Mor l¡¯editor Claudio L¨®pez Lamadrid

L¡¯editor Claudio L¨®pez Lamadrid va morir ahir divendres als 59 anys a Barcelona despr¨¦s de patir un infart a les oficines de la multinacional Penguin Random House. L¨®pez Lamadrid s'havia convertit en les ¨²ltimes dues d¨¨cades en una de les grans refer¨¨ncies de l'edici¨® en espanyol a banda i banda de l¡¯Atl¨¤ntic. La seva aposta per la literatura llatinoamericana el va portar no nom¨¦s a seguir l'impuls devastador d'un gegant com Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, amb qui va treballar estretament en els seus ¨²ltims anys, sin¨® tamb¨¦ a donar suport a l'obra d'autors com C¨¦sar Aira, Fogwill, Samantha Schweblin, Fernanda Melchor o Cristina Rivera Garza. Tamb¨¦ va acompanyar l'obra de premis Nobel com J. M. Coetzee, Orhan Pamuk o V. S. Naipaul.

Descendia de fam¨ªlies de marquesos, dels Comillas y els Lamadrid, per¨° va comen?ar en el sector des de l'escalaf¨® m¨¦s baix, amb prou feines amb 17 anys: el seu oncle Antonio L¨®pez Lamadrid, coeditor de Tusquets juntament amb Beatriz de Moura, li va demanar un dia que l¡¯ajud¨¦s a portar els pesats paquets de llibres durant la primera mudan?a del segell. Aix¨ª, com a mosso accidental, arrencava la traject¨°ria de qui al cap de pocs anys es convertiria en un dels noms clau de la hist¨°ria contempor¨¤nia de l'edici¨® a Espanya, gr¨¤cies a una carrera de 40 anys que es va veure ahir inesperadament truncada.

¡°Un editor ha de tenir passi¨®, olfacte i saber relacionar-se¡±, resumia. Tenia les tres virtuts. La primera, fonamental, ja venia d'aquests dies de carretejar paquets i de barallar-se amb les devolucions, en els temps en qu¨¨ els llibreters encara marcaven els preus amb llapis a l'interior, xifres que ell s'encarregava d'esborrar. Cada vegada m¨¦s implicat en l'editorial i absorbint, com a bon observador, les tasques de Beatriz de Moura, que li va ensenyar tamb¨¦ els seus secrets, el van enviar sis mesos a Par¨ªs perqu¨¨ segu¨ªs el seu aprenentatge en una altra instituci¨®, Christian Bourgois.

A finals dels setanta va entrar ja plenament en tasques d'edici¨® i redacci¨® editorial, que va desenvolupar durant una d¨¨cada. Llavors, va decidir que havia d'allunyar-se de l'ombra familiar. Va iniciar un breu pelegrinatge pels afores del sector, com a cr¨ªtic literari i com a traductor d'autors com Tom Spanbauer. Va ser per poc temps: ¡°No m'agradava; ni el meu domini de l'angl¨¨s era tan alt, ni el rigor de les meves lectures el necessari¡±, admetia anys despr¨¦s, amb la seva caracter¨ªstica sinceritat.

Proximitat amb els autors

Aquestes tasques temporals de freelance, no obstant aix¨°, el van portar a contactar amb C¨ªrculo de Lectores, on, desenvolupant el projecte literari i el segell de nova creaci¨® de Galaxia Gutenberg, va acabar trobant dos pilars sobre els quals va sustentar el seu ofici: el seu lloc al costat dels escriptors i del tamb¨¦ editor i cr¨ªtic Ignacio Echevarr¨ªa, que es convertiria en un dels seus grans amics.

L'ull de Gonzalo Pont¨®n el va portar a Grijalbo Mondadori el 1997 per cobrir la marxa de Daniel Fern¨¢ndez. Va arribar en el moment en qu¨¨ el grup itali¨¤ comen?ava a formar l'embri¨® del que avui ¨¦s, despr¨¦s de l'entrada de Bertelsmann, Penguin Random House. L'equip itali¨¤ el capitenejava un hiperactiu, astut i llegit gestor, Riccardo Cavallero, amb el qual congeniaria en l¡¯¨¤mbit professional i en el personal: ¡°Ha estat un dels meus grans mentors¡±, admetia L¨®pez Lamadrid. Amb ell va dur a terme el seu primer gran cat¨¤leg: el de Literatura Mondadori, en el qual, juntament amb nous valors de la novel¡¤la nord-americana del canvi de segle, apareixerien alguns noms capdavanters de la nova narrativa llatinoamericana que ell va consolidar, com C¨¦sar Aira.

