Xufles de Roaix

En la introducci¨® al Regimen sanitatis d¡¯Arnau de Vilanova que ha fet Ant¨°nia Carr¨¦ (Regiment de sanitat per al rei d¡¯Arag¨®, Universitat de Barcelona, 2017), hi ha quatre p¨¤gines dedicades a provar d¡¯escatir el significat del sintagma ¡°xufles de Roaix¡±, un producte que Vilanova recomana de menjar en dej¨² a aquells qui pateixen hemorroides (¡°?o que deuen usar aquels qui an morenes¡±, diu la traducci¨® de Sarriera). Analitzant i descartant, Carr¨¦ arriba a la conclusi¨® que la possibilitat m¨¦s factible ¨¦s que es tracti dels tubercles de la xufa ¡ªque ¨¦s or, xata!

Hi ha molta literatura al voltant del sentit d¡¯aquest sintagma perqu¨¨ les refer¨¨ncies que se¡¯n tenen apunten cap a llocs totalment divergents. Si, en Arnau de Vilanova, ¡°xufla de Roaix¡± ha de ser un vegetal, car forma part d¡¯una recepta que indica prendre¡¯n quaranta grans (llavors), en la literatura trobadoresca sembla, m¨¦s aviat, una frase feta.

Mart¨ª de Riquer, en l¡¯edici¨® de Les poesies del trobador Guillem de Bergued¨¤ (Quaderns Crema, 1996), explica que les ¡°chuflas de Roaix¡± s¨®n les ¡°burles o mentides d¡¯Edessa¡±, ¨¦s a dir, les ¡°exageracions i fantasies que contaven els croats o viatgers que tornaven d¡¯Orient¡±, els sopars de duro que explicaven els qui havien regressat de les croades.

?s possible que un concepte sigui fruit de l¡¯altre?

Si fos aix¨ª, cronol¨°gicament, l¡¯expressi¨® passaria d¡¯un sentit translatici (les hip¨¨rboles dels soldats fanfarrons, segle XII) a un de literal (el tubercle de la xuflera, segle XIII).

Certament, l¡¯evoluci¨® del mot xufla ja va, m¨¦s o menys, per aqu¨ª: de les fal¨°rnies i coses de per riure al bulb de poc valor, quasi rid¨ªcul.

Per¨°, i Roaix? Riquer i el pare Batllori diuen que Roaix era el nom medieval d¡¯Edessa, la capital del primer estat croat, fundat a finals del segle XI, ciutat que actualment es troba dins els l¨ªmits de Turquia i rep el nom de Sanliurfa.

Si b¨¦ ¨¦s cert que els top¨°nims poden portar a designar aliments (frankfurt, hamburguesa, bolonyesa...), normalment no ho fan a trav¨¦s d¡¯un sentit figurat sin¨®, simplement, pel fet que l¡¯indret ¨¦s el bressol del producte en q¨¹esti¨®. Per tant, aquest cam¨ª que va de la met¨¤fora al sentit recte, de l¡¯abstracte al concret, seria fascinant, una raresa.

En la ¡°xufla de Roaix¡±, Roaix passa de ser una ciutat s¨ªria a ser l¡¯espai idoni on situar les batalletes i, amb un salt impressionant, esdev¨¦, simplement, el complement que concreta el fit¨°nim.

Seria, per exemple, com si el terme balcanitzar, despr¨¦s de passar pel sentit que rep ara (fragmentar un territori que havia estat unificat), acab¨¦s per batejar el proc¨¦s de decantaci¨® de l¨ªquids insolubles en la cuina desconstructiva: olis balcanitzats.

Sopars de durum, alvocats del diable.