La Generalitat susp¨¨n un any les llic¨¨ncies per construir a primera l¨ªnia de la Costa Brava

La Comissi¨® d'Urbanisme de Girona ha aprovat aquest dijous la suspensi¨® de tramitacions de projectes urban¨ªstics i la concessi¨® de llic¨¨ncies d'obres a tots els s¨°ls urbans i urbanitzables sense edificar situats a una franja de 500 metres del litoral. Aquesta morat¨°ria d'un any, amb possibilitat de prorrogar-la un any m¨¦s, afecta 43 sectors de ¡°s¨°l urbanitzable¡±, entre Portbou i Blanes, i 270 hect¨¤rees on es podrien construir m¨¦s de 3.000 habitatges. Tamb¨¦ afecta 850 hect¨¤rees m¨¦s de ¡°s¨°ls urbans¡±. Vuit dels projectes denunciats per la plataforma ecologista SOS Costa Brava entren dins d'aquesta ¡°congelaci¨®¡±. Per exemple, un hotel a sa Riera, la urbanitzaci¨® de la cala d'Aiguafreda i la pedrera de s¡¯Antiga a Begur (Baix Empord¨¤), sa Guarda de Cadaqu¨¦s (Alt Empord¨¤) i Aigua Xelida i Sant Sebasti¨¤ a Palafrugell (Baix Empord¨¤). Quan la Generalitat aprovi, el 13 de febrer, el nou Pla Director Urban¨ªstic (PDU) ampliar¨¤ la morat¨°ria a nous sectors i s¨°ls.

Aquesta primera morat¨°ria, segons ha explicat el secretari d'H¨¤bitat Urb¨¤ i Territori, Agust¨ª Serra, afecta l'¨¤mbit ¡°m¨¦s sensible¡± del litoral. Majorit¨¤riament, es tracta del que t¨¦ m¨¦s del 50% de l'¨¤rea amb pendents superiors al 20%, per¨° ¡°no paralitza obres d'urbanitzaci¨® o construcci¨® que ja tinguin llic¨¨ncia d'obres als sectors afectats¡±. Es tracta, segons Serra, d'una mesura preventiva mentre es treballa en la redacci¨® del PDU de revisi¨® de s¨°ls no sostenibles. El nou pla analitzar¨¤ l'ordenaci¨® de tots els s¨°ls que encara es podrien urbanitzar als 22 municipis de la costa gironina, per¨° que no s'han arribat a desenvolupar, i proposar¨¤ un disseny sostenible o desclassificar¨¤ el s¨°l directament. L'objectiu ¨¦s ¡°aprovar inicialment abans d'un any el PDU i, com permet la llei, ampliar la suspensi¨® de llic¨¨ncies un any m¨¦s¡±.

Serra ha explicat que ¡°segur que es desclassificaran alguns dels 43 sectors que entren en la morat¨°ria, per¨° no de les parcel¡¤les incloses en les 850 hect¨¤rees de s¨°ls urbans, aquestes es modificaran¡±.

El municipi m¨¦s afectat per la morat¨°ria en els sectors de s¨°l urbanitzable s¨®n el Port de la Selva (Alt Empord¨¤), que en t¨¦ afectats 12; Cadaqu¨¦s, amb 9; Begur, Tossa de Mar i Llan?¨¤, amb 4, i entre 3 i 1 hi ha Sant Feliu de Gu¨ªxols, Portbou, Colera, Palam¨®s i Lloret de Mar. Pel que fa a la suspensi¨® en s¨°ls urbans, a m¨¦s dels anteriors estan afectats Palafrugell, Roses, l'Escala i Torroella de Montgr¨ª.

A partir d'ara es treballar¨¤ en els sectors que queden ¡°congelats¡±. Serra ha explicat que es poden donar tres situacions: que es decideixi mantenir les condicions actuals perqu¨¨ l'impacte ¨¦s menor i se solucioni amb mesures correctores, que es proposi certa reordenaci¨® per disminuir l'impacte ambiental i paisatg¨ªstic, o que s'acabi desclassificant. Serra ha apuntat que ¡°hi ha moltes situacions que no suposaran indemnitzacions i alguna que ¨¦s possible que s¨ª¡± i ha assenyalat que ¡°es pot donar algun cas en qu¨¨ pugui haver-hi indemnitzaci¨® i s'acabi decidint tirar endavant la desclassificaci¨®¡±. En aquest sentit, ha afegit que ¡°s'han congelat aquests s¨°ls per poder prendre les decisions necess¨¤ries amb la participaci¨® dels ajuntaments i de la ciutadania¡±.

La Generalitat assumeix que poden arribar den¨²ncies contra aquesta decisi¨® ¡°perqu¨¨ el que estem fent no ¨¦s menor¡±. No obstant aix¨°, el secretari de Territori ha reconegut que han arribat a la conclusi¨® que ¡°hem desenvolupat un exc¨¦s de s¨°l al pa¨ªs, un dels principals problemes de tipus urban¨ªstic s¨®n les urbanitzacions, un model dels anys seixanta i setanta que no podem tornar a reproduir¡±. El dia 23, membres del Departament es reuniran amb els 22 alcaldes de la Costa Brava per explicar-los la morat¨°ria.

Des de SOS Aiguafreda Salvem la Costa de Begur consideren aquesta morat¨°ria ¡°una petita gran vict¨°ria¡± que aconsegueix reduir unes 50 cases a sa Riera. Malgrat tot, asseguren que continuaran treballant ¡°per protegir el m¨¤xim de patrimoni natural¡±.