Carlos Zan¨®n: ¡°El meu Carvalho ¨¦s m¨¦s torturat i violent¡±

Pepe Carvalho, potser el m¨¦s popular de tots els detectius nostrats, ha ressuscitat. M¨¦s prim, greument malalt gaireb¨¦ segur, sense menjar ja les excel¡¤l¨¨ncies que cuina, que es plany a si mateix i s'amarga, sens dubte m¨¦s esc¨¨ptic i amb brots de cinisme; tamb¨¦ m¨¦s violent i faldiller. Setze anys despr¨¦s de la mort del seu creador, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, i 24 aventures despr¨¦s, aix¨ª ¨¦s com l¡¯ha bastit Carloz Zan¨®n (Yo fui Johnny Thunders, Marley estaba muerto, Taxi...) a ¨Ci ¨¦s que no podia tenir un altre t¨ªtol¨C Problemas de identidad (Planeta).

M¨¢s informaci¨®n

Pepe Carvalho torna el 15 de gener amb ¡®Problemes d'identitat¡¯

Zan¨®n: ¡°La novel¡¤la negra ¨¦s Gald¨®s amb dues h¨°sties¡±

La clau per resoldre aquesta resurrecci¨® l¡¯hi va proporcionar el mateix V¨¢zquez Montalb¨¢n: quan ja n¡¯havia publicat les dues primeres entregues, en els seus articles per a Intervi¨² l¡¯escriptor es feia passar per personatge que visitava uns ve?ns que eren un detectiu i el seu ajudant. Menjaven, bevien i parlaven del tema motiu de l¡¯article. ¡°Em va agradar la idea de jugar amb el fet que exist¨ªs el Carvalho de deb¨° i despr¨¦s fer-lo en primera persona, per saber qu¨¨ pensava directament, sense la veu del seu creador, una cosa que ja m¡¯havia plantejat com a lector¡±, assegura Zan¨®n.

El Carvalho original era un derrotat moral i ara ho ¨¦s tamb¨¦ f¨ªsicament i gaireb¨¦ ps¨ªquicament, que sent molta commiseraci¨® per si mateix, clarament. Sembla que s¡¯ho passi b¨¦ recreant-se en la seva davallada moral, sentint ¡°el meravell¨®s alliberament de la derrota total¡±, com diu a la novel¡¤la. ¡°?s m¨¦s torturat perqu¨¨ tamb¨¦ parla en primera persona, per¨° ¨¦s que he fet un llibre amb Carvalho, amb el meu, no un llibre de V¨¢zquez Montalb¨¢n; tot i aix¨ª, crec que he preservat els seus trets essencials: l¡¯humor, la tendresa amb els seus, l¡¯odi a l¡¯abusananos, al fatxenda, al poder¨®s, certa consci¨¨ncia de classe¡­¡±, recita. Per¨°, sobretot, ha respectat ¡°aquesta barreja de coneixement i decepci¨®, que la veritat sempre ¨¦s decebedora: et fa m¨¦s savi, per¨° no et cura¡±.

El nou Carvalho tamb¨¦ ¨¦s menys nost¨¤lgic, li fa menys mal la transformaci¨® de la ciutat com a met¨¤fora de la mutaci¨® del seu propi m¨®n emocional. ¡°Excepte el seu domicili a Vallvidrera i el seu despatx a la Rambla, que ¨¦s com si Sherlock Holmes no fos a Baker Street, la resta del mapa de la ciutat de Carvalho ha canviat. Jo no tinc aquesta mirada global que tenia V¨¢zquez Montalb¨¢n sobre Barcelona, aquests passejos que feia pels carrers, amb les claus per entendre la situaci¨® sociopol¨ªtica¡±. En canvi, ha utilitzat amb trames i subtrames detectivesques casos reals que han succe?t a la capital, per¨° distorsionats: una mort t¨¨rbola d¡¯un manter a les mans d¡¯un gu¨¤rdia urb¨¤; un robatori en un pis de l¡¯Eixample barcelon¨ª que va acabar en carnisseria; prostitutes assassinades a la falda fosca de Montju?c (que ja va voler utilitzar a la seva novel¡¤la Taxi), la immigraci¨® il¡¤legal amb pisos pastera (¡°amb restes de s¨¨rie de set nacionalitats diferents del Cirque du Soleil¡±), un apunt del drama dels narcopisos a Ciutat Vella, un mobbing a un adolescent¡­ ¡°Es una manera de denunciar que Barcelona no nom¨¦s ¨¦s la del Mobile Congress i una postal tur¨ªstica, que a l¡¯esquena tamb¨¦ hi tenim a Montju?c noies que es lloguen per cinc euros¡±.

