Govern central i Generalitat desbloquegen la negociaci¨® dels Pressupostos

Despr¨¦s de l¡¯agonia que limitava la trag¨¨dia, l¡¯alleujament i el reflux de la tensi¨®. Les jornades catalanes del Govern, dijous passat i divendres, no han il¡¤luminat ni grans acords ni compromisos irreversibles de lleialtat per part de l¡¯independentisme. Per¨° tant l¡¯Executiu central com el Govern de la Generalitat creuen que s¡¯ha desbloquejat el cam¨ª per negociar el pressupost espanyol. Atenci¨®: per negociar-lo, sortejant les esmenes a la totalitat, no per donar-lo ja per bo. El Govern considera que el seu ¡°projecte no ha pagat cap cost¡±.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯acostament de S¨¢nchez a Torra endureix l¡¯ofensiva de l¡¯oposici¨®

El PDeCAT nom¨¦s parlar¨¤ de Pressupostos si hi ha avan?os per ¡°convocar un refer¨¨ndum¡±

La Generalitat menysprea els acords del Consell de Ministres

¡°Crec que s¨ª que est¨¤ desbloquejat el cam¨ª a la negociaci¨®, i ¨¦s que el Pressupost ¨¦s prou substanci¨®s com perqu¨¨ a la Generalitat li interessi vendre¡¯l¡±. Aix¨ª va avaluar ahir per a EL PA?S la ministra de Pol¨ªtica Territorial, Meritxell Batet, el resultat de l¡¯aterratge del Govern a Barcelona.

Amb un focus m¨¦s general que l¡¯estrictament pressupostari, el vicepresident i conseller d¡¯Economia del Govern, Pere Aragon¨¨s, va concloure, en aquest diari, que ¡°si fins ara les portes estaven tancades i ara encara no estan obertes, la veritat ¨¦s que seguim apostant per la via del di¨¤leg i creiem que ara, com a m¨ªnim, hem trobat les claus per obrir-la¡±.

La clau ¨¦s que s¡¯ha avan?at a ¡°superar les esmenes a la totalitat¡±, concreten fonts de la Moncloa. Estan ¡°posades les bases per sortejar-les¡±. ¡°Almenys hem superat l¡¯escull de les esmenes¡±, van concloure. Per insist¨¨ncia triplicada. Tot i que arruguen el nas al llarg termini: ¡°seria inesperat treure endavant el Pressupost, per¨° la nostra vocaci¨® per fer-ho continua sent clara¡±.

Ni els presidents ni les dues redu?des delegacions de tots dos executius van arribar dijous a acords detallats. Hi va haver una tensi¨® densa en la redacci¨® del comunicat conjunt, que cada part llegeix amb les seves ulleres. I en la selecci¨® d¡¯assistents: S¨¢nchez es va negar al fet que assistissin els titulars de Just¨ªcia per no donar p¨¤bul al fet que si es tractava l¡¯assumpte dels presos del proc¨¦s, per ser compet¨¨ncia judicial. Per¨° per al balan? final, potser el m¨¦s important ¨¦s que ambdues ribes emeten, encara que molt fr¨¤gilment, en la mateixa longitud d¡¯ona. Amb frases a mig acabar, enteses impl¨ªcites i gestos de vegades ambivalents. Per¨° la conclusi¨® convergeix.

En realitat, la vig¨ªlia de la trobada trepidant els secessionistes havien participat en un aperitiu del que vindria. Van abonar al Congr¨¦s el nou sostre de despesa i el del d¨¨ficit per al 2019 (a l¡¯1,8% del PIB), una condici¨® necess¨¤ria per¨° no suficient per a l¡¯aprovaci¨® del Pressupost. Aix¨ª, la trobada de dijous va servir per ¡°recuperar el clima de di¨¤leg¡± de les reunions sectorials, assenyala Batet. Un clima perdut durant la quinzena transcorreguda des del Dia de la Constituci¨®, les apel¡¤lacions eslovenes (aquesta viol¨¨ncia no lletrejada) del president Quim Torra, les pallisses de carrer dels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR) sota la indulg¨¨ncia de Torra, les acusacions al Govern d¡¯inc¨®rrer en la ¡°provocaci¨®¡± per anar a Barcelona¡­ tot i que ho havia sol¡¤licitat el Govern.

