L¡¯hora zero de la baralla de Drassanes

A les onze del mat¨ª, uns crits han alarmat els manifestants que s'acumulaven davant dels Mossos al costat de la Llotja de Mar, on es feia el Consell de Ministres. Procedien de la rereguarda, a l'avinguda Drassanes, anomenada aix¨ª perqu¨¨ aqu¨ª, davant del Mediterrani, es van construir les primeres drassanes reials en temps de Pere III d'Arag¨®, al segle XIII (el 2013 es va descobrir que all¨ª tamb¨¦ hi havia, entre els segles I i IV, un cementiri de burgesos romans, tombes funer¨¤ries de luxe per als nobles de l'imperi). Els crits a Drassanes eren d'euf¨°ria; diversos joves encaputxats havien tret un contenidor del seu lloc i l'empenyien amb for?a mentre en la concentraci¨® s'obria un passad¨ªs obligat. Entre la resta de la gent s'ha produ?t, no obstant aix¨°, una r¨¤pida reacci¨®. I l'escena ha simbolitzat la tensi¨® que el sobiranisme viu als carrers: una multitud ha tornat a emp¨¨nyer el contenidor cap al seu lloc, mentre els nanos, membres dels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR), l'empenyien en sentit contrari fins a desistir i allunyar-se entre aplaudiments i crits de vict¨°ria per part dels altres.

Tot seguit hi ha hagut una picabaralla.

"Som gent de pau!", crida una dona, que ha enganxat la seva cara a la d'un encaputxat i li ha retret quina ¡°pau¡± era aquesta, assenyalant els Mossos armats a l'altra banda de les tanques. Un altre noi, d'uns 20 anys, amb un xandall fosc i amb el cap tapat amb un passamuntanyes, s'hi ha encarat. ¡°Aix¨ª ens va, seguiu aix¨ª que aix¨ª ens va¡±, ha cridat. Dones i homes, manifestants pac¨ªfics, han encerclat i han corejat als violents: ¡°Fora, fora!¡±. ¡°Els esteu fent el joc, els justifiqueu¡±, ha cridat un noi, cabells rapats, que ha instat els CDR a marxar; aquest noi, amb ajuda d'uns quants m¨¦s, ha col¡¤locat el contenidor al seu lloc. ¡°No en tens ni puta idea!¡±, li han contestat. L'enrenou i les empentes impedien la discussi¨®, que de sobte s'ha traslladat cap a la vorera, on un noi s'ha vist envoltat sota l'acusaci¨® d'¡°infiltrat¡±. ¡°Jo? Jo?¡±, ha frenat en sec, vestit de negre, assenyalant-se. ¡°Per favor, no foteu!¡±. ¡°Marxeu, ho espatlleu tot, ho foteu tot. Nosaltres no som aix¨°¡±, ha insistit un senyor molt alt, de mitjana edat, als CDR. Uns quants s'han dispersat, d'altres han donat la conversa per impossible, alguns m¨¦s s'han reunit per xerrar al costat de l'edifici Col¨®n.

Una noia molt jove que ho gravava tot amb el m¨°bil ha dit, sobre el suposat infiltrat: ¡°Estem tots molt paranoics. Aquest noi no sembla un infiltrat, no crec que ho sigui. Per¨° ens volen sabotejar, volen que semblem violents quan l'¨²nica cosa que fem ¨¦s protestar pac¨ªficament¡±. Els encaputxats del contenidor no s¨®n infiltrats? A les xarxes se'ls acusa de ser-ho. ¡°No, mira¡±, un noi interromp, ¡°som dos milions de persones, hi ha gent que t¨¦ una altra opini¨® sobre com s'han de fer les coses i contra aquests tamb¨¦ lluitem. Per¨° el Govern est¨¤ encantat amb ells, els estan fent el joc!¡±. En aquest moment s'han sentit m¨¦s crits davant de l'edifici Col¨®n, a 50 metres del cord¨® de protecci¨® dels Mossos. Hi ha hagut corredisses de manifestants, periodistes i curiosos a la zona; all¨¤ diverses persones, algunes d'encaputxades i d'altres amb la cara tapada, estaven llan?ant pedres, pintura, bosses d'escombraries i ampolles de pl¨¤stic d'aigua als agents. El meg¨¤fon dels Mossos ha comen?at a advertir: ¡°Si no desistiu de la vostra actitud, actuaci¨® policial imminent¡±.

Davant de l'av¨ªs, els periodistes s'han enganxat encara m¨¦s a les parets i els fot¨°grafs i curiosos s'han enfilat a les tanques dels jardins del Museu Mar¨ªtim. Els manifestants pac¨ªfics s'han comen?at a allunyar i els agitadors han fet dos passos enrere, per¨° han seguit llan?ant el que tenien a m¨¤. ¡°Fora les forces d'ocupaci¨®¡± o ¡°Els carrers seran sempre nostres¡±, cridaven sense ordre. S'han obert les tanques i un grup de Mossos ha sortit corrents, amb les porres enlaire; s'ha produ?t llavors una estampida general i escenes de confusi¨®.

