La ultradreta ve de lluny

Jo soc dels qui es creia, fins just abans de les ¨²ltimes eleccions andaluses, aquesta llegenda urbana segons la qual tota la culpa del ressorgiment (i poso l¡¯accent en el prefix) de la ultradreta a Espanya ha estat i ¨¦s actualment culpa del proc¨¦s. Curiosament aquesta llegenda ha sorgit de la mateixa milit¨¤ncia i dirig¨¨ncia de l¡¯esquerra. Podem i el seu cap de files, Pablo Iglesias, s¡¯hi han abonat, si ¨¦s que no li ha donat ell mateix via lliure. Tamb¨¦ en el seu comen?ament m¡¯hi vaig abonar. Per¨° que jo opin¨¦s el mateix no t¨¦ cap import¨¤ncia. Al cap i a la fi soc un cr¨ªtic literari a qui nom¨¦s la generositat d¡¯aquest diari li permet opinar sobre aquesta i altres q¨¹estions. Per¨° precisament per aix¨° mateix, per correspondre a aquesta generositat, haig de ser honest amb mi mateix, tot i que em torni a equivocar, i d¡¯aquesta manera ser-ho tamb¨¦, amb totes les garanties, amb els lectors que els meus articles puguin tenir.

L¡¯aparici¨® de Vox en la graella pol¨ªtica andalusa no ha estat una aparici¨® fantasmal d¡¯un dia per l¡¯altre. Salvant totes les dist¨¤ncies possibles, ¨¦s com si l¡¯aparici¨® del nazisme-feixisme a la Cancelleria alemanya el 1933, hagu¨¦s estat conseq¨¹¨¨ncia nom¨¦s de la grandiloq¨¹¨¨ncia parlament¨¤ria i mitinguera d¡¯Adolf Hitler. ?s obvi que no. Es va deure al pitjor dels pitjors ous de serp que ha conegut Europa en la seva hist¨°ria. Alemanya, com tamb¨¦ la Viena de l¡¯imperi austrohongar¨¨s, va patir al segle XIX un alt i violent grau d¡¯antisemitisme, on la llibertat dels jueus estava limitada com ho havia estat a la baixa edat mitjana. Mein Kampf (La meva lluita), el sinistre text de Hitler, no va ser la causa de l¡¯antisemitisme que va portar sis milions de jueus de tot Europa als camps d¡¯extermini alemanys, sin¨® a l¡¯inrev¨¦s. Tamb¨¦ hi va col¡¤laborar activament la por al comunisme de les classes mitjanes alemanyes, a m¨¦s del boc expiatori del judaisme tra?dor en la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial. I el paper de les classes mitjanes alemanyes, molt m¨¦s que el de les seves classes treballadores, el seu rol covard fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies, amb el seu su?cidi col¡¤lectiu, com es va mostrar cap al final de la Segona Guerra Mundial. Qui millor ho va expressar va ser un poeta, Bertold Brecht: ¡°El millor aliat del feixisme ¨¦s sempre una classe mitjana amb por¡±.

L¡¯aparici¨® d¡¯un partit com Vox, descobrint les vergonyetes ideol¨°giques d¡¯aliats com el Partit Popular i Ciutadans, i robant vots a dreta i ultradreta, ha estat el format ideol¨°gic final d¡¯un llarg proc¨¦s. Un proc¨¦s que ve de la transici¨® pol¨ªtica del 78, no ben depurada del franquisme supervivent. Ve de la liquidaci¨® d¡¯un partit com UCD en benefici d¡¯Alianza Popular i despr¨¦s del Partit Popular. D¡¯un intent de cop d¡¯Estat encara nebul¨®s. Acaba amb el cop de gr¨¤cia de la restauraci¨® d¡¯una dreta autorit¨¤ria i desacomplexada, amb clares reminisc¨¨ncies franquistes a les seves files i votants, de la m¨¤ d¡¯un home baixet i amb bigoti anomenat Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Convindria, pel que fa a Catalunya, recordar sense cap ¨¤nim de revenja ni victimisme, l¡¯anticatalanisme militant del ¡°Pujol, enano, habla castellano¡± de finals dels noranta; i, dia s¨ª i dia tamb¨¦, al millor estil serbi en les guerres balc¨¤niques dels anys noranta, la xerrameca anticatalana en una cadena cat¨°lica. Pel que fa a l¡¯esquerra, mai oblido una frase, en un article d¡¯opini¨® en aquest mateix diari, escrit per un conegut novel¡¤lista espanyol, que deia ¨Cno s¨¦ si amb m¨¦s menyspreu que ironia¨C que l¡¯Estat de les Autonomies s¡¯estava convertint en un regne de taifes. Durant els governs socialistes, amb el franquisme encara cuejant a les seves institucions judicials, a ning¨² se li va acudir a les files socialistes de llavors dissenyar un cord¨® sanitari contra el feixisme, com s¨ª que s¡¯ha fet a Alemanya i Fran?a, i ara a Su¨¨cia.

Barrejar el proc¨¦s amb la irrupci¨® de partits com Vox o del radicalisme antidemocr¨¤tic del Partit Popular o de les temptacions liquidacionistes dels furs bascos per part de Ciutadans ¨¦s quedar-se amb l¡¯arbre sense veure l¡¯espessor de l¡¯omin¨®s bosc que hi ha al darrere. Amb aquest raonament, ?vull dir que el proc¨¦s no ha influ?t en l¡¯aparici¨® de la ultradreta a Espanya? O que no l¡¯ha despertat? S¨ª, vull dir aix¨°, no almenys amb la mecanicista din¨¤mica causa-efecte que se li ha atribu?t a aquesta conjuntura. L¡¯independentisme ha com¨¨s molts errors, errors t¨¤ctics i estrat¨¨gics. No s¡¯ha valgut mai del principi de realitat que es necessita per gestionar el present. Va sobreestimar les seves possibilitats rupturistes i va subestimar l¡¯Estat que tenia al davant, un Estat amb un fort component autoritari en els seus alts ¨°rgans executius i legislatius. La ultradreta a Espanya ve de m¨¦s lluny. I no ha estat mai adormida.