Un informe nega que Gaud¨ª ide¨¦s l¡¯expansi¨® de la Sagrada Fam¨ªlia

Un informe de l'arxiu hist¨°ric del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC), de setembre del 1975, negava que el projecte de la Sagrada Fam¨ªlia d¡¯Antoni Gaud¨ª supos¨¦s anar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯illa que ocuparia el temple. D'acord amb aquest document, els dibuixos de l'escalinata del carrer de Mallorca ¡ªun projecte que, en cas d'executar-se, provocaria que 3.000 persones perdessin els seus habitatges i negocis¡ª van ser realitzats pels ajudants de Gaud¨ª, els arquitectes Luis Bonet Gar¨ª, Isidre Puig Boada i Joan Rubi¨® i Bellver per il¡¤lustrar llibres i fullets de propaganda de l'¨¨poca.

L'escrit del COAC es va emetre a prop¨°sit de la pol¨¨mica entre els responsables de la Junta Constructora del Temple, l¡¯Ajuntament de Barcelona i la constructora N¨²?ez i Navarro que havia comen?at a aixecar un gran edifici d'habitatges al carrer de Mallorca, davant de la futura fa?ana de la Gl¨°ria: ¡°No correspon a aquest arxiu hist¨°ric emetre un ¨²ltim judici (¡­) per¨° s¨ª aportar el m¨¤xim de dades objectives¡±, apunta en el pre¨¤mbul el dictamen dels responsables d'aquest servei. Un informe que va ser tingut en compte per la Comissi¨® de Patrimoni Hist¨°ric Art¨ªstic que va desestimar en aquella ¨¨poca que l'edifici de N¨²?ez i Navarro afect¨¦s el temple. Aquest mateix dictamen ¨¦s el que ara esgrimeixen els ve?ns del barri davant dels plans expansius dels responsables del temple.

La Sagrada Fam¨ªlia s'aixeca en uns terrenys que van ser reservats el 1860 dins del Pla de l¡¯Eixample de Barcelona per a l¡¯¡°hip¨°drom¡± de la ciutat que va preveure el pla Cerd¨¤. El 1881, l¡¯Associaci¨® de Devots de Sant Josep va adquirir els terrenys ¡°i pocs mesos despr¨¦s es va col¡¤locar la primera pedra del temple¡±, apunta el dictamen. Els terrenys en aquell moment formaven part del barri de Poblet del municipi de Sant Mart¨ª de Proven?als, que va ser annexionat a Barcelona el 1897. Destaca que la superf¨ªcie comprada va ser estrictament l¡¯illa que ha acabat ocupant el temple. I apunta que, fins al 1906, Gaud¨ª no havia formulat una idea del conjunt i que ho va fer finalment a petici¨® del poeta Joan Maragall per poder sustentar una campanya de col¡¤laboraci¨® econ¨°mica popular per sufragar les obres del temple. El dibuix de Gaud¨ª de perspectives d'una pla?a estrellada per garantir la visibilitat de la Sagrada Fam¨ªlia des de quatre angles data del 1908 i va ser el que es va reproduir el 1918, segons l'informe del COAC.

Una ¨¨poca en la qual se succe?en les planificacions urbanes en una Barcelona que creixia. Despr¨¦s de l'aprovaci¨® del pla Cerd¨¤, el 1860, l¡¯Ajuntament va convocar un concurs el 1905 per dissenyar una eina complement¨¤ria, el Pla d¡¯Enlla?os. L'urbanista franc¨¨s Leon Jaussel en va ser el guanyador i va tenir en compte, parcialment, les perspectives que va esbossar Gaud¨ª. Les va concretar m¨¦s despr¨¦s de recaptar m¨¦s informaci¨® entre els deixebles de Gaud¨ª i que aquest ¡°va accedir que dibuixessin els esquemes¡±, sost¨¦ el dictamen.

D'aquesta manera, l'urbanista va obrir un front a la futura fa?ana principal ¡ªla de la Gl¨°ria del carrer de Mallorca¡ª en forma d'ampli passatge que permetria la ubicaci¨® de les escales per salvar la difer¨¨ncia de cota del carrer i la vista del temple des de la Diagonal. Jaussel va tra?ar, tamb¨¦, l'avinguda Gaud¨ª, que uniria la Sagrada Fam¨ªlia amb l'hospital de Sant Pau, que ja s'havia comen?at a construir. Per¨° aquest pla no va ser aprovat. El 1914, una altra planificaci¨® va revisar la proposta de Jaussel i va mantenir l'avinguda Gaud¨ª alhora que ampliava el passatge d'acc¨¦s a la fa?ana principal de la Sagrada Fam¨ªlia. Tres anys despr¨¦s, aquesta proposta es va modificar i va desapar¨¨ixer el gran espai d'acc¨¦s pel carrer de Mallorca i, en el seu lloc, es va fer la reserva per crear dues grans places, la de la Sagrada Fam¨ªlia, que es va urbanitzar el 1928 amb motiu de l¡¯Exposici¨® Universal, i la de Gaud¨ª, que no es faria fins als setanta, davant de la fa?ana del Naixement.

Documents a l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨®

El Pla Comarcal del 1953 de Barcelona no va fer cap tipus de reserva al carrer de Mallorca associada a l'expansi¨® de la Sagrada Fam¨ªlia, una zona que, precisament, es va qualificar d¡¯¡°eixample intensiu¡±. El 24 de juliol del 1975 la delegaci¨® d'urbanisme de l¡¯Ajuntament de Barcelona va concedir la llic¨¨ncia d'obres per a la construcci¨® de dos edificis d'habitatges, els dels nombres 410/414 del carrer de Mallorca i del 14 al 20 del passatge de la Font. Es tractava d'una promoci¨® de N¨²?ez i Navarro la paralitzaci¨® de la qual va ser reclamada immediatament pels responsables de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia.

