Fan¨¤tics

No ¨¦s la primera vegada que un escriptor catal¨¤ converteix la sort de guanyar un premi literari en una plataforma per manifestar la seva particular mirada sobre la realitat pol¨ªtica i per demostrar, de passada, que el fanatisme ¨¦s l¡¯¨²nic rival verdader de la racionalitat. Quan es guanya un premi literari el m¨¦s habitual ¨¦s que l¡¯afortunat senti una mescla indefinible de temor, respecte i sorpresa, i que l¡¯emoci¨® es tradueixi en gratitud i reconeixement. Per¨° d¡¯en?¨¤ que una part dels responsables del refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1-O estan en pres¨® provisional, a l¡¯espera del judici, i que una altra part est¨¤ fugada de la just¨ªcia, als actes literaris es tergiversa la realitat, es menteix, els pol¨ªtics presos es transformen en ¡°presos pol¨ªtics¡±, s¡¯afirma que el govern leg¨ªtim de la Generalitat viu a l¡¯exili i s¡¯acusa l¡¯Estat espanyol de feixista. En una entrevista en aquest diari, arran de l¡¯¨²ltima convocat¨°ria del premi Josep Pla, el guanyador, Marc Artigau, definia la ficci¨® d¡¯una manera que semblava concretar l¡¯estil amb qu¨¨ mira els signes de la realitat del present: amb la mem¨°ria no fem res m¨¦s que autoenganyar-nos, est¨¤ feta de subjectivitat, i tots, constantment, estem refent els nostres records, incl¨²s de forma inconscient, per aconseguir que el que recordem sigui una mica millor del que realment va ser. I, m¨¦s endavant, encara que distingia entre l¡¯¨¤mbit personal i el pol¨ªtic, afirmava que la veritat era sobrevalorada. La nit de la concessi¨® del premi, Manuel Valls es va indignar amb la barra ¡ª¡°atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres¡±¡ª d¡¯Artigau quan va dir, naturalment, que vivia en un pa¨ªs on hi havia ¡°presos pol¨ªtics¡± i que el Govern leg¨ªtim de la Generalitat estava a l¡¯exili.

Valls devia ignorar que es trobaria amb la nova normalitat instaurada en la societat liter¨¤ria catalana, i que les paraules pronunciades per Artigau ja formen part de l¡¯imaginari col¡¤lectiu. A la convocat¨°ria anterior del mateix premi, Antoni Bassas va dedicar el seu discurs a ¡°quatre homes de pau injustament empresonats¡±; Jordi Cabr¨¦, durant la Nit de Santa Ll¨²cia, en rebre el Sant Jordi, va arribar a la conclusi¨® que ¡°els presoners som nosaltres i hem de sortir immediatament d¡¯Espanya¡±; i Ant¨°nia Vicens, en obtenir el Premio Nacional de Poes¨ªa, que no va rebutjar a pesar de provenir d¡¯un Estat que ¨¦s considerat opressor, va declarar que s¡¯avergonyia que no deixessin en llibertat ¡°els presos pol¨ªtics¡±. Valls probablement desconeixia que les paraules d¡¯Artigau s¡¯integraven dins del discurs normal. El que no sabien els fan¨¤tics ¨¦s que el normal ¨¦s denunciar el fanatisme. El que no se sap, i es desconeix, ¨¦s si algun escriptor amb una mirada m¨¦s real de la realitat aconseguir¨¤ pronunciar des de la tribuna d¡¯un premi un discurs gens fan¨¤tic.