El patriota de Barcelona

L¡¯educaci¨® sentimental (1869), ¨²ltima de les novel¡¤les de Flaubert publicades en vida seva, no tracta solament dels amors err¨ªvols de Fr¨¦d¨¦ric Moreau amb una dona madura, Madame Arnoux, sin¨®, molt especialment, de la revoluci¨® de 1848 i de les opinions de l¡¯autor respecte als temes de la democr¨¤cia, la Rep¨²blica, la ciutadania, el poble i el sufragi universal. Juntament amb les cartes que Flaubert va escriure a George Sand, amiga i mentora d¡¯ell, en especial despr¨¦s de la tercera gran revolta francesa del XIX, la Comuna de Par¨ªs, aquesta novel¡¤la resulta clau per entendre la posici¨® reactivade Flaubert quant a l¡¯evoluci¨® de la pol¨ªtica a Fran?a despr¨¦s de 1789.

En un passatge de l¡¯obra, Fr¨¦d¨¦ric i Hussonnet, advocat, visiten en ple desordre p¨²blic un club ir¨°nicament anomenat per Flaubert ¡°Club de l¡¯Intelligence¡±, en qu¨¨ es despatxen a gust els revoltats a causa de l¡¯estat de la naci¨® i de la Rep¨²blica de Napole¨® le petit: una revolta que portaria al cop d¡¯Estat de 1851 del parent de Bonaparte i a la fundaci¨® del Segon Imperi franc¨¨s. Quan ja s¡¯han esbravat en aquella assemblea una s¨¨rie de revolucionaris ¡ªaquells que, fent-ne riota, Hussonnet anomena ¡°le peuple souverain¡±¡ª, el l¨ªder de la tumultuosa reuni¨® anuncia la ins¨°lita participaci¨® d¡¯¡°un patriote de Barcelone¡±. A la novel¡¤la no t¨¦ nom, per¨° sabem per investigadors que, arran de la revoluci¨® de 1848, Cabet havia presentat en un m¨ªting, davant de 6.000 camarades, un ¡°patriota de Barcelona¡± que representava la democr¨¤cia espanyola. El discurs d¡¯aquest patriota a L¡¯educaci¨® sentimental tampoc no ¨¦s cap invenci¨®: havia estat un manifest llegit en nom del ¡°Club Democr¨¢tico Ib¨¦rico¡±, convidant els parisencs a un servei f¨²nebre en honor dels m¨¤rtirs de la ¡°llibertat espanyola¡±, l¡¯11 d¡¯abril de 1848. El manifest va ser llegit en franc¨¨s, per¨° Flaubert, per subratllar el car¨¤cter absurd de la sessi¨® que est¨¤ descrivint en aquestes p¨¤gines famoses, el transcriu en mal castell¨¤, sense accents, sens dubte segons una traducci¨® que va demanar a alg¨² que coneixia poc aquesta llengua: ¡°?Ciudadanos! Mucho aprecio el honor que me dispensais, y si grande es vuestra bondad, mayor es vuestra atencion. [...]Desde que se proclamo la Constitucion de Cadiz, ese pacto fundamental de las libertades espanolas, hasta la ultima revolucion, nuestra patria cuenta numerosos y heroicos martires¡±. Llavors Fr¨¦d¨¦ric demana la paraula, per¨° no li fan cas. I l¡¯espanyol continua: ¡°El martes proximo tendra lugar en la Iglesia de la Magdalena un servicio f¨²nebre...¡±. Aleshores una veu entre els assemblearis, que s¨®n tots francesos i no saben castell¨¤, crida: ¡°Aix¨° ¨¦s absurd! No s¡¯ent¨¦n res de res!¡± i la massa exclama, com un sol home: ¡°Fora! Al carrer!¡±.

L¡¯economia narrativa de Flaubert, ja senyora, no necessitava res m¨¦s per donar a entendre qu¨¨ succeeix, habitualment, quan la plebs es reuneix per decidir alguna cosa de pol¨ªtica. Ning¨² no ha ent¨¨s res, per¨° al patriota de Barcelona aix¨° no li importa: es tracta d¡¯arengar les masses, aquest ¡°Peuple¡± que Flaubert escriu sovint amb maj¨²scula, i que Fr¨¦d¨¦ric troba ¡°sublim¡± per¨° l¡¯advocat execra. ?s una escena breu, per¨° amb tots els ingredients del que l¡¯autor de Normandia pensava sobre aquesta mena d¡¯afers: el poble ser¨¤ sempre un menor d¡¯edat, el poble ¨¦s una amalgama de gent que es troba als ant¨ªpodes del ciutad¨¤ informat, el sufragi universal nom¨¦s servir¨¤ perqu¨¨ els ximples tinguin tanta representaci¨® en un Parlament com la gent que llegeix a fons els programes electorals, i l¡¯¨²nica forma de govern en qu¨¨ es podria confiar seria un ¡°govern de mandarins¡±, ¨¦s a dir, puntualitza sempre l¡¯autor, no un govern dels rics, els homes amb toga o els propietaris rurals, sin¨® el govern dels millors. Val a dir: una aristocr¨¤cia de patent, no de t¨ªtol. Recordi ara el lector que l¡¯escena t¨¦ lloc, ir¨°nicament, en un anomenat ¡°Club de la Intel¡¤lig¨¨ncia¡± (!).

I aix¨° ¨¦s el que ha succe?t a les democr¨¤cies dels dos ¨²ltims segles. El sufragi comen?¨¤ essent censitari, mascul¨ª i aristocr¨¤tic en el sentit redu?t de la paraula; per¨° acab¨¤, arreu, convertint-se en convocat¨°ria universal dels majors d¡¯edat, que era el que m¨¦s esgarrifava Flaubert, home d¡¯estudis. Han passat 170 anys des de la revoluci¨® que blasm¨¤ a la novel¡¤la, i ara m¨¦s que abans i cada cop m¨¦s les democr¨¤cies es basen en una fal¡¤l¨¤cia que espanta: figura que tots els votants estan dotats d¡¯una suficient sobirania intel¡¤lectual per decidir el futur d¡¯una naci¨®, per¨° en realitat ocupen el poder els que m¨¦s han cridat, els que menys han estat entesos, els que han pronunciat m¨¦s t¨°pics i han dit m¨¦s mentides.

Paul Val¨¦ry va dir que la democr¨¤cia era un afer que nom¨¦s tenia a veure amb la pot¨¨ncia de la larinx. Ara ja sabem que la democr¨¤cia t¨¦ poc a veure amb una ciutadania desvetllada, i tot, o quasi tot, amb els poders financers, la ret¨°rica dels candidats, la propaganda als mitjans de comunicaci¨® i les xarxes socials, i la variable educaci¨® cultural i pol¨ªtica dels ciutadans. Si Flaubert ho arriba a veure, hauria escrit una segona L¡¯educaci¨® sentimental, o un segon Bouvard i P¨¨cuchet, esgarrapant-se la pell i estirant-se els pocs cabells que li quedaven.