Aragon¨¨s coincideix en la valoraci¨®, no debades va ocupar dijous el lloc de Torra quan aquest, despr¨¦s que els empresaris assistents li xiulessin les al¡¤lusions antimon¨¤rquiques i d¡¯absentar-se per anar a unes ¡°lectures po¨¨tiques¡±, va conversar llargament amb S¨¢nchez, sobretot d¡¯assumptes europeus. Coincideix. Per¨° no combrega, perqu¨¨ refia tot el di¨¤leg a ¡°trobar els canals per iniciar el que un 80% dels catalans desitja¡±, un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®. Un altre conseller del Govern, dels que t¨¦ posicions pr¨°pies ¡ªesp¨¨cie no tan freq¨¹ent¡ª transmet a aquest diari el seu balan? sobre la reuni¨® S¨¢nchez-Torra, sintetitzat en tres paraules: ¡°inici del desgla?¡±. Si el desgla? ¡°donar¨¤ lloc o no a passos subseg¨¹ents, ho veurem la propera reuni¨®¡±, adverteix, com Sant Tom¨¤s quan introdu?a els dits en la nafra de Crist.

Des del Govern combinen l¡¯alleujament relatiu d¡¯atalaiar un cert recorregut a la discussi¨® pressupost¨¤ria, amb un pessimisme de fons sobre que aquest recorregut pugui ser molt llarg. L¡¯escepticisme sorgeix del fet que les disposici¨® de l¡¯independentisme per avan?ar vagi farcida de ¡°condicions impossibles¡±. A causa de la seva falta de compet¨¨ncia: com l¡¯alliberament dels presos del proc¨¦s o l¡¯exig¨¨ncia de sent¨¨ncies absolut¨°ries. O perqu¨¨, tot i que era competent, la considera inadequada i nociva: l¡¯autodeterminaci¨®, un concepte nom¨¦s apte per a situacions colonials. I malgrat aquest relativisme, creix una satisfacci¨® en l¡¯equip de S¨¢nchez. ¡°En termes del nostre projecte, no hem pagat cap cost¡±, argumenta Batet.

Perqu¨¨ el Govern es va reunir a Barcelona. Va visualitzar que no hi ha cap territori vedat a l¡¯Estat. I es va trobar amb el president de l¡¯autonomia, per b¨¦ que aquest havia declarat que els catalans havien trencat amb S¨¢nchez i es resistia a una trobada que no an¨¦s ¡°d¡¯Estat a Estat¡±. Els peatges d¡¯imatge els entronquen totalment a l¡¯oposici¨® de dretes. Encara m¨¦s. Des de la Moncloa posen una ¨¨mfasi com molt solemne en el fet que ¡°aix¨° era un refer¨¨ndum contra la figura del president, i se l¡¯ha guanyat¡± als dos extrems.

Aprofundint sota la superf¨ªcie, aquest convuls desembre ha escalfat, i en paret decantat. tres dilemes. El m¨¦s greu ¨¦s el que encara la viol¨¨ncia dels CDR estimulada de fet (tot i que matisada verbalment) per Torra, contra el pacifisme de la base independentista. ¡°Els que dialoguem hem guanyat la partida¡±, apunta una font del Govern.

I ¨¦s que en lloc que el conseller d¡¯Interior, Miquel Buch, ced¨ªs a les exig¨¨ncies p¨²bliques de Torra de purgar els Mossos per la seva contund¨¨ncia contra les pallisses propinades pels CDR el pont de la Constituci¨®, aquests van quedar consagrats com un cos de professionalitat comparable amb els de l¡¯Estat. Van compartir sala de comandaments ¨²nica ¡ªper vegada primera¡ª i van coordinar el conjunt. Van demostrar que sense interfer¨¨ncies de l¡¯ideologisme radical, poden ser tan bons o millors que els altres.

El segon dilema ¨¦s si ¡°quant pitjor millor¡±. Ho va decantar Artur Mas al programa de Josep Cun¨ª a la SER: ¡°Prefereixo un Govern de Pedro S¨¢nchez que no pas un tripartit a l¡¯andalusa, amb PP, Ciutadans i Vox¡±, es va mullar. Encara que una font del Govern reconeix que ¡°per desgr¨¤cia, no tota la nostra gent pensa igual¡±. I el tercer ¨¦s si les apel¡¤lacions al di¨¤leg desembocaran en el necessari rebuig taxatiu del secessionisme a la via unilateral i il¡¤legal. I aquest dilema xipolleja encara en l¡¯ambig¨¹itat.