Un encreuament de documents, que va incloure, tamb¨¦, el mateix Ajuntament, la Comissi¨® del Patrimoni Art¨ªstic, el Ministeri d¡¯Educaci¨® i Ci¨¨ncia i la constructora que est¨¤ documentada a l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® i en l'administratiu de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª. ?s en aquest ¨²ltim arxiu on hi ha un llarg informe, signat per l'arquitecte cap del servei el 4 d'abril del 1975, en resposta a la ¡°den¨²ncia formulada per l¡¯Esbart Gaud¨ª¡± contra la constructora. El document conclou: ¡°mentre que no es produeixin les gestions pertinents encaminades a modificar el planejament urban¨ªstic de l¡¯illa en q¨¹esti¨®, aquesta continuar¨¤ sense cap previsi¨® per a la realitzaci¨® de la gran escalinata pensada en els projectes inicials de l'insigne arquitecte Don Antonio Gaud¨ª¡±. Malgrat aquest informe inicial, que no posava pegues al projecte de N¨²?ez, l¡¯Ajuntament va paralitzar les obres el 29 de juliol del 1975 i poc despr¨¦s, el 5 de setembre del mateix any, es va pronunciar en el mateix sentit la direcci¨® general de Patrimoni Art¨ªstic i Cultural fins que no s'aclar¨ªs el tema.

Seguint la cronologia dels documents de l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨®, la construcci¨® dels habitatges es va paralitzar durant m¨¦s d'un any i a finals del 1976 es va donar el perm¨ªs per reprendre-les. L'arxiu reflecteix la conflictivitat de les relacions de la Sagrada Fam¨ªlia amb el consistori i la comissi¨® de Patrimoni Art¨ªstic que en una carta de 16 de juliol del 1976 recrimina als responsables del temple ¡°el mal estat de conservaci¨®¡± de la fa?ana aut¨¨ntica de Gaud¨ª, la del Naixement, mentre demanaven subvencions al Govern per prosseguir amb les obres de les parts noves.

Tamb¨¦ recriminaven a la junta que ¡°mai hagu¨¦s presentat cap projecte¡± de la continuaci¨® del projecte ideat per Gaud¨ª. De la mateixa manera, crida l'atenci¨® un altre escrit, del nou de setembre del 1975, aquest de la Sagrada Fam¨ªlia, en el qual demana a la Direcci¨® General de Patrimoni ¡ªdepenent del Ministeri de Cultura¡ª que suspengui els pisos de N¨²?ez invocant una llei del 1933 d¡¯¡°expropiaci¨® de l¡¯Estat dels edificis i propietats que impedeixin la contemplaci¨® d'un monument hist¨°ric¡±. Tamb¨¦ consta l'encreuament de cartes i ordres administratives per al pagament de 4.999.817 pessetes ¡°a l'arquitecte Llu¨ªs Bonet Gar¨ª¡± ¡ªllavors arquitecte cap de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia¡ª per a una obertura del creuer del temple.

N¨²?ez va poder acabar l'edifici malgrat que simult¨¤niament es va aprovar a Barcelona el Pla General Metropolit¨¤ (PGM) del 1976 que s¨ª que va fer una afectaci¨® de zona verda en la part central del carrer de Mallorca i fins a la Diagonal. Joan Antoni Solans va ser un dels responsables d'aquesta planificaci¨® urbana ¡ªencara vigent avui dia¡ª i admet que en fer aquesta reserva va recuperar la idea que havia plasmat Jaussely a principis de segle: ¡°en aquell moment es va fer el c¨¤lcul del reallotjament dels afectats a la zona i era possible¡±.

No vol apuntar la soluci¨® futura ¡ªper exemple, si seria la mateixa Sagrada Fam¨ªlia qui hauria de pagar una operaci¨® d'aquest tipus ¡ª i opina que el temple ha tingut, des del seu inici, un impacte directe en l'urbanisme d'aquest barri: ¡°Es vulgui o no es vulgui, ¨¦s aix¨ª. El que va passar llavors ¡ªals setanta¡ª¨¦s que es veia molt llunyana la fi de les obres. I ara est¨¤ m¨¦s a prop¡±, apunta.

El temple insisteix en l'escalinata de Mallorca

Tan a prop com que les previsions ¨¦s que el conjunt de les torres estigui acabat el 2026. Per aquest motiu els responsables de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia ¡ªque cada any tenen uns ingressos entorn dels 50 milions d'euros per les entrades dels visitants ¡ª comencen a assenyalar el futur immediat i, per tant, l'expansi¨® pel carrer de Mallorca.

Els responsables de la Junta Constructora actual tornen a sostenir, com ja ho van fer amb la pol¨¨mica de l'edifici de N¨²?ez en els setanta i de nou amb el t¨²nel de l¡¯AVE, a principis del mil¡¤lenni, que s¨®n els executors del ¡°llegat¡± de Gaud¨ª i hi inclouen la gran pla?a elevada pel carrer de Mallorca. No ¨¦s la primera vegada que s'atribueix al genial arquitecte catal¨¤ alguna cosa que mai va idear.

M¨¦s enll¨¤ de pronunciaments, el temple dona carta de veracitat de l'escalinata fins i tot en la documentaci¨® oficial, com la que est¨¤ servint de base per a l'aprovaci¨® del Pla Especial per ajustar els volums del carrer de Proven?a on, de nou, la Sagrada Fam¨ªlia tornar¨¤ a sobrepassar l'alineaci¨® de la vorera per executar la capella de l¡¯Assumpta.