La Xina est¨¤ a punt de llan?ar una nova missi¨® a la Lluna
?s un assaig tecnol¨°gic dels equips necessaris per portar mostres a la Terra Un microsat¨¨l¡¤lit amb un sensor espanyol tamb¨¦ far¨¤ el viatge lunar
La Xina est¨¤ a punt de llan?ar una nova sonda espacial rob¨°tica a la Lluna dissenyada per assajar tecnologies necess¨¤ries de cara a la missi¨® de presa de mostres que es portarien a la Terra, planejada per Pequ¨ªn per al 2017. El llan?ament t¨¦ fixades tres dates potencials de sortida (divendres, dissabte i diumenge, hora xinesa), amb un coet Llarga Marxa-3C, des del Centre de Llan?ament de Sat¨¨l¡¤lits de Xichang, al sud-est de la Xina, segons ha informat l'ag¨¨ncia Xinhua. Les previsions meteorol¨°giques s¨®n adequades, ha dit l'enginyer en cap del centre Tao Zhongshan.
El pla de la missi¨®, anomenada Chang'e 5T1 i d'una durada de vuit dies, ¨¦s viatjar fins a la Lluna i fer mitja ¨°rbita al seu voltant per tornar cap a la Terra perqu¨¨ una c¨¤psula especial faci la reentrada a l'atmosfera terrestre i aterri en un lloc predeterminat. Fins ara nom¨¦s han recollit i han portat mostres de la Lluna els astronautes nord-americans al programa Apolo i els robots sovi¨¨tics, als anys setanta.
La Chang'e 5T1 ¨¦s essencial de cara a la missi¨® del 2017, anomenada Chang'e 5, en la qual s'enviar¨¤ una nau autom¨¤tica que es posar¨¤ en ¨°rbita lunar, se'n desprendr¨¤ un m¨°dul de descens que, a la superf¨ªcie, recollir¨¤ dos quilos de mostres de s¨°l i de roques per despr¨¦s enlairar-se i atracar al m¨°dul orbital per tornar a la Terra, informa The New Scientist. La missi¨® de sortida imminent ha de provar, sobretot, la tecnologia de l'escut t¨¨rmic protector imprescindible per a la reentrada a l'atmosfera terrestre a tota velocitat (11,2 quil¨°metres per segon).
¡°Hem comen?at a estudiar com s'enlairar¨¤ la Chang'e 5 des de la Lluna i com s'unir¨¤ a la c¨¤psula en ¨°rbita de reentrada¡±, ha comentat a Space.com Wang Pengji, expert de l'Acad¨¨mia Xinesa de Tecnologia Espacial.
¡°A m¨¦s de la tecnologia de retorn autom¨¤tic a la Terra, la sonda suposar¨¤ una fita en la presa de mostres, l'enlairament des de la superf¨ªcie lunar i l'atracament amb el m¨°dul orbital¡±, ha explicat Hu Hao, dissenyador en cap de la tercera fase del projecte de la sonda lunar xinesa, a Xinhua.
Abans de la missi¨® de presa i portada de mostres del 2017, la Xina t¨¦ previst fer una altra missi¨® m¨¦s d'assajos tecnol¨°gics, la Chang'e 4, per a la qual s'utilitzar¨¤ la sonda de reserva de la Chang'e 3 que, el desembre del 2013, va arribar al s¨°l lunar i va desplegar el vehicle rodant Yutu (va funcionar durant unes quantes setmanes abans de patir problemes de control que el van inutilitzar).
La Xina, el pla lunar de la qual ha de culminar amb viatges tripulats al sat¨¨l¡¤lit natural de la Terra, va pas a pas desenvolupant i assajant tecnologies. Va enviar a la Lluna les sondes Chang'e 1 i Chang'e 2 el 2007 i el 2010, respectivament, abans del descens de la Chang'e 3.
Un sensor espanyol a bord
Al coet Llarga Marxa 3C, juntament amb la sonda lunar xinesa Chang'e 5T1, s'enlairar¨¤ cap a l'espai el microsat¨¨l¡¤lit d'experiments 4M, de l'empresa holandesa OHB, en el qual va instal¡¤lat un sensor de la companyia espanyola IC M¨¢laga, amb seu a Mallorca. "?s un sensor que hem dissenyat per detectar la radiaci¨® amb tecnologia est¨¤ndard", explica ?lvaro Pineda, responsable de R+D de l'empresa. El sensor, anomenat DRA, ¨¦s, b¨¤sicament, un xip d'un mil¡¤l¨ªmetre per 0,7 mil¡¤l¨ªmetres que va en una caixa d'alumini, de cinc per set cent¨ªmetres, amb l'electr¨°nica integrada, afegeix.
IC M¨¢laga ¨¦s una empresa jove, fundada el 2012 i dedicada als xips per a la ind¨²stria, per¨° tamb¨¦ s'embarca en aplicacions gens corrents, com un sensor de radiaci¨® instal¡¤lat fa un any i mig al t¨²nel de l'accelerador de part¨ªcules LHC, del Laboratori Europeu de F¨ªsica de Part¨ªcules (CERN), al costat de Ginebra, comenta Pineda.
¡°El juny d'aquest any, a ESTEC, el centre tecnol¨°gic, a Holanda, de l'Ag¨¨ncia Europea de l'Espai (ESA), vam contactar amb OHB, dedicada a activitats espacials, i els va semblar interessant provar el nostre detector perqu¨¨ la radiaci¨® solar sempre l'has de tenir en compte en els sat¨¨l¡¤lits¡±, continua el responsable de R+D d'IC M¨¢laga, empresa que, fins ara, no tenia experi¨¨ncia espacial. OHB tenia prevista la missi¨® 4M, un microsat¨¨l¡¤lit (14 quilos) d'experiments en mem¨°ria del fundador de l'empresa, Manfred Fuchs, mort aquest any, a la qual s'ha incorporat el DRA espanyol.
El 4M comparteix coet amb la c¨¤psula Chang'e 5T1, se separar¨¤ una hora despr¨¦s del llan?ament i far¨¤ independentment el viatge a la Lluna. Quan torni a la Terra, mentre la sonda xinesa intenta la reentrada a l'atmosfera terrestre per arribar sencera al terra, el 4M es destruir¨¤ a l'aire, explica Pineda.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
