Catalunya, avui, en 520 imatges

M¨¢s informaci¨®n

La hist¨°ria recent de Catalunya, en imatges

Amb m¨¦s cabells i grassonet, al costat de la seva esposa Marta Ferrusola, Jordi Pujol saluda bra?os enlaire sota el Sant Jordi a cavall i espasa a fora que salta de la fa?ana de Palau: ¨¦s el 12 de maig de 1980 i acaba de ser investit president de la Generalitat. Envoltats de pl¨¤stics grisos penjats i paliers de fusta, un grup excava la fossa comuna de la Guerra Civil del pols¨®s Cementiri Vell de Soler¨¤s (Garrigues), al gener de l¡¯any passat, testimoni de la lluita per la mem¨°ria democr¨¤tica, en el marc d¡¯una societat civil que no para mai. Entre aquests dos moments hi ha, arrodonint, 35 anys de vida, o, pel que fa el cas, 520 imatges d¡¯un exercici inusual: explicar la hist¨°ria recent a partir d¡¯imatges fixes. ?s el repte de Catalunya 1980-2015. Hist¨°ria en fotografies (Enciclop¨¨dia Catalana), que han pilotat els historiadors Andreu Mayayo i Manuel Risques, dirigint un equip amb la documentalista Mariona Rovira i els historiadors Paola Lo Cascio i Joan Roger. Repte gegant¨ª en tot: tres anys de feina, remenant 36 arxius i fons documentals (com el del UPIFC, l¡¯Uni¨® de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya), triant d¡¯entre una selecci¨® final de 2.000 instant¨¤nies de 157 fot¨°grafs (Colita, Xavier Miserachs, Jordi Borr¨¤s, Llu¨ªs Salom...); tot per omplir 391 p¨¤gines d¡¯un llibre de 38 x 27 cent¨ªmetres, del qual s¡¯han fet 2.000 exemplars, al preu de 495 euros. Pesa 5,2 quilograms.

El format d¡¯un volum que segueix les reeixides passes de Catalunya 1900-1980. Hist¨°ria en fotografies (all¨¤ n¡¯hi havia 1.300), que ja va dirigir Risques, enganya: no ¨¦s un seguit de postals o estampetes de sants amables, on tot ¨¦s distant i acr¨ªtic, i on han desaparegut (o s¡¯han arrodonit, en el millor dels casos) les arestes i es mira tot des de lluny. No: en termes hist¨°rics, el que aqu¨ª s¡¯exposa tot just acaba de passar... o s¡¯est¨¤ vivint. Un exercici del tot inusual i d¡¯all¨° m¨¦s arriscat; sempre i ara m¨¦s. ¡°Als historiadors ens agrada treballar en per¨ªodes tancats i amb biografiats morts, i encara que alguns episodis ja estiguin conclusos, com el pujolisme, tot est¨¤ encara molt tendre des de la historiografia¡±, centra Mayayo.

Prova del cot¨® del rigor: nom¨¦s per fer l¡¯¨ªndex s¡¯hi van passar un any sencer. ¡°No vol¨ªem fer una cr¨°nica gr¨¤fica: hi ha un cert element interpretatiu sempre¡±, refor?a Risques. ¡°L¡¯aposta era fer un llibre d¡¯hist¨°ria; a difer¨¨ncia de les cr¨°niques period¨ªstiques, els historiadors sabem que els conflictes existeixen i no els amaguem: territorials, nacionals, socials... ?s un llibre per a un p¨²blic que vol reflexi¨®, no emocions, entreteniment o que els excitin la nost¨¤lgia¡±, fixa Mayayo.