Ha estat la primera c¨¤rrega a Drassanes. Ha volat de tot, des de papereres fins a un sem¨¤for. A l'instant, pel carrer del Portal de Santa Madrona han aparegut diverses furgonetes dels Mossos a gran velocitat que han dispersat els manifestants. Tots han estat empesos cap a la Rambla, i s'han quedat all¨¤, amb els CDR ja al capdavant, a les primeres files, davant d'un cord¨® dels Mossos. L'escena ha durat uns minuts, fins que els Mossos han donat l'ordre de retirada per recuperar la posici¨® original. La reculada ha estat celebrada pels manifestants (¡°Els carrers seran sempre nostres!¡±), i tot seguit els CDR han agafat les tanques que havien acabat en territori de ning¨² i han anat corrents cap als Mossos col¡¤locant-les al davant d'ells, tirant-les unes sobre les altres, mentre tornava a volar alguna pedra i ampolles de pl¨¤stic.

Hi ha hagut c¨¤ntics, provocacions i pots de fum. ¡°I si ets premsa per qu¨¨ no tens armilla?¡±, ha preguntat un noi a un periodista que s'havia ficat entre ells. La premsa, molta amb cascos i armilles, gaireb¨¦ tota amb un bra?alet distintiu, basculava d'una banda a l'altra. ¡°Els traiem, els traiem!¡±, es cridaven diversos membres dels CDR. Es referien a treure els Mossos i portar-los a una altra zona. ¡°Vine, vine!¡±, s'empenyien. ¡°Marxem, marxem ja!¡±.

Hi ha hagut una nova c¨¤rrega amb els Mossos sortint en tromba i, quan s'ha acabat, diversos manifestants han fet davant de l'edifici Col¨®n una trinxera amb les tanques mentre un grup parlava en una cantonada i despr¨¦s ha comen?at a donar ordres un per un. Els Mossos, quan sortien de les furgonetes, es col¡¤locaven gaireb¨¦ com un equip de rugbi, donant-se ordres i dient des d'on avan?ar i qu¨¨ s'havia de fer. Tot perfectament audible, tot perfectament real fins a arribar als pals.

Les escenes anteriors (pedres volant, Mossos avan?ant, CDR retrocedint amb milers de persones darrere donant-los suport, Mossos replegant-se amb la manifestaci¨® euf¨°rica avan?ant) s'han repetit un parell de vegades m¨¦s. Responien, en ess¨¨ncia, a una mena de coreografia ja practicada altres vegades; guanyar i recuperar terreny, sortir i pegar, en algunes ocasions, detenir. Tot aix¨° amb la banda sonora reconeixible dels dies de disturbis: sirenes policials, ambul¨¤ncies i el soroll de l'helic¨°pter, tan habitual en els dies hist¨°rics de Barcelona, des de primera hora del mat¨ª.

Els CDR havien decidit assetjar la Llotja de Mar mitjan?ant tres columnes, i la que s'ha aproximat a Drassanes era la batejada per ells com a Ingovernables. A Urquinaona amb Laietana, on a les set del mat¨ª han comen?at a arribar manifestants amb banderes vermelles anticapitalistes i estelades, amb l'esmorzar a la motxilla o la bossa, o comprant caf¨¨ al Pan¡¯s and Company i on un cotxe patrulla dels Mossos anunciava: ¡°Carrer tallat¡±, s'han reunit els CDR de la columna 1 d¡¯octubre i, a Llu¨ªs Companys, la de No Passaran. Han pres les regnes de les manifestacions quan han provocat prou les forces de seguretat, i han tingut el suport de centenars de persones quan han sortit i han carregat.

No era tot aix¨° Barcelona, una ciutat immensa, sin¨® unes zones concretes de Barcelona tallades per la policia i ocupades per centenars de persones, algunes de violentes que no han parat fins a deixar els carrers plens de pedres, mobiliari urb¨¤ trencat i vidres pertot arreu. Un dels millors resums de la situaci¨® pol¨ªtica a Espanya i l'estat del proc¨¦s ha estat la pregunta d'uns turistes a una fot¨°grafa amb un casc posat (molts professionals de la informaci¨® han cobert els disturbis amb cascos de ciclista a causa del llan?ament de pedres): ¡°Qu¨¨ est¨¤ passant?¡±, li han preguntat a la periodista. ¡°Que es reuneix el Consell de Ministres¡±, ha respost rient.

Enmig dels disturbis m¨¦s violents a Drassanes, una parella de japonesos pujava les escales de l'estaci¨® de metro ignorants del que passava tot just cinc metres m¨¦s amunt; diversos manifestants els van demanat que no arribessin al carrer i tornessin al metro per sortir per una altra banda.

A un quil¨°metre, la dist¨¤ncia entre Drassanes i la pla?a de Catalunya, la vida del divendres 21 de desembre a Barcelona era l'habitual. Gent comprant, turistes fent selfis, vehicles circulant amb normalitat. Ni els ecos de la Via Laietana, ni del Paral¡¤lel ni de Drassanes, tampoc del Consell de Ministres, de l'helic¨°pter o dels furgons blindats rebent pedres als vidres. A Drassanes, una hora i mitja despr¨¦s de les c¨¤rregues, quedaven rastres de pedres sobre les carreteres, un parell de manifestants vigilant el que deien els periodistes (¡°no facis aix¨°, ¨¦s una trampa!¡±) i l'espai buit on hi havia els contenidors d'escombraries que han originat la disputa entre els manifestants i els violents. Ja estaven bolcats, empesos i escampats arreu. Un tenia la pintada "Puta Espanya" i un altre quatre barres vermelles sobre el fons groc que distingeix els contenidors de paper.