La veritat del conte

Si algun g¨¨nere defineix el segle XX ¨¦s la literatura concentracion¨¤ria. Els camps de presoners, d¡¯extermini, de ¡°reeducaci¨®¡±, de refugiats, fruit de guerres, genocidis i pol¨ªtiques de repressi¨® sistem¨¤tiques, travessen ominosament tot el segle, des de l¡¯holocaust nazi fins al gulag sovi¨¨tic, passant per Ruanda, Cambodja i Arm¨¨nia. Sense oblidar la desgr¨¤cia dels refugiats republicans a les platges del Rossell¨®, el 1939, ni el present dels rohingyes o de Guant¨¢namo, ja al nou mil¡¤lenni.

Escriure sobre els camps ¨¦s escriure contra l¡¯oblit, desvelar l¡¯arbitrarietat i la viol¨¨ncia exercides de manera s¨¤dica i massiva. Per¨° es pot escriure sobre el Mal absolut, quan l¡¯apogeu del progr¨¦s t¨¨cnic conviu amb l¡¯Apocalipsi prefigurat a les trinxeres del Somme, a Hiroshima i Nagasaki? S¡¯ha dit que l¡¯experi¨¨ncia dels camps ¨¦s indicible, massa traum¨¤tica per fer-ne literatura, per escriure¡¯n ficcions. Per¨° el mateix Primo Levi va dir: ¡°Escric d¡¯all¨° que no sabria dir a ning¨²¡±. I despr¨¦s d¡¯ell, un dels primers a reportar l¡¯horror d¡¯Auschwitz, no han sigut poques les obres que han configurat la ¡°literatura dels camps¡±, com la va anomenar Jorge Sempr¨²n.

Aleksandr Soljenitsin, que amb Arxip¨¨lag Gulag (1973) va denunciar mundialment els camps sovi¨¨tics, no valorava prou els Relats de Kolim¨¤ de Varlam Xal¨¤mov (1907-1982): els trobava massa ¡°metaf¨ªsics¡± i poc anticomunistes. Soljenitsin va patir una experi¨¨ncia al gulag m¨¦s curta i menys dura que la de Xal¨¤mov i en va escriure un informe d¡¯acusaci¨® endre?at, que inclo?a tamb¨¦ molts testimonis aliens. Era un patriota rus amb un concepte decimon¨°nic de la fe i la literatura i no entenia els relats fragmentaris de Xal¨¤mov, gaireb¨¦ cubistes en l¡¯evocaci¨® ficcional, des de perspectives m¨²ltiples, de l¡¯horrible realitat dels camps (¡°El que jo he vist, ning¨² no ho hauria de veure i ni tan sols de saber¡±). Per¨° ¨¦s precisament la m¨ªnima per¨° necess¨¤ria dist¨¤ncia que li oferia l¡¯aproximaci¨® vic¨¤ria de la literatura ¡ªfent servir a vegades un narrador en primera persona i, d¡¯altres, protagonistes recurrents (Krist, Andr¨¦iev), ¨¤lter egos d¡¯ell, o no¡ª el que va permetre que, durant gaireb¨¦ dues d¨¨cades, Xal¨¤mov fos capa? d¡¯escriure els sis volums dels Relats de Kolim¨¤. I ¨¦s que, com lleg¨ªem en el primer, ¡°l¡¯escriptor ha de ser una mena d¡¯estranger en el pa¨ªs sobre el qual escriu¡±.

RELATS DE KOLIM? II i III

Varlam Xal¨¤mov
Traducci¨® de X¨¨nia Dyakonova i Jos¨¦ Mateo
D¨ªas Contados
832 p¨¤g. 25 euros

Ara es reuneixen els volums segon i tercer en un sol llibre, gruixut per¨° manejable, de bella factura i de bon llegir gr¨¤cies a una traducci¨® viva, ben pastada. Tots els relats estan escrits entre 1959 i 1965, excepte dos d¡¯anteriors. El gros dels textos retrata l¡¯¨¨poca m¨¦s cruel del gulag, desfermada amb les massives purgues estalinistes de 1937 (quan, com diu Xal¨¤mov, ¡°la paci¨¨ncia de l¡¯home rus¡± ¨¦s posada a prova ¡°fins a l¡¯infinit¡±), per¨° tamb¨¦ es narren episodis de la seva primera experi¨¨ncia penal, entre 1929 i 1932, quan encara existien algunes garanties jur¨ªdiques i la persecuci¨® d¡¯¡°enemics del poble¡± no havia adquirit trets de paranoia. Alguns relats s¨®n m¨¦s testimonials, com Oraci¨® f¨²nebre, que homenatja presoners que no van sobreviure, o Els cursos, que explica els vuit mesos en qu¨¨ Xal¨¤mov assisteix, amb l¡¯esperan?a de ¡°tornar a convertir-me en un ¨¦sser hum¨¤¡±, als cursos d¡¯infermeria que seran l¡¯antesala de l¡¯alliberament, amb qu¨¨ acaba el llibre.

L¡¯aparen?a magm¨¤tica de l¡¯obra, amb relats que es poden llegir solts, sense un ordre cronol¨°gic, no oculta la significativa tria de determinades hist¨°ries al principi i al final de cada volum, ni algunes agrupacions tem¨¤tiques. La concisi¨® i la perspic¨¤cia narrativa de Xal¨¤mov ens arrapen p¨¤gina rere p¨¤gina, mostrant, s¨ª, moments de crueltat ves¨¤nica, d¡¯anorreament brutal de la humanitat dels presoners, per¨° tamb¨¦, sobretot, la dignitat de les v¨ªctimes, supervivents o no. La remota regi¨® siberiana de Kolim¨¤, on ¡°el fred subterrani del gla? perpetu no deixa que les pedres s¡¯escalfin durant el dia¡±, esdev¨¦ l¡¯escenari d¡¯un exercici literari prodigi¨®s i emocionant, que universalitza la trag¨¨dia dels camps. Si Soljenitsin s¡¯emmiralla en Dostoievski, Xal¨¤mov s¡¯ent¨¦n m¨¦s b¨¦ amb Kafka i la crisi civilitzat¨°ria del segle XX. Protegint la mem¨°ria ferida amb la t¨¨cnica del relat, fregant a vegades un dolor¨®s simbolisme po¨¨tic (com al memorable i breu L¡¯¨¤nec), fa gran literatura. Com diu una m¨¤xima dels camps: ¡°I si no t¡¯ho creus, digues que ¨¦s un conte¡±.