Zan¨®n ¨¦s conscient que fent de Carvalho gaireb¨¦ un malalt de la bul¨ªmia, un faldiller sense gaire contemplacions, un paio ¡°m¨¦s violent¡± o alg¨² poc ¨¨tic amb els seus clients posa contra les cordes els essencialistes del detectiu. ¡°Si el ressuscitava, havia de jugar fort; sense risc no hi ha creaci¨®¡­ Tot i aix¨ª, crec que la seva relaci¨® amb la nova secret¨¤ria Estefan¨ªa o amb la seva amant Laura s¨®n molt d¡¯igual a igual; tamb¨¦ admet col¡¤laborar amb altres en la investigaci¨®, ara no ¨¦s un detectiu autista¡±. ?s la punta de l¡¯iceberg d¡¯un dels leitmotivs t¨¤cits del llibre: ¡°Carvalho no sap si actua com ell sent o si ¨¦s aix¨ª per com l¡¯han escrit¡­ ?s la idea de l¡¯artifici i la m¨¤scara que apareix a tot el llibre: qu¨¨ hi ha darrere de la m¨¤scara¡±. ?No ¨¦s, per¨°, imperdonable el dur¨ªssim tracte al fidel Bisc¨²ter, per m¨¦s que el protagonista se senti tan vigilat per ell i pels metges, li estigui t¨¤citament retraient l¡¯abandonament de la Charo, la seva n¨°via de sempre (que ni apareix en la trama), i que tot estigui agreujat perqu¨¨ participa en el concurs Masterchef? ¡°El Bisc¨²ter aqu¨ª s¡¯independitza, no ¨¦s un lacai, per primer cop fa el que vol... i crec que Carvalho sap que ¨¦s injust amb ell... Problemas de personalidad denuncia, en el fons, les relacions de maltractament, de depend¨¨ncia, de poder, entre la for?a f¨ªsica i el m¨¦s feble, ja sigui en l¡¯assetjament escolar, a la classe alta, o amb unes prostitutes: el fort sempre abusa del feble i Carvalho es posiciona aqu¨ª clarament¡±.

S¨ª que es respecta el ritual pir¨°man del detectiu de cremar llibres a la xemeneia. Per¨° el sacrilegi arriba al fet que un dels devorats pel foc ¨¦s un t¨ªtol de la s¨¨rie, Asesinato en el comit¨¦ central, pel qual el seu autor tenia una estima sentimental. ¡°La idea que crem¨¦s un llibre del seu creador em temptava; a m¨¦s, ¨¦s dels que menys m¡¯agraden a mi¡±, diu qui els ha rellegit tots menys l¡¯¨²ltim, Milenio, ¡°per si no don¨¦s un testament o coses que no podria fer amb el personatge¡±.