¡°?s un llibre per a un p¨²blic que vol reflexi¨®, no emocions o que els excitin la nost¨¤lgia¡±

Amb cap¨ªtols de dobles p¨¤gines tem¨¤tiques, amb dues o tres imatges cadascun en les quals ha prevalgut ¡°el contingut per sobre la qualitat t¨¨cnica i el protagonisme col¡¤lectiu sobre l¡¯individual¡±, i amb menys d¡¯un foli de text sempre farcit de dades, el llibre est¨¤ dividit en dos grans blocs: de 1890 a 2003 (Els anys de Jordi Pujol) i de 2003 fins a 2015 (La Catalunya del segle XXI). La semi¨°tica de la imatge permet fer jocs creuats entre cap¨ªtols m¨¦s enll¨¤ dels que proporciona cadascun internament, com el que enceta el volum, Pujol president: guanyador al balc¨® de la Generalitat, en una impagable imatge familiar i dom¨¨stica mirant l¡¯estrena de TV3 o dormint esbufegant al Parlament el 1998, amb les mirades de Xavier Trias i d¡¯un Artur Mas distant, com si esper¨¦s, fastiguejat. ¡°N¡¯hi ha una amb dos nois, embolcallats amb la senyera dalt un tur¨®, contemplant Santa Coloma i Barcelona, i unes p¨¤gines enll¨¤, pocs anys despr¨¦s, Pasqual Maragall fent el mateix des del sostre de la catedral; o la de l¡¯assemblea general de la Caixa d¡¯Estalvis i Pensions de Barcelona de 1990 ¡ªencarada amb una d¡¯una barraca feta amb restes d¡¯un cartell de Banca Catalana¡ª amb la d¡¯un directiu de La Caixa escridassat al metro el 2012 d¡¯uns cap¨ªtols m¨¦s enll¨¤; s¨®n mirades i percepcions socials ben diferents¡±, proposa Risques, creuant desenes de planes endavant i endarrere.

I aix¨ª poden passar els dies, les coses i la hist¨°ria al volum, que arrenca amb els 23 anys sense oposici¨® de Pujol, que va saber fer-se seu el centredreta espanyolista espantat per un possible govern marxista, tot adaptant certs models de l¡¯esquerra social (immersi¨® ling¨¹¨ªstica), per¨° prestant uns serveis p¨²blics (sanitat, ensenyament) amb concerts molt favorables a l¡¯empresa privada. Ho va fer amb un equip de consellers radiografiats al llibre, que diu molt: van ser 58, dels quals nom¨¦s quatre dones, amb una mitjana de 47,5 anys, majorit¨¤riament residents a Sarri¨¤-Sant Gervasi i antics alumnes (70%) de col¡¤legis religiosos.

Una imatge de desenes de gorres de mossos enlaire o la d¡¯una familiar del Vaquilla cridant a la porta de la pres¨® Model van desgranant la construcci¨® d¡¯una Catalunya auton¨°mica, l¡¯¨²nica comunitat que tingu¨¦ transferits els serveis penitenciaris de l¡¯Estat des de 1984 i que cre¨¤ del no-res un cos policial ¨²nic per a la ciutat i el camp: els, amb el temps, 16.000 efectius dels Mossos d¡¯Esquadra. Pel mig es recorda el paper d¡¯ERC a l¡¯hora d¡¯ajudar a desactivar i xuclar per a la normalitat democr¨¤tica el moviment de l¡¯MDT i Terra Lliure (¡°per a nosaltres, ¨¦s m¨¦s important la sinergia amb la Crida; la desactivaci¨® real del terrorisme catal¨¤ la provoc¨¤ ETA amb els atemptats d¡¯Hipercor i de Vic: la societat catalana no estava per aquesta via¡±, diuen els historiadors). O el paper del Rei el 23-F (¡°el cop de tim¨® d¡¯Armada ja li hauria anat b¨¦, per¨° en no tenir la corona garantida, llig¨¤ la seva sort a la Constituci¨®; despr¨¦s, la Casa Real desapareix fins als esc¨¤ndols i les intervencions pol¨ªtiques de principis del segle XXI¡±, resumeixen). O el frac¨¤s de l¡¯aventura del Partit Reformista que lider¨¤ Miquel Roca (amb un cost de 24 milions d¡¯euros i un tal Florentino P¨¦rez de secretari general), que comport¨¤ despr¨¦s acusacions de corrupci¨® per adjudicacions irregulars d¡¯obres a suposats empresaris que volien recuperar la inversi¨® (cas Ferrovial). Res de nou en un context on es destapava el finan?ament irregular dels partits (Casinos, cas Turisme, Filesa...) i regnava la que es va batejar com cultura del pelotazo (amb privatitzacions de grans empreses p¨²bliques), tal com exemplifica en una sola imatge aquell Javier de la Rosa, poc abans model d¡¯empresari segons Pujol, menjant un entrep¨¤ a la seva cel¡¤la de la Model.