Ja no deixaria mai la multinacional, la segona m¨¦s gran en llengua castellana, per¨° sempre va treballar amb les maneres i l'amor a l'ofici dels editors de la vella escola amb els quals va comen?ar. ¡°Sentia veritable devoci¨® per la literatura de qualitat, una cosa que no era f¨¤cil en temps com els que corren per als grans grups. Era un home molt proper i tenia una relaci¨® molt propera amb els seus autors¡±, explica el vene?ol¨¤ Gustavo Guerrero, responsable de les publicacions en espanyol de l'emblem¨¤tic segell franc¨¨s Gallimard. ¡°En aquest sentit era un editor d'un altre temps¡±.

Des d'un despatx amb una mir¨ªada de llibres en piles no gaire ben disposades i una pissarra de les de guix plena d¡¯apunts o de dibuixos, exercia com a director literari de tot el grup, on va demostrar una de les seves grans virtuts: la direcci¨® d'equips. Aix¨° anava unit a un pragmatisme inusual en el sector, que el va portar en m¨¦s d'una ocasi¨® a desestimar el fitxatge d'un gran nom si considerava que aquest llibre no tenia el nivell de la seva obra precedent. I a deixar escapar alguns dels que ja eren al seu cat¨¤leg si creia que tindrien m¨¦s bones opcions a la compet¨¨ncia. ¡°De la mateixa manera que els autors canvien d'editorial, els editors poden canviar d'autors¡±, defensava amb la seva veu greu, que de vegades sonava una mica atropellada.

¡°No tinc ni serenitat ni tremp¡±, afirmava, desmentint el seu propi lema a les xarxes socials, on es va mostrar molt actiu des dels seus primers balbotejos; era gaireb¨¦ llegend¨¤ria la seva s¨¨rie de selfies amb escriptors, grans o petits. Va ser editor en el sentit anglosax¨®, polia l'original amb l'autor o el traductor. Tamb¨¦ ajudava que aquest treball fos an¨°nim, no deixava rastre i el permetia ser invisible, cosa que practicava tant en la seva vida professional com en la privada. Pare de dos fills, la seva parella era actualment l'escriptora i guionista ?ngeles Gonz¨¢lez-Sinde, exministra de Cultura.

Amb un envejable olfacte per a l'oportunitat, va acabar conformant un cat¨¤leg de firmes rutilants, que inclo?a David Foster Wallace o, m¨¦s recentment i en l'¨¤mbit de l'espanyol, en el qual va treballar amb intensitat els ¨²ltims 15 anys: Emiliano Monge, Nona Fern¨¢ndez, Rodrigo Fres¨¢n, Javier Calvo, Alma Guillermoprieto, Elvira Navarro, Rafael Gumucio, Ra¨²l Zurita, Sergio del Molino, Mercedes Cebri¨¢n o Patricio Pron. En els ¨²ltims temps va assumir la missi¨® d'apropar la literatura llatinoamericana a Espanya. Aix¨° el va portar a viatjar incansablement pel continent de fira en fira, de festival en festival, sempre disposat a participar en xerrades i debats. ¡°Llatinoam¨¨rica segueix sent el present de l'edici¨® en llengua castellana¡±, sostenia fa poc m¨¦s d'un any. Tamb¨¦ va saber incorporar (i encara m¨¦s dif¨ªcil, mantenir) Philip Roth, Cormac McCarthy, James Ellroy, Javier Cercas¡­

Llicenciat en Dret, notable mel¨°man i periquito en el terreny futbol¨ªstic, deia que els seus escriptors espanyols favorits eren Juan Mars¨¦, Rafael S¨¢nchez Ferlosio i Javier Mar¨ªas. Amb els anys, tots tres havien acabat al seu cat¨¤leg, gr¨¤cies tamb¨¦ a les successives fusions d'editorials senyeres com Alfaguara, Lumen, Debate o Aguilar. ¡°Tinc la millor feina del m¨®n. Arribar un mat¨ª al teu despatx i trobar-te un manuscrit de Mars¨¦ ¨¦s una cosa impagable¡±, deia. Una cosa que ja no es repetir¨¤.