L¡¯escola bressol municipal n¨²mero 100

Barcelona ha obert aquesta setmana l¡¯escola bressol municipal n¨²mero 100. ?s al barri de la Sagrera i es diu La Morera. Aparcament per a cotxets, espais amplis en els quals mana la fusta, molta llum, mini de tot (miniescales, minitaules, minilavabos) i aquest soroll i bon rotllo que dona la vida a menys d'un metre d'altura. La capital catalana pot presumir de ser una de les ciutats europees amb una xarxa m¨¦s gran d¡¯escoles bressol municipals. Sumen 8.400 alumnes de zero a tres anys, gaireb¨¦ mil educadors i tenen un pressupost anual de 62 milions. Madrid t¨¦ 57 centres p¨²blics, amb 5.370 alumnes.

La realitat exigeix no ser autocomplaent i recordar que l'oferta municipal de Barcelona nom¨¦s cobreix el 54% de la demanda, o que els professionals demanen a l¡¯Ajuntament menys r¨¤tios d'alumnes per educador i m¨¦s recursos per atendre cada vegada m¨¦s necessitats especials. Per¨° hi ha consens que les escoles bressol de Barcelona s¨®n un dels patrimonis de la ciutat. Perqu¨¨, diuen els experts, donen valor educatiu a una etapa que no ¨¦s obligat¨°ria per¨° s¨ª de gran import¨¤ncia. A m¨¦s a m¨¦s, s¨®n una eina per igualar les oportunitats.

El gruix de la xarxa de 100 escoles bressol municipals de Barcelona t¨¦ dues proced¨¨ncies. Una, els centres privats o creats per cooperatives de fam¨ªlies durant la Transici¨®, que van ser absorbides pel consistori fins al 1991. I dues, les constru?des per l¡¯Ajuntament a partir del 2000. Per¨°, com documenta Montserrat Bastardes en el llibre Les escoles bressol de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Mem¨°ria hist¨°rica 1932-2007, el reconeixement oficial de l'etapa educativa des del naixement va comen?ar durant el per¨ªode republic¨¤, en els anys trenta del segle XX.

De la Rep¨²blica ve el nom d'escola bressol, quan el govern va considerar per primera vegada que ¡°els nens s¨®n educables des que neixen¡±. Va haver-hi fins i tot escoles bressol de guerra a diverses f¨¤briques durant la Guerra Civil, que van ser reconegudes a l'estranger. Per¨° ¡°el franquisme ho va ignorar¡± i a partir del 1939 ¡°l¡¯Ajuntament va perdre moltes institucions culturals i educatives de la ciutat¡±.

El patrimoni educatiu de la Segona Rep¨²blica es va perdre i va tornar la benefic¨¨ncia, amb les anomenades cases bressol i guarderies, recorda el llibre de Bastardes. El 1946 es va decretar la conversi¨® d'escoles municipals en estatals, per¨° a Barcelona no es va aplicar perqu¨¨ l'etapa 0-3 no es va considerar educativa i durant la dictadura l¡¯Ajuntament va crear escoles en alguns barris de rendes baixes.

Van passar les d¨¨cades i a finals dels seixanta va sorgir el moviment de les escoles actives, mixtes, laiques, on s'ensenyava en catal¨¤¡­ una resposta a les escoles franquistes que va facilitar la creaci¨® d¡¯escoles bressol amb el mateix tarann¨¤ per part de parr¨°quies, moviments ve?nals o fam¨ªlies. El 1973 les cooperatives es van agrupar en la Coordinadora d¡¯Escoles Bressol i a finals de la d¨¨cada dels setanta es va crear el Patronat Municipal d¡¯Escoles Bressol de Barcelona, que tenia uns 40 centres. A m¨¦s d'absorbir l'oferta privada, va vetllar per ordenar els criteris educatius i de funcionament i homogene?tzar la formaci¨® de les educadores, que eren puericultores, ATS, mestres o assistents socials.

Els treballadors demanen m¨¦s recursos per reduir la r¨¤tio de nens

El cam¨ª, amb tot, no ha estat f¨¤cil. Va haver-hi vagues, protestes laborals quan es va eliminar el doble torn d'educadores per abaratir costos¡­ Ho recorda b¨¦ el director de Centres Educatius de l¡¯Institut Municipal d¡¯Educaci¨®, Casimir Maci¨¤, que com a t¨¨cnic ha vist passar cinc alcaldes. Maci¨¤ subratlla el valor d'un servei que considera ¡°pol¨ªtica p¨²blica en maj¨²scules¡±. ¡°Les escoles bressol municipals s¨®n un referent de socialitzaci¨®, han exportat millores a la resta de la xarxa p¨²blica d'educaci¨®¡±, explica i posa tamb¨¦ el valor dels t¨¨cnics municipals que, al marge de l'alcalde de torn, ¡°han aconseguit frenar temptacions [com l'intent de privatitzar-ne la gesti¨®] i orientar en les millors decisions des de la professionalitat¡±.

Tamb¨¦ va ser protagonista en el desplegament de la xarxa l'exconsellera d¡¯Educaci¨® de l¡¯Ajuntament Marina Subirats, que va ocupar el lloc entre el 1999 i el 2006 coincidint amb l'alcalde Joan Clos i el primer gran salt quantitatiu de la xarxa d¡¯escoles bressol i l'acord amb la Generalitat per finan?ar-les en tres ter?os: Govern, Ajuntament i fam¨ªlies. ¡°?s una xarxa d¡¯alta qualitat gr¨¤cies a la forta tradici¨® d'escolaritat municipal que t¨¦ Barcelona des del segle XX¡±, celebra despr¨¦s d'explicar la dif¨ªcil tasca de localitzar espais per obrir noves escoles bressol.

L'actual tinent d'alcalde de l¡¯Ajuntament, Laia Ortiz, subratlla que la xarxa d¡¯escoles bressol municipals ¡°¨¦s el principal patrimoni educatiu propi de Barcelona, factor d'equitat, el primer vincle de les fam¨ªlies amb la ciutat i una massa cr¨ªtica de serveis educatius que ha sabut innovar des d'un alt nivell d'excel¡¤l¨¨ncia i des d¡¯all¨° p¨²blic¡±. De la gesti¨® de l'actual govern s¨®n dues grans novetats de la xarxa: la introducci¨® a la futura escola n¨²mero 101, al Raval, de l'horari de tarda, per adaptar-se a la realitat laboral de les fam¨ªlies; i la ¡°tarificaci¨® social¡±, de manera que les fam¨ªlies de m¨¦s renda paguen m¨¦s i les de menys, menys. ¡°Les rendes baixes estaven poc representades¡±, explica Ortiz. La regidora admet que a escala laboral el repte de les escoles bressol s¨®n les r¨¤tios i recorda que s'han redu?t als barris amb m¨¦s complexitat social.

Amb doble barret, com a membre de Rosa Sensat i del col¡¤lectiu Bressol Indignades, Eva Jans¨¤ celebra que la ciutat arribi a 100 escoles bressol municipals i reconeix que la xarxa ¨¦s in¨¨dita, per¨° apunta ¡°que no hauria de ser not¨ªcia, perqu¨¨ l'aposta per la petita inf¨¤ncia hauria d'estar normalitzada¡±.