Les imatges dialoguen entre elles als cap¨ªtols i al llarg del llibre, farcit de dades

Efecte m¨¦s soterrat del pujolisme va ser com l¡¯autonomisme va ofegar el poder municipal, exemplificat per la supressi¨® de la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona, el 1987, amb una Llei d¡¯Ordenaci¨® Territorial que fa ¡°arqueologia pol¨ªtica¡± i recupera el mapa catal¨¤ dels anys trenta, amb clara contraposici¨® a la Catalunya-xarxa de ciutats que impulsaven les esquerres i el socialisme en particular, forts als municipis. ¡°?s el xoc de dues visions de Catalunya: la Catalunya catalana i la hanse¨¤tica, m¨¦s metropolitana: hi ha una confrontaci¨® en uns termes que s¡¯invertiran en comen?ar el segle XXI¡±, contrasten els historiadors.

El fenomen de confrontaci¨® i supressi¨® ¨¦s semblant, en un altra escala, amb el trencament municipal participatiu del model Barcelona per l¡¯especulaci¨® que comportar¨¤ la designaci¨® de la ciutat com a seu dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992, un fet que trob¨¤ certa contestaci¨® ve?nal. Una imatge d¡¯una dona al portal de casa al barri del Bar¨® de Viver que sembla que estigui a la pres¨® pels puntals col¡¤locats contra l¡¯aluminosi de l¡¯edifici resumeix b¨¦ els problemes d¡¯una ciutat que el 1990 ja t¨¦ un 25% m¨¦s d¡¯hotels des que havia estat nomenada ol¨ªmpica el 1986, i que es posar¨¤ a construir grans equipaments culturals (com el Macba) amb esc¨¤s o conf¨®s contingut program¨¤tic. El 2003, el mandat pujolista acabava amb una despesa sanit¨¤ria a Catalunya per sota de la mitjana de l¡¯OCDE, un notable envelliment de la poblaci¨® i un increment espectacular d¡¯estrangers residents (dels 40.000 de 1981, a 543.008 el 2003, un 8,1% de la poblaci¨®). I amb la consolidaci¨® de l¡¯eclosi¨® de centres comercials i franqu¨ªcies: Montigal¨¤ (1991), Illa Diagonal (1993), Barnasud Gav¨¤ (1995), Ikea a Badalona (1996, 10.000 clients el primer dia) o La Roca Village (1998; 100.000 al mes de la inauguraci¨®), complex que es reflecteix en les ulleres d¡¯una compradora, en una imatge que es confronta amb la promoci¨® municipal a Barcelona dels botiguers de tota la vida, els del barri, que queden tocats de mort a l¡¯entrada del segle XXI.

La g¨¨nesi de l¡¯esclat independentista tindria m¨¦s un origen de malestar econ¨°mic que pol¨ªtic, s¡¯apunta

