El somni del 155 i el seu fantasma

Alg¨² s¡¯ha pres la mol¨¨stia de comptar les vegades que els l¨ªders del PP i de Ciutadans han demanat una nova aplicaci¨® del 155 a Catalunya des que Pedro S¨¢nchez va arribar a la Moncloa? La xifra, segurament exagerada, podria ser l¡¯indici d¡¯una insist¨¨ncia i d¡¯una tenacitat, fins i tot d¡¯una coher¨¨ncia ¡ªencara que no es comparteixi. Per¨° aquesta coher¨¨ncia ¨¦s molt relativa. Ciutadans va estar a favor del 155 breu de Rajoy, que ara tant critiquen. Tenien pressa per anar a unes eleccions que calculaven que els serien m¨¦s favorables que la vict¨°ria p¨ªrrica que al final van obtenir. M¨¦s endavant, quan va arrencar la fren¨¨tica reclamaci¨® del 155 despr¨¦s de la moci¨® de censura que va permetre la formaci¨® del nou Govern, la impressi¨® que el fam¨®s article havia deixat de ser un instrument d¡¯¨²ltima inst¨¤ncia previst a la Constituci¨® per passar a convertir-se en una arma de desgast pol¨ªtic contra el Govern s¡¯ha fet di¨¤fana. La imatge d¡¯In¨¦s Arrimadas amb la cartolina del 155 fa unes setmanes al Parlament demostra aquest nivell vergony¨®s de trivialitzaci¨® pol¨ªtica de l¡¯article. I la fosca petici¨® de l¡¯home fosc per excel¡¤l¨¨ncia ¡ªAznar¡ª d¡¯un 155 ¡°indefinit¡± i ¡°total¡± posa el llist¨® tan alt que a Vox, l¨°gicament, nom¨¦s li queda demanar la supressi¨® total no nom¨¦s de l¡¯autonomia catalana, sin¨® de passada de totes les autonomies a Espanya.

L¡¯exig¨¨ncia reiterada i ja obscena del 155, negant-se a considerar la possibilitat de passar per graus intermedis ¡ªLlei de Seguretat Nacional, i fins i tot el processament de l¨ªders pol¨ªtics concrets, tamb¨¦ d¡¯aforats, per delictes d¡¯instigaci¨® a la viol¨¨ncia¡ª, confon la situaci¨® actual intencionadament, ja que no ¨¦s comparable amb el que es va viure l¡¯octubre del 2017. Ara podem tenir desordres puntuals al carrer. Per¨° no tenim un Govern desacatant obertament lleis i requeriments legals, ni un Parlament pres pel que despr¨¦s s¡¯ha anomenat un ¡°cop d¡¯Estat postmodern¡±, o senzillament per una majoria que fins i tot es va passar pel forro les lleis que regien el Parlament. No dir¨¦ que la situaci¨® actual sigui millor ni pitjor. Haur¨ªem d¡¯acostumar-nos a deixar de buscar signes de millora i empitjorament en el proc¨¦s, perqu¨¨ la cosa va per llarg i al que estem exposats ¨¦s a una necessitat d¡¯an¨¤lisi permanentment oberta a les novetats i canviant. El que no canvia ¨¦s l¡¯horitz¨®: el desig de gaireb¨¦ la meitat de la ciutadania catalana de trencar pol¨ªticament amb l¡¯Estat espanyol.

Els qui demanen aquest 155 profund i indefinit no s¡¯acaba de saber si ho diuen de cara a la galeria o si realment es creuen el que diuen. Si ho diuen per complaure la seva audi¨¨ncia o per pressionar l¡¯actual Govern s¨®n uns irresponsables. Si s¡¯ho creuen s¨®n uns insensats. En tots dos casos, les seves exig¨¨ncies ¡ªaquesta fatxenderia que els posa a la mateixa altura que els pir¨°mans de l¡¯altre extrem, comen?ant per l¡¯actual president de la Generalitat¡ª se¡¯ls poden acabar girant en contra. Alg¨² s¡¯atreveix a descartar, per exemple, que si algun dia Casado o Rivera arriben a la Moncloa no siguin ells els que signin aquest indult que ara, en el s¨²mmum de la degradaci¨® de les lleis cap a l¡¯imperi de les entranyes, exigeixen prohibir preventivament? I com creuen que es viuria a Catalunya, o com s¡¯imaginen que se sortiria d¡¯aquest 155 llarg que sembla que s¡¯ha convertit en el somni humit de les imaginacions m¨¦s seques? Com aconseguirien aquests estrategues de la garrotada que la ciutadania favorable a la independ¨¨ncia a Catalunya no super¨¦s folgadament el 50%? I com explicarien aquest ¨¨xit a Europa?

El president S¨¢nchez, vist el daltabaix a Andalusia, potser ha descobert que es va equivocar en els temps electorals. Per¨° el seu Govern no s¡¯ha equivocat intentant calmar la situaci¨®. Tamb¨¦ Casado o Rivera ho haguessin intentat si haguessin presidit el Govern. Hi ha alg¨² que ho dubti? O ¨¦s que Aznar no va dialogar tamb¨¦ amb ETA? Per aix¨° la seva oposici¨® ¨¦s deslleial i antipatriota. Perqu¨¨ es poden garantir drets i conviv¨¨ncia a Catalunya sense necessitat d¡¯esclafar ni humiliar bona part de la societat catalana. I perqu¨¨ el contrari simplement ens llan?a cap al que ¨¦s inimaginable i incontrolable.

Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s ¨¦s escriptor i professor del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.