Conviure no ¨¦s sotmetre¡¯s

La q¨¹esti¨® central no ¨¦s saber si Catalunya est¨¤ o no dividida. I si fos el cas que ho estigu¨¦s, si ho est¨¤ en dues, en tres o en dues-centes parts. Tampoc hi ha cap mena de necessitat perempt¨°ria de saber amb precisi¨® si la paraula exacta per descriure el que passa ¨¦s 'fractura' o 'divisi¨®', o fins i tot si es pot dir pr¨°piament que som a punt d¡¯un enfrontament civil. Ni tan sols t¨¦ cap inter¨¨s especial escatir si l¡¯origen s¡¯ha de buscar en les actituds i les accions dels uns o en les dels altres o en els greuges imperdonables infringits per uns sobre els altres o en els dels altres sobre els uns. No ¨¦s que es tracti de q¨¹estions menors que calgui menystenir o oblidar, per¨° en tot cas el seu valor pr¨¤ctic ¨¦s relatiu o fins i tot nul si del que es tracta ¨¦s de resoldre els problemes i de superar les dificultats. Aquestes q¨¹estions nom¨¦s s¨®n de deb¨° rellevants si del que es tracta ¨¦s d¡¯evitar que es resolguin.

El fet que hi hagi un grup important de dirigents pol¨ªtics a la pres¨® preventiva, per posar un cas, no pot ser mai un detall menor; i menys quan dura el que ja dura i quan ja no hi ha motiu real de cap mena que la justifiqui. Tampoc seran una q¨¹esti¨® marginal els judicis i encara menys les sent¨¨ncies, poma de la disc¨°rdia de parers molts contraposats. Una part de la poblaci¨® considera que els actes pol¨ªtics amb valor jur¨ªdic efectuats pel Parlament de Catalunya i pel Consell Executiu, dirigits a exercir el dret a l¡¯autodeterminaci¨® autoatorgat i a proclamar i fer efectiva una rep¨²blica catalana separada, formen part de l¡¯exercici de les llibertats pol¨ªtiques dels ciutadans amb posicions independentistes i dels seus representants democr¨¤tics. Aquesta ¨¦s una opini¨® que contrasta amb la d¡¯una altra part, que considera aquests actes altament sospitosos i legalment punibles, donat que van constituir un intent expressament proclamat de deixar sense vig¨¨ncia la Constituci¨® espanyola en una part del territori i, en conseq¨¹¨¨ncia, de desposseir els seus habitants dels seus drets com a ciutadans, sense cap mena de garantia ni possibilitat legal de recurs, que no fos als mateixos ¨°rgans constitucionals (com aix¨ª va ser el cas).

Aquesta difer¨¨ncia entre els qui se senten ofesos perqu¨¨ reclamen la impunitat i els qui s¡¯hi sentin perqu¨¨ temen que els presumibles delictes quedin impunes es tradueix en la polaritzaci¨® al voltant dels presos, convertits en un instrument pol¨ªtic per contraposar els uns amb els altres i per tant, dividir-los, fracturar-los o enfrontar-los, que cadasc¨² tri? la paraula o en busqui una de diferent m¨¦s o menys ofensiva, al seu gust. Com es f¨¤cil de comprovar, sembla que hi ha un punt en com¨² entre les dues bandes m¨¦s ofeses. Tots creuen que han estat vulnerats determinats drets i llibertats pol¨ªtiques. Els independentistes consideren que ¨¦s l¡¯Estat espanyol el vulnerador, en impedir l¡¯exercici d¡¯un dret col¡¤lectiu, el d¡¯autodeterminaci¨®, fins el punt de limitar les llibertats individuals dels dirigents que van intentar exercir-lo. Els antiindependentistes, en canvi, creuen precisament que va ser el Govern de Puigdemont el qui va vulnerar, com a m¨ªnim en grau de temptativa, els drets pol¨ªtics individuals dels ciutadans, incl¨°s el dret a la representaci¨®, en utilitzar les institucions d¡¯autogovern catalanes contra les regles mateixes que regulen el funcionament de les institucions.

Per als uns, qui no es solidaritza amb els presos, a m¨¦s de no tenir ¨¤nima, no te consci¨¨ncia democr¨¤tica i pertany, encara que no ho vulgui saber, a l¡¯extrema dreta franquista (sense comptar ja amb el sobreent¨¨s que se¡¯l considera un mal catal¨¤ o, ras i curt, un no catal¨¤). Per als altres, qui se'n solidaritzi ¨¦s c¨°mplice d¡¯uns colpistes, com a m¨ªnim en grau de presumpci¨®, que volen for?ar el Govern espanyol a destruir la divisi¨® de poders i la independ¨¨ncia del poder judicial i a convertir la Constituci¨® en una ru?na inservible.

Ja es veu ben clar on mena aquest cam¨ª. La discussi¨® sobre si hi ha o no divisi¨® divideix ella mateixa i porta m¨¦s divisi¨® i m¨¦s polaritzaci¨®. Caldria doncs agafar aquest fil intractable per l¡¯altra punta. No es tracta de saber com ens trobem sin¨® de saber com ens volem trobar; no de descriure on som sin¨® on volem anar com a societat; no de saber si estem dividits sin¨® de saber si volem estar-ho. I si no es tracta d¡¯aix¨°, aleshores caldr¨¤ recon¨¨ixer que la divisi¨® ¨¦s volguda i interessada, fins i tot camuflant-la o maquillant-la.

Els nostres dirigents pol¨ªtics, davant d¡¯aquesta confusa situaci¨® han de respondre a una pregunta, i aquesta no ¨¦s saber si la conviv¨¨ncia s¡¯ha trencat ja a Catalunya, sin¨® qu¨¨ estan disposats a fer a partir d¡¯ara per tal de garantir-la o per evitar que es trenqui en cas que considerin que encara no s¡¯ha trencat. Ja ¨¦s ben clar el que volen aquells que consideren que la conviv¨¨ncia no ¨¦s un problema i que en tot cas ¨¦s secund¨¤ria respecte a les q¨¹estions que divideixen els catalans, com la idea que es fan uns i altres de la democr¨¤cia i de la just¨ªcia. Per molt que ho acompanyin de paraules mel¡¤l¨ªflues i melindroses i d¡¯entonacions montserratines, no volen la conviv¨¨ncia sin¨® la divisi¨®, la fractura i al final la confrontaci¨® civil. I aix¨° no ¨¦s cosa d¡¯una sola part: ara mateix tenim dos extrems que creuen que conviure ¨¦s rendir-se i sotmetre¡¯s. Tal com ha dit molt encertadament el diputat Carles Campuzano, cal recuperar la centralitat pol¨ªtica.