La Xina situa la ¡®Chang¡¯e 4¡¯ a la cara oculta de la Lluna

La Xina ha aconseguit, per primera vegada en la hist¨°ria, allunar una nau a la cara oculta de la Lluna. La sonda Chang¡¯e 4, que es va llan?ar el 8 de desembre, ha tocat el s¨°l del sat¨¨l¡¤lit aquest dijous a les 10.26, hora local, segons ha informat l¡¯Administraci¨® Nacional de l¡¯Espai de la Xina. L¡¯¨¨xit de l¡¯allunatge, que no s¡¯ha anunciat de manera oficial fins dues hores despr¨¦s, aproximadament, que s¡¯hagi produ?t, suposa una fita m¨¦s per a l¡¯ambici¨®s programa espacial del pa¨ªs asi¨¤tic, encara lluny del programa dels Estats Units en finan?ament, per¨° convertit en una prioritat absoluta per a les autoritats xineses.

La nau no tripulada ja va entrar en ¨°rbita lunar el¡¤l¨ªptica diumenge passat, amb el punt m¨¦s proper a l¡¯astre a uns 15 quil¨°metres de la seva superf¨ªcie i el m¨¦s lluny¨¤ a uns 100 quil¨°metres, segons va informar l¡¯Administraci¨® Nacional de l¡¯Espai de la Xina. Des de llavors es va buscar el moment idoni per posar la sonda a la superf¨ªcie lunar, perqu¨¨ la part no visible de l¡¯astre t¨¦ per¨ªodes de dia i de nit que duren uns 14 dies terrestres i calia la llum solar perqu¨¨ tant el m¨°dul d¡¯aterratge com el vehicle m¨°bil d¡¯exploraci¨® funcionessin com estava previst.

Mestrestant, els enginyers van verificar el bon funcionament de la sonda i del sat¨¨l¡¤lit Queqiao, que serveix d¡¯enlla? per comunicar aquest vehicle explorador amb la Terra. El fet que la comunicaci¨® amb la sonda no pugui ser directa ¡ªla mateixa massa de la Lluna ho impedeix¡ª ¨¦s un dels principals obstacles t¨¨cnics de la missi¨®. Finalment, la sonda va tocar la superf¨ªcie sense problemes al cr¨¤ter Von K¨¢rman, de 186 quil¨°metres de di¨¤metre, situat a la conca Aitken (al pol sud), que al seu torn ¨¦s un dels cr¨¤ters d¡¯impacte m¨¦s grans que es coneixen en el sistema solar i un dels m¨¦s antics de la Lluna. ¡°S¡¯ha obert un cap¨ªtol nou en l¡¯exploraci¨® lunar per part de l¡¯home¡±, va dir l¡¯ag¨¨ncia espacial xinesa en un comunicat.

L¡¯objectiu de la sonda Chang¡¯e 4 ¨¦s principalment analitzar la composici¨® del terreny i el relleu de la zona, la qual cosa podria donar pistes sobre els or¨ªgens i l¡¯evoluci¨® del sat¨¨l¡¤lit. Aquesta cara lunar, invisible des de la Terra, ¨¦s molt diferent de la que coneixem. Si la cara vista mostra ¡°mars¡± plans de basalt i relativament pocs cr¨¤ters, l¡¯altre costat n¡¯est¨¤ ple i la seva composici¨® sembla diferent. La missi¨® xinesa podria recaptar dades sobre l¡¯evoluci¨® i la geologia d¡¯aquest ¨¤rea desconeguda del sat¨¨l¡¤lit.

La nau xinesa ha completat aix¨ª una nova fita de l¡¯exploraci¨® espacial, que aquesta setmana ha assistit a dues fites m¨¦s. La sonda Osiris-Rex de la NASA va descendir fins a l¡¯asteroide Bennu i el va orbitar a poc m¨¦s d¡¯un quil¨°metre i mig de la superf¨ªcie. Aquesta complicada maniobra dep¨¨n de la for?a de microgravetat que exerceix la roca, de gaireb¨¦ 500 metres de di¨¤metre.

L¡¯any va arrencar amb el pas d¡¯una altra sonda nord-americana ¡ªNew Horizons¡ª pel costat d¡¯Ultima Thule, el cos m¨¦s lluny¨¤ del sistema solar que s¡¯hagi visitat.