Tot el que ¨¦s fix i estable es volatilitza, diu el cap¨ªtol amb qu¨¨ arrenca la segona part del volum, que ¡ªpotser met¨¤fora dels temps¡ª enlla?a l¡¯atemptat de l¡¯11-S a Nova York amb el fet que l¡¯Alzheimer afectava llavors a Catalunya 140.000 malalts, amb un cost anual de 30.000 euros per persona: 4.000 milions d¡¯euros, el 2% del PIB catal¨¤. Impactants xifres en el moment en qu¨¨ l¡¯imperi de la imatge s¡¯imposa, com resumeixen els dos turistes que es fan una foto davant de la Casa Batll¨® amb la seva tauleta... Els temps s¡¯acceleren. I per aix¨° sembla natural el Dragon Khan que protagonitzaran els dos tripartits, debut d¡¯uns governs catalanistes d¡¯esquerra. El primer (estrenat el 14 de desembre del 2003) es resumeix en les tensions entre Maragall i Carod-Rovira (aquest fa p¨²blic el nom dels consellers d¡¯ERC i s¡¯entrevistar¨¤ amb la direcci¨® d¡¯ETA amb abs¨¨ncia del president...); en el segon, el pols ¨¦s entre Montilla i els ecosocialistes (Saura i les tensions amb els Mossos d¡¯Esquadra; Ernest Maragall pactant amb CiU la Llei d¡¯Educaci¨® de Catalunya...). El relat fotogr¨¤fic i textual reflecteix que ¡°s¨ª, va ser una olla de grills, per¨° tamb¨¦ hi va haver m¨¦s despesa social i en infraestructures que mai¡±, diuen. I aix¨ª surten els 2.294 euros per habitant en despesa social, mil m¨¦s que el 2003, o una imatge del nou hospital Mois¨¨s Broggi, ¡°el primer constru?t en 23 anys a Catalunya¡±. El per¨ªode del doble tripartit ¨¦s un cas paradigm¨¤tic, sostenen els autors, de la manca encara d¡¯historiografia d¡¯episodis recents, fet que han mitigat sovint acudint als estudis de la Fundaci¨® Bofill. D¡¯aqu¨ª l¡¯esfor? documental i de s¨ªntesi que va demanar l¡¯any per fer tan sols l¡¯¨ªndex del volum.

El fallit suport de Zapatero al nou Estatut i la crisi econ¨°mica van fer la resta per fer caure el tripartit. La tempesta comen?ava a ser perfecta: les nostrades caixes, des dels anys noranta, havien patit un proc¨¦s de ¡°bancaritzaci¨®¡± i ¡°deslocalitzaci¨®¡±, jugant amb les ¡°transaccions especulatives¡± , la ¡°requalificaci¨® de s¨°ls¡± i abocant-se en la construcci¨®. Rescatades amb diners p¨²blics, despr¨¦s es va permetre la seva absorci¨® pels bancs privats. O sigui, ¡°socialitzaci¨® de les p¨¨rdues, amb la conseq¨¹ent p¨¨rdua de recursos p¨²blics per invertir en la represa de l¡¯economia productiva¡±, diu el llibre. Una gesti¨® m¨¦s financera que real, un creixement basat en el turisme (17,4 milions de persones el 2015; el 25% de l¡¯Estat) i l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria (131.000 habitatges constru?ts a Catalunya el 2006; 90.000, el 2000, la ¡°fil¡¤loxera de ciment i totxo¡±, ho bategen els autors) feren que els efectes destructors de la crisi del 2008 fossin molt m¨¦s devastadors. Tot en un terreny, des del 2003, de final d¡¯oasi catal¨¤, amb la ¡°pedrada¡± de Maragall parlant de la famosa comissi¨® del 3% que hauria estat cobrant CiU en l¡¯obra p¨²blica i la confessi¨® nou anys despr¨¦s de Pujol de la misteriosa deixa del seu pare. Una imatge molt poc vista del casament de la filla de F¨¨lix Millet al Palau de la M¨²sica il¡¤lustra el fam¨®s cas Palau.

En aquest context, la tisorada del nou equip del president Artur Mas, el fam¨®s ¡°govern dels millors¡±, va ser maj¨²scula en educaci¨®, sanitat i habitatge p¨²blic i la va comen?ar cinc anys abans que Rajoy fes el mateix a Espanya. ¡°En aix¨° va voler ser el primer de la classe¡±, diu Risques. I Mayayo rebla el clau de la delicada contemporane?tat del llibre: ¡°I els seus efectes encara han d¡¯acabar d¡¯arribar, com es veur¨¤ en camps tan sensibles com els dels grups de recerca en biomedicina i en el de l¡¯ensenyament en general per la desinversi¨®¡±.