La novel¡¤la traspua una certa descreen?a en la cultura, tot i que est¨¤ carregada de refer¨¨ncies cin¨¨files i bibliogr¨¤fiques, amb gestos per l¡¯obra del mateix V¨¢zquez Montalb¨¢n. ¡°Els llibres i les pel¡¤l¨ªcules ens enganyen perqu¨¨ solucionen conflictes amb amor o ¨¨pica¡±, diu el nou Carvalho, que crema llibres ¡°per posar fi a la felicitat del que ¨¦s in¨²til¡±. El seu nou pare es reafirma en el fet que ¡°la cultura no ens salva, ens converteix en ¨¦ssers mutants i inh¨¤bils per a la vida d¡¯acci¨®¡±. El Carvalho original cremava llibres perqu¨¨, en un moment, va creure que li servien per a alguna cosa i despr¨¦s es va adonar que s¨®n artefactes in¨²tils¡­ Ser m¨¦s l¨²cid no et salva de la felicitat, et dona matisos de vida, per¨° poca cosa m¨¦s. Menys feli?, per¨° m¨¦s savi; aix¨° ¨¦s Adam i Eva: vols ser feli? o vols saber? I va escollir saber¡±. El tema ¨¦s molt zanoni¨¤, com el de la predestinaci¨®, que tamb¨¦ es deixa veure en el nou Carvalho. ¡°No canvia res. Ning¨² pot canviar. El car¨¤cter ¨¦s el dest¨ª¡±, s¡¯escriu. ¡°No crec que tinguem gaire marge d¡¯elecci¨®, tot i que ens pensem que s¨ª¡­ Tinc una mirada negra sobre els personatges, la realitat i la vida: com ets ¨¦s el que et passar¨¤¡±.

Madrid ¨¦s un inopinat escenari per a Carvalho. ¡°Tot, el 2017, des del punt de vista sociopol¨ªtic, passava per la capital i el di¨¤leg de sords entre les dues urbs. Aix¨° m¡¯agradava i la novel¡¤la va arribar a tenir com a t¨ªtol provisional Madrid-Barcelona i fins i tot Carvalho s¡¯havia d¡¯enamorar de la dona d¡¯un fiscal d¡¯aqu¨ª¡­ Amb el tel¨® de fons del proc¨¦s, si l¡¯enviava a Madrid Carvalho sabria coses, una manera d¡¯explicar qu¨¨ estava passant a les bambolines pol¨ªtiques¡±. Perqu¨¨ l¡¯independentisme, com les cr¨ªtiques a Ikea o a La Caixa, hi surt, i ho fa en frases com ¡°banderes patriotes, banderes idiotes¡±, ¡°lladres espanyolistes¡±, o independentistes que, en el fons, no volen independitzar-se i ho s¨®n nom¨¦s ¡°per sentir-se moralment superiors als fatxes espanyols¡±. ¡°Carvalho s¡¯ho mira des de fora, li sembla que ¨¦s una lluita entre dues dretes, dos patriotismes, dues banderes. El Bisc¨²ter, per la seva banda, diu que votar¨¤ en el refer¨¨ndum¡­ De fet, ni els catalans sab¨ªem qu¨¨ estava passat ni qu¨¨ vol¨ªem en el fons; tot era conf¨²s¡­ He intentat reflectir aix¨°: Carvalho sempre donava h¨°sties a tothom, des del Partit Comunista a CiU; sempre em recordava Pepe Rubianes, menys en la seva part esbojarrada, repartint a tort i a dret¡±. Quina lectura es pot fer de la crema a la xemeneia d¡¯una Constituci¨® del 1978? ¡°M¡¯agradava aquesta irrever¨¨ncia; per¨° si Carvalho ja va cremar Moby Dick, tamb¨¦ pot cremar la Constituci¨®¡±.

De moment Zan¨®n parla, molt en forma en les incisives r¨¨pliques que deixa anar el seu detectiu, d¡¯un ¨²nic Carvalho. Un sol tret. ¡°M¡¯ha costat publicar i fer carrera i no vull veure¡¯m hipotecat sent aquell que va fer dos o tres carvalhos. He apr¨¨s molt: mai havia treballat amb la primera persona, no havia fet cap policial, no havia treballat mai amb personatges d¡¯alg¨² altre i seriat, ambientat en dues ciutats. Els meus personatges acostumen a encantar-se i aqu¨ª es requeria acci¨®¡­ no s¨¦, en qualsevol cas, el proper llibre no ser¨¤ un Carvalho¡±.