap que el temps se li escapa. Se¡¯ns escapa. Potser per aix¨°, quan les d¨¨cades s¡¯acumulen en la nostra targeta de visita, observar com alguns malgasten una divisa tan fungible indigna. O fins i tot desespera.

No deixis per dem¨¤ el que puguis fer avui, recomanava dimarts a la nit des de l¡¯escenari el noi del Poble-sec, fent seu el refranyer, mentre desgranava les seves inspiracions mediterr¨¤nies escrites a Calella de Palafrugell pels volts de l¡¯any 71 del segle passat. Recuperar aquells ¨¨xits sense arrodonir efem¨¨rides no s¡¯ha de veure com un contrasentit quan ¨¦s la voluntat la que ho explica i el temps el que ho aconsella. A la platea, algunes fidels seguidores esbossaven un ¡°feli? aniversari¡± amb el qual el protagonista no es va voler identificar. Li falten dies per celebrar-lo, li sobren espelmes per bufar-lo. Perqu¨¨ el temps per al cantautor ¨¦s avui un dels seus feli?os encerts i, alhora, un dels seus b¨¦ns escassos. A la segona part, recuperant alguns dels seus cl¨¤ssics menys versionats, l¡¯espectador s¡¯adonava de la visi¨® de futur que destil¡¤laven unes can?ons potser poc considerades per alguns quan les va estrenar per¨° que, incubant sensibilitat a for?a de perseveran?a, encara han fet m¨¦s gran el talent de l¡¯artista.

Poeta, li cridava des de R¨¤dio Barcelona el gran Arribas Castro quan sincronitzava els seus pollastres i testos amb el can?oner de Serrat. I aquest treia el cap a saludar el transgressor radiofonista amb molta m¨¦s freq¨¹¨¨ncia de les que obligaven a fer-ho els llan?aments de les seves creacions. Era quan Mediterr¨¢neo ja tenia l¡¯aparen?a de cl¨¤ssic i Can?¨® de matinada ja era tot un himne. Quan els primers compassos d¡¯Els falziots servien de sintonia i La tieta viatjava pel m¨®n gr¨¤cies a les seves m¨²ltiples adaptacions. Era quan Machado i Hern¨¢ndez, Salvat-Papasseit i Foix havien estat reivindicats i els desitjos d¡¯amor i llibertat inundaven els cors.

Ara que ja sabem com de perjudicial ha estat cridar que ten¨ªem pressa, com d¡¯insensat ha resultat reprimir aquell anhel

El temps, el concepte que Mario Benedetti, amic de Serrat, redu?a als cinc minuts amb qu¨¨ n¡¯hi ha prou per somiar una vida. I s¨®n prou per arru?nar-la. Els justos per jugar amb la dels altres. Aix¨ª ens han tingut d¡¯entretinguts aquests dies els aprenents d¡¯estadistes. Els que no es cansen de predicar i exigir el di¨¤leg que tant els costa practicar i al qual posen tantes prevencions per iniciar. Mentrestant, els bruixots de la tribu intentaven invocar els esperits m¨¦s perversos i presentar-nos el dia 21 com el principi del final que desitgen. Per a ells parlar ¨¦s perdre el temps que volen i necessiten per furgar en les ferides obertes en una societat cansada de tanta turbul¨¨ncia electoralista a costa de la negaci¨® de la difer¨¨ncia per la via de la uniformitat o l¡¯exclusi¨®.

No sembla que en aquests moments el que Serrat representa es reflecteixi en els pol¨ªtics adequats. Ell, que rep l¡¯aplaudiment d¡¯una societat que, en el seu conjunt, aplica molta m¨¦s sensatesa que els seus representants. Aix¨° no evita que, arribat el moment, alguna de les parts es deixi endur pel corrent de l¡¯emoci¨® m¨¦s que no pas pel de la ra¨®. I segueixi els qui els dicten un cam¨ª, per m¨¦s equivocat que sigui, perqu¨¨ resulta m¨¦s c¨°mode participar del gregarisme que apartar-se del ramat. I d¡¯aix¨° se serveixen els qui potencien el populisme mentre diuen que el combaten. Per¨° en el seu conjunt, i al marge de les xarxes socials, el sentit com¨² prioritza unes relacions molt m¨¦s pragm¨¤tiques que id¨ªl¡¤liques en una comunitat que demana i exigeix temps.

Ara que ja sabem com de perjudicial ha estat cridar que ten¨ªem pressa, com d¡¯insensat ha resultat reprimir aquell anhel i com ¨¦s de dram¨¤tic no recon¨¨ixer els errors compartits, ara que continuem caient en el parany de la male?da adversativa buscant aix¨ª en el contrari la justificaci¨® dels propis desprop¨°sits, ara haur¨ªem de ser capa?os de reivindicar el temps. I exigir-lo als qui els hi neguen o hi juguen mal¨¨ficament perqu¨¨ el van malgastar quan no ho havien de fer i el van utilitzar com no sabien fer-ho. Al contrari que Serrat.

¡°Temps era temps¡±. I aquella evocaci¨®, com a moltes de les seves can?ons, agafa vig¨¨ncia per les obstinacions d¡¯un present que sembla etern. Tant com per perdre¡¯ns el futur.