Efecte m¨¦s soterrat del pujolisme va ser com l¡¯autonomisme ofeg¨¤ el poder municipal, creuen els autors

Desregularitzaci¨® del mercat laboral i desballestament de l¡¯Estat del benestar (18.341 desnonaments a Catalunya el 2013, el 20% de tot Espanya) van comportar que la crisi econ¨°mica es transform¨¦s en crisi democr¨¤tica, sostenen els autors, amb xifres que van enlla?ant imatges de sensesostre dormint a prop d¡¯anuncis on s¡¯ofereixen hipoteques per pagar un pis, o gent protestant amb les m¨¤scares de Guy Fawkes, darrere la qual s¡¯amaga l¡¯heroi de V de Vendetta, davant la Borsa de Barcelona. Atents tamb¨¦ en tot el per¨ªode als petits grans detalls significatius, hi ha un apartat dedicat a la desaparici¨® de les botigues hist¨°riques: final d¡¯antigues rendes de lloguer a banda, l¡¯empobriment del seu gran p¨²blic, les classes mitjanes, hauria estat l¡¯estocada de la seva davallada.

El per¨ªode que abra?a el volum enxampa el proc¨¦s. ¡°No expliquem el proc¨¦s, sin¨® com arrenca¡±, defensen alhora. Amb una doble tesi interessant: la primera, que el pujolisme no va regar el fenomen. ¡°?s evident que l¡¯esfor? de fer el pa¨ªs a imatge i semblan?a del que un determinat catalanisme volia ha fracassat; el pa¨ªs ¨¦s m¨¦s plural del que imaginaren¡±, sost¨¦ Mayayo. I quan s¡¯ha volgut for?ar la m¨¤quina de la patrimonialitzaci¨® de Catalunya, diuen, han emergit fen¨°mens com Ciutadans, partit nascut el 2006 ¡°de gent propera al PSC¡± i que ¡°nom¨¦s es dispara a partir del 2012 amb el proc¨¦s¡±.

La g¨¨nesi d¡¯aquest esclat independentista ¨¦s m¨¦s econ¨°mica que pol¨ªtica, al seu parer. ¡°Despr¨¦s de la crisi es donen dues onades: una d¡¯indignaci¨® social, que arrenca el 15-M del 2011 i segueix amb dues vagues generals el 2012, i una d¡¯indignaci¨® nacional, que arrenca forta el 2015, els pol¨ªtics deixen que el malestar s¡¯escampi i passa el que passa¡±. El que passa ¨¦s, escriuen, que unes classes mitjanes espantades per la crisi s¡¯il¡¤lusionen amb l¡¯estat propi, ¡°un muntar-se el propi Welfare state; als vuitanta, per m¨¦s enrenou que hi hagu¨¦s, existia l¡¯horitz¨® de la construcci¨® d¡¯una autonomia; ara, des de fa 10 anys, a l¡¯horitz¨® no hi ha res m¨¦s que crisi i sensaci¨® general de derrota¡±, comenten verbalment... Tot i aix¨ª, seran els anys d¡¯una societat civil que es renova: des de l¡¯esclat del S¨®nar (¡°barreja d¡¯un Woodstock postmodern i esdeveniment cultural i comercial¡±) a unes ONG que acabaran rejovenint o rellevant alguns ordes religiosos.

¡°S¡¯intueixen en la situaci¨® pol¨ªtica problemes de unilateralisme...¡±, comencen a dibuixar. Per¨° es miren i paren en sec. ¡°B¨¦, en el llibre ja no hi entrem perqu¨¨ aix¨° ¨¦s molt recent. I llavors ja seria un assaig o una cr¨°nica¡±. I ells han fet hist¨°ria. Amb 520 fotografies.