Mor l¡¯escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa, fill de Folch i Torres

Sempre ¨¦s fa dif¨ªcil de desempallegar-se de la zona d¡¯influ¨¨ncia de l¡¯ombra del pare. I m¨¦s si aquest es diu Josep Maria Folch i Torres i un tamb¨¦ ha sentit la crida de la literatura. Per¨° el seu nov¨¨ fill, Ramon Folch i Camarasa, ho va aconseguir sense que l¡¯hagu¨¦s d¡¯injuriar. Fins i tot la va potenciar, portant el personatge Massagran del seu progenitor al c¨°mic o dirigint la revista En Patufet a finals dels anys seixanta. Aix¨ª doncs, va saber tra?ar el seu propi cam¨ª, amb m¨¦s d¡¯una cinquantena d¡¯obres pr¨°pies que li van valer un bon nombre de prestigiosos premis (des del Sant Jordi fins al Ramon Llull, passant pel Sant Joan o el V¨ªctor Catal¨¤), i un bon grapat de traduccions, fonamentals per a la construcci¨® de la literatura en catal¨¤: Huxley, Orwell, Hemingway, Nabokov¡­ La seva ombra es va esvair ahir als 92 anys a l¡¯hospital de Mollet del Vall¨¨s, on feia tres dies que estava ingressat, despr¨¦s de patir un ictus isqu¨¨mic.

Quan va n¨¦ixer Ramon Folch i Camarasa, el 30 d¡¯octubre del 1926, feia gaireb¨¦ tres anys que el multitudinari moviment promogut pel seu pare, Pomells de Joventut, havia estat dissolt per la dictadura de Primo de Rivera. Quan en tenia dos, es va truncar la famosa Biblioteca Gentil, i quan en va complir 12, moria el primer En Patufet, tot creat pel seu progenitor. L¡¯atzar va reblar les coincid¨¨ncies el 1951: quan ell mateix estrenava la seva primera com¨¨dia per a nens, feia un any, dia per dia, que havia mort el seu pare, a qui, en la primera postguerra, acompanyava pels pobles on es representaven les seves obres. El virus literari el tenia inoculat de ben petit perqu¨¨ recordava que amb vuit anys havia escrit el seu primer conte. ¡°Suposo que l¡¯exemple del meu pare em va influir, com el del meu germ¨¤ Jordi¡±, subratllava, recordant al seu germ¨¤ gran Jordi, de qui s¡¯albirava una prometedora carrera, frustrada per una mort prematura.

Folch i Camarasa va comen?ar estudiant Dret, per¨° ja ajudava el seu pare en feines liter¨¤ries, com tamb¨¦ ho va fer en tasques editorials del m¨ªtic Josep Jan¨¦s, del qual va acceptar un lloc de treball quan va acabar la carrera, com a corrector i retocant traduccions, moltes desenes en castell¨¤, que no va signar. Tot plegat no eren m¨¦s que llavors de les quals va brollar el 1954 ¡ªel mateix any en qu¨¨ es va casar amb Montserrat Pons, amb qui va tenir sis fills¡ª la seva primera novel¡¤la, Camins de ciutat. Ja amb la segona, La maroma (1957), va recollir el premi Joanot Martorell, el primer d¡¯un llarg curr¨ªculum format pels principals guardons de les lletres catalanes: el V¨ªctor Catal¨¤ de relats (La sala d¡¯espera, 1961), el Sant Jordi (La visita, 1965, i potser la seva obra m¨¦s representativa), el Ramon Llull (Estrictament confidencial, 1983) o el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1998).

Si el 1959 va comen?ar la seva tan notable, per nombrosa i brillant, tasca de traducci¨® al catal¨¤ (reconeguda amb la Creu de Sant Jordi el 1986 i amb l¡¯honoris causa de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona) de manera sistem¨¤tica amb Diari, d¡¯Anna Frank, no va ser per casualitat: l¡¯experi¨¨ncia personal, el to realista i el substrat psicol¨°gic que destil¡¤la aquesta contundent obra universal tamb¨¦ van ser els senyals d¡¯identitat de la seva pr¨°pia producci¨®, honesta, amb regust a comprom¨ªs social i amb aquesta sensaci¨®, sempre dif¨ªcil d¡¯aconseguir, de trobar-se davant d¡¯una escriptura f¨¤cil, perqu¨¨ ¨¦s clara i directa, potser fruit de l¡¯ensenyament de qui es va formar sota els darrers influxos del Noucentisme i de qui va llegir, am¨¦n del seu pare, l¡¯obra de Josep Carner o la de Prudenci Bertrana; la resta d¡¯autors catalans els trobava, deia, ¡°usuaris d¡¯un catal¨¤ molt artifici¨®s¡±. Aix¨ª es van anar desgranant, amb els anys, les seves versions d¡¯Un m¨®n feli?, de Huxley; Homenatge a Catalunya, d¡¯Orwell; Un ad¨¦u a les armes, de Hemingway, o Retorn a Brideshead, d¡¯Evelyn Waugh. D¡¯una llista extensa tamb¨¦ es poden referenciar obres de Jack London, John Dos Passos, Patricia Highsmith, Jean-Paul Sartre o Carson McCullers.

Com gaireb¨¦ sempre i gaireb¨¦ tots, per mantenir-se va haver d¡¯acabar buscant refugi en la seguretat d¡¯una tasca paraliter¨¤ria, que en el seu cas va ser una feina de traductor a Ginebra, entre el 1970 i el 1983, a l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut. Quan va tornar, va caure el premi Llull i el repte de portar al c¨°mic el m¨®n del personatge Massagran que el seu pare va crear el 1910. L¡¯adaptaci¨® de la primera part de la novel¡¤la Aventures extraordin¨¤ries d¡¯en Massagran va arrencar una s¨¨rie que, amb els seus guions i els dibuixos de Josep Maria Madorell, fins al 2002, va comptabilitzar 15 ¨¤lbums, que van arribar a saltar a la televisi¨®, emesos per TV3.

La mort de Madorell el 2004 va truncar la s¨¨rie, per¨° no ho va fer el cultiu de Folch i Camarasa per la vida i l¡¯obra del seu pare, que sempre va mantenir. Per retenir viu el seu record, entre el 1968 i el 1973, va acceptar la direcci¨® de la segona etapa de Patufet (sense l¡¯En), durant la qual va escriure una s¨¨rie, Hist¨°ries possibles, 120 textos en els quals va reflectir m¨¦s clarament les seves conviccions, d'arrels cat¨°liques i catalanistes, i bonhomia: ¡°Mai m¡¯he proposat fer circular valors. Els que es poden trobar en els meus escrits hi s¨®n perqu¨¨ s¨®n meus i perqu¨¨ no podria escriure sense que hi fossin¡±, assegurava. El 1968 va redactar Bon dia, pare, un retrat i uns records de Folch i Torres, i un dels tributs literaris m¨¦s honestos que s¡¯han fet a la figura del progenitor en les lletres catalanes. Quan es va instal¡¤lar a Palau-solit¨¤ i Plegamans, va dirigir la Fundaci¨® Folch i Torres i el seu Arxiu-Museu, al castell de la poblaci¨®.

Folch i Camarasa tamb¨¦ va ser autor de teatre juvenil i de contes, i va entrar en un silenci que va trencar el 1991, com no podia ser d¡¯una altra manera, amb un altre premi, el Pere Quart d¡¯humor, un tret que el va caracteritzar. El llibre: Manual del perfecte escriptor mediocre. Era broma: si se l¡¯hagu¨¦s aplicat, hauria estat injust amb la seva ombra mateix.