En la nova cursa per l¡¯exploraci¨® lunar participen les sis ag¨¨ncies espacials de tot el m¨®n (la Xina, Europa, la ?ndia, el Jap¨®, els Estats Units i R¨²ssia). Fa gaireb¨¦ mig segle que les missions Apolo van posar Neil Armstrong a la superf¨ªcie del nostre sat¨¨l¡¤lit. Les mostres que s¡¯obtenen s¨®n un tresor cient¨ªfic per entendre l¡¯origen del sistema solar i els principis generals de la formaci¨® dels planetes.

La Chang¡¯e 4 rep aquets nom en honor a una deessa que, segons la mitologia xinesa, habita a la Lluna. Despr¨¦s de l¡¯allunatge, est¨¤ planejat que es desplegui un vehicle d¡¯exploraci¨® que comen?ar¨¤ a rec¨®rrer aquest paisatge lunar desconegut i a transmetre dades que permetin aclarir alguns dels interrogants principals sobre la cara oculta del sat¨¨l¡¤lit.

La nau ¨¦s germana de la Chang¡¯e 3, que el 2013 va aterrar a la cara visible de la Lluna amb l¡¯explorador Llunar Yutu a bord. La missi¨® es va considerar un ¨¨xit, per b¨¦ que Yutu (que significa ¡®llebre de jade¡¯ en mandar¨ª) amb prou feines va aconseguir rec¨®rrer 110 metres abans que els seus sistemes fallessin i no es poguessin reparar.

En aquest cas, va concretar el responsable del programa xin¨¨s d¡¯exploraci¨® lunar, Wu Weiren, en una roda de premsa a l¡¯agost, el vehicle espacial s¡¯ha dissenyat amb una ¡°major adaptabilitat¡± als terrenys abruptes. L¡¯artefacte, segons Wu, ¨¦s ¡°el m¨¦s lleuger del m¨®n del seu tipus¡±, amb 140 quilos de pes. Tot i que s¡¯havia anunciat que el seu nom es decidiria per votaci¨® popular a l¡¯octubre, fins ara no s¡¯ha fet p¨²blic el sobrenom amb el qual es coneixer¨¤ aquest vehicle. S¡¯ha donat a con¨¨ixer que t¨¦ sis rodes i que disposa d¡¯una c¨¤mera panor¨¤mica, radar i un espectr¨°metre d¡¯imatges infraroges, entre altres equips.

La nau espacial, al seu torn, tamb¨¦ t¨¦ c¨¤meres per enregistrar l¡¯allunatge i les imatges del terreny, i un espectr¨°metre de baixa freq¨¹¨¨ncia. L¡¯Administraci¨® de l¡¯Espai de la Xina ja ha publicat les primeres fotografies que ha enviat la sonda durant l¡¯allunatge.

La missi¨®, a m¨¦s d¡¯analitzar les dades de la superf¨ªcie lunar, tamb¨¦ inclour¨¤ altres experiments cient¨ªfics. La Chang¡¯e 4 porta a bord ous de cuc de seda, llavors de patata i de flors per observar-ne la germinaci¨®, el creixement i la respiraci¨® en les condicions de baixa gravetat de la superf¨ªcie lunar.

L¡¯any que ve la Xina t¨¦ previst enviar una nova sonda a la Lluna, la Chang¡¯e 5, que tindr¨¤ com a missi¨® recollir mostres del s¨°l i portar-les de retorn a la Terra.

El programa espacial xin¨¨s ha aconseguit enormes progressos durant la darrera d¨¨cada. Encara est¨¤ molt per darrere, quant a tecnologia i pressupost, respecte al dels Estats Units: es calcula que est¨¤ dotat amb 6.000 milions de d¨°lars, davant dels 40.000 de l¡¯ag¨¨ncia espacial nord-americana. Per¨° t¨¦ l¡¯avantatge de rebre el suport inequ¨ªvoc del Govern xin¨¨s. Encaixa perfectament en l¡¯estrat¨¨gia de creixement econ¨°mic que s¡¯ha fixat Pequ¨ªn, que vol fer prevaler la innovaci¨® i el desenvolupament tecnol¨°gic, perqu¨¨ contribueix a la seva seguretat nacional i, de retop, serveix com a eina diplom¨¤tica i de soft power.

Si ja ha donat els primers passos per construir una estaci¨® espacial, la Tiangong-3, que s¡¯espera que pugui estar enllestida per al 2022, per al 2030 la Xina es planteja enviar una missi¨® tripulada a la Lluna, un objectiu al qual els EUA va renunciar amb la finalitat del programa Apolo.