Catalunya, la Cuba interior

L¡¯espanyolisme va n¨¦ixer a Cuba durant la Guerra dels Deu Anys (1868?1878) i es va estendre per l¡¯illa a trav¨¦s de la xarxa de casinos espanyols. Com ha explicat Enric Ucelay-Da Cal, els espanyolistes, tamb¨¦ anomenats incondicionals per ser incondicionalment espanyols i considerar, ¨¦s clar, que Cuba era Espanya, s¡¯identificaven com els lluitadors contra el separatisme cub¨¤ liderat llavors per C¨¦spedes. Despr¨¦s d¡¯anys de successius conflictes, com ¨¦s sabut, el 1898 Espanya va perdre la Gran Antilla i aix¨° va deixar a la metr¨°poli la profunda petjada d¡¯un trauma i d¡¯una humiliaci¨®.

Cuba no nom¨¦s va concretar l¡¯imaginari de l¡¯espanyolisme sin¨® que va influir en l¡¯incipient nacionalisme catal¨¤ de manera doble. D¡¯una banda, va contribuir al fet que joves com Prat de la Riba i Camb¨® decidissin fer el salt a la pol¨ªtica per intervenir en els assumptes d¡¯Estat i canviar el rumb de l¡¯Imperi mutilat. De l¡¯altra, des dels centres catalans illencs es va traslladar l¡¯efluvi d¡¯un republicanisme separatista que, a terra ferma, va atreure un sector molt minoritari del catalanisme, que fins i tot va copiar del model cub¨¤ el disseny per a la seva bandera de combat, l¡¯estelada.

Perduda l¡¯Illa, militars bregats a ultramar van retornar o arribar a la pen¨ªnsula ¡ªperqu¨¨ molts havien nascut fora¡ª i van comen?ar a rescabalar el seu orgull ferit enfrontant-se sobretot a un separatisme catal¨¤ (i incipient basc) pr¨¤cticament, per minoritari, inexistent. Es va dibuixar Catalunya com una segona Cuba i per justificar la seva actuaci¨® es va tenyir, sense que fos real, tot el catalanisme de separatista. Qualsevol manifestaci¨® de catalanisme era susceptible de ser perseguida des de Capitania General.

A l¡¯empara d¡¯aquesta ¡ªho vaig detallar a la Revista de Catalunya el 2015¡ª, un procurador processat per delictes d¡¯estafa Jaume Bordas, president de l¡¯ef¨ªmera organitzaci¨® Liga Patri¨®tica Espa?ola, a finals de 1918 va presentar una den¨²ncia que no va ser admesa a tr¨¤mit per rebel¡¤li¨®, sedici¨® i desordre p¨²blic a la sala criminal del Tribunal Suprem contra els ministres Camb¨® i Ventosa Calvell, i el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, per elaborar un Estatut d¡¯Autonomia per a Catalunya. Els recorda, aquesta m¨²sica, alguna cosa?

Els joves encaputxats i les declaracions eslovenes fan que molts creguin als portaveus espanyolistes

Com explica Xavier Casals en el seu estudi dedicat al partit militar de Barcelona l¡¯intervencionisme pol¨ªtic de l¡¯Ex¨¨rcit va derivar en el cop de Primo de Rivera el 1923. La visi¨® d¡¯aquest militarisme contra els enemics interiors, acompanyat de l¡¯acusaci¨® a la classe pol¨ªtica de no haver evitat la p¨¨rdua de Cuba i de la concepci¨® que el govern havia claudicat sense lluitar, la va assumir Franco anys despr¨¦s. En resum: el que havia passat amb la Gran Antilla no havia de succeir de nou.

Saltem en el temps. Quan l¡¯any 2000 la majoria absoluta va alliberar Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar del constrenyiment de la legislatura anterior i dels seus pactes amb CiU i el PNB, l¡¯aznaritat, tal com la va definir V¨¢zquez Montalb¨¢n, va arribar al seu apogeu. La viol¨¨ncia d¡¯ETA, que va ser un magne problema policial per¨° mai va ser un perill per a la integritat territorial espanyola, va permetre la seva assimilaci¨® amb el conjunt del nacionalisme basc i a trav¨¦s de la lluita antiterrorista va galvanitzar un espanyolisme de vell encuny vestit d¡¯un tergiversat patriotisme constitucional.

Despr¨¦s d¡¯uns anys de trajecte de l¡¯Espanya sorgida de la Transici¨®, aquesta primera aznaritat va ser el prolegomen local dels temors que assoten avui les societats occidentals. El replegament d¡¯identitat actual causat per la por a la difer¨¨ncia va arribar al nostre pa¨ªs gaireb¨¦ 20 anys abans. Tamb¨¦ en aquest lapse es va sembrar la llavor del que despr¨¦s esdevindria el proc¨¦s ¡ªque, en s¨ªntesi, no ¨¦s m¨¦s que el p¨¤nic d¡¯una part important del catalanisme a ser esborrada del mapa.

Com s¡¯esperava, quan per tot arreu han aparegut ciutadans espantats que no es pregunten quant tenen ¡ªperqu¨¨ ja saben que la crisi econ¨°mica va delmar les seves butxaques i les seves expectatives¡ª sin¨® qui s¨®n, la por espanyolista a la p¨¨rdua de la seva ess¨¨ncia ¡ªb¨¤sicament una concepci¨® territorial¡ª ha aparegut de nou. Es tracta d¡¯una segona aznaritat en pot¨¨ncia que t¨¦ ara, en Catalunya, la seva Cuba interior per tal de consolidar una identitat espanyola mitjan?ant l¡¯oposici¨® als nous violents.

Els joves nihilistes encaputxats ¡ªper qu¨¨ van minvar quan es prometia l¡¯Arc¨¤dia catalana feli??¡ª, les declaracions eslovenes, un govern catal¨¤ absent i la ficci¨® medi¨¤tica que dibuixa uns catalans-espanyols totalment desemparats contribueixen al fet que siguin molts els qui puguin creure el discurs desbocat dels portaveus de l¡¯espanyolisme incondicional actual.

El mateix panorama irreal que es projectava a principis de segle XX, quan la militarassa s¡¯estirava els cabells davant de qualsevol ofrena floral inofensiva, ara s¡¯ha dibuixat davant de la reuni¨® S¨¢nchez-Torra. Com b¨¦ li han titulat a Aznar, El futur ¨¦s avui, per¨° els seus arguments, amplificats pel seu trio de mariachis, s¨®n del segle XIX. Bon Nadal.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.