Cops d¡¯efecte

La primera novel¡¤la de Pol Beckmann (Barcelona, 1991) es titula Novel¡¤la, manera d¡¯indicar al lector, des del primer moment, que est¨¤ a punt de submergir-se en un joc metaliterari on presenciar¨¤ el combat entre la realitat i la ficci¨®, l¡¯enigma que envolta la construcci¨® de fabulacions, i que acabar¨¤ derivant cap a la relaci¨® que mant¨¦ el creador, l¡¯autor omnipotent, amb els personatges que sotmet als seus designis. Es podria sospitar que Novel¡¤la participa de les gr¨¤cies o de les desgr¨¤cies de l¡¯anomenada autoficci¨®, ja que el seu protagonista es diu Bekman i tamb¨¦ escriu. Per¨° aviat es constata que la narraci¨® opta per un altre rumb, que no presenta cap concomit¨¤ncia amb la moda liter¨¤ria del present, sin¨® que fondeja en una del passat. I, de sobte, Niebla i la trobada de l¡¯Unamuno escriptor amb el seu protagonista per assabentar-lo de la seva insignifican?a com a cosa real, o els sis desesperats personatges en cerca d¡¯autor, en l¡¯obra hom¨°nima de Pirandello, rebutjats durant el proc¨¦s de l¡¯acte creatiu i que li reclamen la necessitat de viure i representar el seu drama, o les col¡¤lisions que van de l¡¯absurd a l¡¯inversemblant, amb una mirada burlesca a incidents possibles o l¨°gics, que apareixen a la literatura de Bontempelli i Jardiel Poncela, es planten enmig del text, i el lector no pot evitar recon¨¨ixer el valor que t¨¦ Beckmann en triar el seu punt de partida i actualitzar tradicions liter¨¤ries en des¨²s.

NOVEL¡¤LA

Pol Beckmann
Quaderns Crema
160 p¨¤g.
14 euros

Les perip¨¨cies vodevilesques dels tres protagonistes de la novel¡¤la de Beckmann ¡ªBekman i els altres dos pilars del triangle amor¨®s que sustenta una trama for?a esquem¨¤tica, Sofia i Laura, les dues cares de la personalitat femenina¡ª giren incessantment com una roda fins a l¡¯¨²ltima p¨¤gina, avan?ant a base de cops d¡¯efecte gaireb¨¦ teatrals amb gr¨¤cia, agudesa i invenci¨® inesperada. La relaci¨® entre els tres personatges ¨¦s una bona excusa per inspeccionar les simetries de l¡¯amor, per tra?ar una an¨¤lisi de la identitat, per especular sobre bogeria, ansietat, dolor, soledat, plor i por. Tot i aix¨ª, per¨°, Novel¡¤la ¨¦s sobretot una reflexi¨® sobre els desenrotllaments de les novel¡¤les i els lligams entre autor, personatges i lectors.

En els primers cap¨ªtols ja s¡¯hi troben els elements que aniran apareixent al llarg de la novel¡¤la fins al desenlla?, elements que es van omplint d¡¯una energia malsana i que aconsegueix que Novel¡¤la oscil¡¤li cont¨ªnuament entre la unitat i la multiplicitat, entre els ¨¦sser de carn i ossos i els ninots, entre la perfecci¨® i la imperfecci¨®, com si tot an¨¦s perdent de mica en mica l¡¯aparen?a normal i s¡¯obr¨ªs la porta que du a l¡¯interior de la bogeria i s¡¯identifiqu¨¦s el proc¨¦s mental i el laberint de la consci¨¨ncia amb el fil narratiu que el lector contempla que se li est¨¤ construint davant seu. No conv¨¦ explicar l¡¯abast de les aventures morals que connecten Sofia, Laura i Bekman, escriptor que sembla buscar el sentit de l¡¯exist¨¨ncia en el sentit de l¡¯escriptura, ja que s¡¯incorreria en la descortesia de descobrir el nucli ¨²nic on se sustenta la trama: ¨¦s el problema de centrar la construcci¨® del relat nom¨¦s en el poder de la sorpresa, que deixa de ser-ho un cop ¨¦s revelada. S¨ª que es pot dir, en canvi, que l¡¯enorme claredat expositiva de la prosa de Beckmann, i la seva habilitat a l¡¯hora de plantejar nous desenrotllaments de la trama, aconsegueix arrossegar el lector a un m¨®n al¡¤lucinant i obsessiu en el qual els personatges s¡¯enfronten a una realitat ambigua on els l¨ªmits de l¡¯espai i el temps s¨®n tan definits i tan inabastables com un tauler d¡¯escacs. I en aquest escenari Beckmann teixeix una xarxa complexa de repeticions i variacions que van adquirint nous significats que no alteren mai la nitidesa del tap¨ªs que dibuixa amb plena coher¨¨ncia i tena? equilibri estructural.

A la meitat de la novel¡¤la, la veu narradora creu que ¡°el lector voldria que la hist¨°ria s¡¯acab¨¦s aqu¨ª¡±, enmig d¡¯un possible final feli?, i se l¡¯imagina dient-li ¡°adeu, no ha estat malament, una mica estrany, tot plegat, potser un p¨¨l pretensi¨®s, per¨°, b¨¦, per ser un primer llibre...¡±. I potser s¨ª que hi haur¨¤ qui s¡¯estranyi d¡¯entrar en el territori d¡¯una altra tradici¨®, qui consideri envellit l¡¯humor i les estrat¨¨gies que usa Beckmann, qui jutgi pretensioses les seves ambicions d¡¯examinar els mecanismes de la ficci¨®. Per¨° tamb¨¦ hi haur¨¤, sens dubte, qui es deixi endur per la for?a de la ficci¨® que es reinventa sofisticadament en aquesta novel¡¤la.