Les restauracions sempre fracassen

S¨®n uns quants els intents de restauraci¨® pol¨ªtica a Occident. El Brexit estava impulsat en bona part per la promesa de restaurar la sobirania econ¨°mica i pol¨ªtica de la Gran Bretanya a nivells anteriors als de la Uni¨® Europea. La vict¨°ria de Trump era expl¨ªcitament restauradora ja en el seu lema de campanya: ¡°Make America great again¡±. Alguns sostenen que, en part, tamb¨¦ la vict¨°ria de L¨®pez Obrador a M¨¨xic beu d¡¯un anhel de restauraci¨® de la cultura pol¨ªtica socialment benefactora del PRI previ al seu gir neoliberal de finals dels anys vuitanta.

Tamb¨¦ a Fran?a, tal com ¨Cinquietantment¨C anticipa Houellebecq a Serotonina, existeix aquesta pulsi¨® restauradora de la sobirania francesa pr¨¨via a la Uni¨® Europea i que s¡¯expressa en la realitat a trav¨¦s de la protesta de les armilles grogues.

Les pulsions de restauraci¨® pol¨ªtica s¨®n c¨ªcliques. De manera m¨¦s o menys dilatada, les restauracions sempre acaben fracassant, i no nom¨¦s per raons implacables ¨Cla fletxa del temps, que se s¨¤piga, nom¨¦s avan?a en una direcci¨®¨C, sin¨® perqu¨¨ els canvis socials i pol¨ªtics alteren les condicions que fan possible una cosa similar al que sigui que es vol restaurar. Per aix¨° la pulsi¨® restauradora t¨¦ cert car¨¤cter necrof¨ªlic, perqu¨¨ s¡¯alimenta d¡¯un desig per alguna cosa que ja ha mort. Ni tan sols si al final s¡¯arriba a fer efectiu algun Brexit la Gran Bretanya recuperar¨¤ els nivells de sobirania econ¨°mica i pol¨ªtica pret¨¨rits. Detroit, fins i tot encara que recuperi vitalitat i habitants durant l¡¯administraci¨® Trump, ja no tornar¨¤ a ser la Detroit industrialitzada pr¨¨via a la globalitzaci¨®. El M¨¨xic previ al gir neoliberal del PRI tampoc tornar¨¤. I la vict¨°ria de les armilles grogues ¨Csigui el que sigui una vict¨°ria en aquest context¨C no retornar¨¤ el context socioecon¨°mic en qu¨¨ les classes mitjanes franceses rurals van adquirir aquest estatus.

L'independentisme m¨¦s possibilista tracta de replicar la relaci¨® del nacionalisme pujolista amb Madrid

A Catalunya, despr¨¦s del frac¨¤s de la via unilateral de la tardor del 2017, em sembla entreveure en part de l¡¯independentisme una pulsi¨® a favor d¡¯una restauraci¨®. Des de les files de l¡¯independentisme m¨¦s possibilista ¨CJunqueras i, em sembla, una part del PDeCAT¨C s¡¯estaria intentant replicar subtilment l¡¯antiga relaci¨® del nacionalisme catal¨¤ pujolista amb Madrid. En aquella ¨¨poca Pujol tenia una relaci¨® pr¨¤cticament bilateral amb Madrid que ara mateix anhela reproduir l¡¯independentisme m¨¦s assenyat (m¨¦s assenyat en comparaci¨® dels qui encara viuen enganxats a la droga del ¡°tenim pressa¡± i ¡°ho tenim a tocar¡±). Al Parlament Pujol tenia majories absolutes i, quan no en tenia, l¡¯oposici¨® socialista contribu?a a la governabilitat per sentit institucional ¨Calimentat pel fet que la recerca del consens no es veia amb sospites.

Per¨° tot aix¨° s¡¯ha acabat. Les condicions que a Catalunya possibilitaven aquesta mena de relaci¨® bilateral s¡¯han esfumat: ara a Catalunya el principal partit de l¡¯oposici¨® ha estat el partit m¨¦s votat en les ¨²ltimes eleccions i, a difer¨¨ncia del que passava en l¡¯¨¨poca pujolista, no facilitar¨¤ la governabilitat. En aquests moments no es pot ni somiar la recerca de grans consensos perqu¨¨ els petits consensos s¨®n de seguida enterrats al crit de tra?dor. S¡¯ignora l¡¯oposici¨® al Parlament, se l¡¯esquiva per intentar parlar directament amb la Moncloa, com si no exist¨ªs o com si fos irrellevant. ?s cert que l¡¯agressivitat d¡¯Arrimadas en algunes sessions parlament¨¤ries no convida a intentar arribar a cap consens. Per¨° ha estat l¡¯estrat¨¨gia independentista, amb la seva ret¨°rica unilateralista i el menyspreu impl¨ªcit cap als no independentistes, la que ha engreixat Ciutadans. Ara, per m¨¦s estrany que soni, no li queda m¨¦s remei que entendre¡¯s amb Ciutadans o, si no el vol com a interlocutor, aprimar-lo perqu¨¨ guanyi pes un altre interlocutor que s¨ª que estigui per la via del consens.

L¡¯independentisme possibilista es troba en una batalla contra la granja de pollastres de Waterloo. Per¨°, en conjunci¨® amb el pitjor dels escenaris del judici ¨Cuna condemna dur¨ªssima per rebel¡¤li¨®¨C, l¡¯eventual frac¨¤s, per incompareixen?a de les condicions de possibilitat, de la seva estrat¨¨gia restauradora podria acabar redundant en benefici de qui viu de muntar pollastres. L¡¯¨²nica manera d¡¯evitar-ho ¨¦s comen?ant a entendre¡¯s amb Arrimadas i Iceta. La resta s¨®n pollastres o fantasies necrof¨ªliques.

En termes pol¨ªtics ¨Ci, en menor mesura, en termes socials¨C, es va trencar alguna cosa a Catalunya el 2017. Sense recon¨¨ixer que el problema pol¨ªtic ¨¦s, primer de tot, entre catalans, no es podr¨¤ abordar a mitj¨¤ termini el problema pol¨ªtic entre Catalunya i Espanya.