Iniciativa a Olot perqu¨¨ tornin els toros a Catalunya

La Fundaci¨®n Toro de Lidia (FTL), en col¡¤laboraci¨® amb quatre institucions taurines catalanes, ha presentat aquest dijous una sol¡¤licitud a l'Ajuntament d'Olot (la Garrotxa) perqu¨¨ permeti al noveller local Abel Robles organitzar una corrida a la pla?a de toros de la localitat, la m¨¦s antiga de Catalunya (1859), i ha facilitat tres possibles dates: l'1 de maig, l'11 de setembre i el 20 d'octubre, coincidint amb les festes locals.

Aquesta localitat, governada actualment pel PDeCAT, amb ERC i la CUP a l'oposici¨®, va ser declarada antitaurina el 2004, quan hi governava el PSC. L'alcalde, Josep Maria Corominas, ha avan?at que estudiaran la petici¨®, per¨° que no ha canviat ni el seu posicionament ni el dels ve?ns.

M¨¢s informaci¨®n

Els toros s¡¯allunyen de la Monumental

Opini¨® | El Constitucional i els toros

La Fundaci¨®n justifica que sigui Olot la pla?a triada perqu¨¨ els toros tornin a Catalunya per tres raons: per la proced¨¨ncia del noveller, perqu¨¨ hi ha ¡°un ampli suport civil que promou la iniciativa¡± que ha continuat treballant amb ¡°l'objectiu leg¨ªtim de recuperar el seu patrimoni cultural i les seves tradicions¡± malgrat la prohibici¨®, i perqu¨¨ existeix una pla?a p¨²blica ¡°fixa en bon estat i amb una llarga hist¨°ria i tradici¨®¡±.

La petici¨® dels taurins arriba amb diverses sent¨¨ncies. Entre aquestes, la del Tribunal Constitucional (TC) que el 2016 va estimar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular al Senat, declarant inconstitucional i nul l'article 1 de la Llei 28/2010 que prohibia la celebraci¨® de corrides de toros i altres espectacles taurins a Catalunya. La m¨¦s recent d'un jutjat contenci¨®s d'Alacant, que anul¡¤lava la decisi¨® de l'Ajuntament de Villena de desestimar la sol¡¤licitud per celebrar una corrida i indicava que cap ajuntament pot abolir els toros i reconeixia la taurom¨¤quia com un patrimoni cultural digne de protecci¨® a tot el territori nacional. Finalment, la sent¨¨ncia del TC que anul¡¤la els principals articles de la llei de toros a la balear, que, entre altres coses, prohibia la mort de l'animal i la pres¨¨ncia de cavalls.

Acompanyat de representants de les quatre institucions que impulsen la petici¨®, i d'Abel Robles, el ramader que presideix la Fundaci¨®n Toro de Lidia, Victorino Mart¨ªn, ha afirmat que ¡°aquestes sent¨¨ncies blinden la taurom¨¤quia¡± i queda clar que ¡°ning¨² pels seus gustos personals que ocupi un c¨¤rrec p¨²blic podr¨¤ prohibir-la, sin¨® preservar-la i divulgar-la com a patrimoni cultural¡±. En cas que s'incompleixi la llei, Mart¨ªn ha advertit que pot afrontar processos penals ¡°perqu¨¨ la cultura no els pertany, ¨¦s del poble¡±. En aquest sentit, ha apuntat directament a l'alcalde, contra qui ha dit que ¡°es podrien emprendre actuacions legals com a responsable ¨²ltim¡±.

El president de la Federaci¨® d'Entitats Taurines de Catalunya, Francisco March, per la seva banda, ha assenyalat que ¡°l'exili taur¨ª ha acabat a Catalunya. Han volgut arrabassar-nos la nostra mem¨°ria sentimental, han manipulat la hist¨°ria, han menyspreat la cultura¡±.

L'alcalde ha assegurat que estudiaran la sol¡¤licitud, per¨° ha recordat que Olot es va declarar ¡°ciutat antitaurina¡± el 2004, que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que, a m¨¦s, el 2016, Olot, en una consulta popular, es va mostrar a favor de suprimir els correbous a la festa major.

L'¨²ltima vegada que es va fer una corrida de toros a Catalunya va ser el 2011, abans de l'entrada en vigor de la prohibici¨®, a la pla?a Monumental de Barcelona. El Grupo Bala?¨¢, propietari de la pla?a, va descartar el 2017 tornar a celebrar corrides ¡°per consideracions tant jur¨ªdiques com socials i pol¨ªtiques¡±.