El ceptre del catalanisme

Com passa en el repartiment de les restes d¡¯un naufragi, la hip¨°tesi d¡¯una nova fase del catalanisme hist¨°ric agrupa diferents tripulacions de rescat que volen aconseguir el tim¨®. Invocar el catalanisme ¨¦s un dels entreteniments m¨¦s intensos d¡¯aquests dies. El que indefinidament es va dir transversalitat, i que va venir a ser un invent pujolista per adherir-hi quadres del PSUC i desequilibrar l¡¯¡°entesa¡± PSC-PSOE, reapareix una vegada m¨¦s com a prova de la falta d¡¯imaginaci¨® pol¨ªtica que ostenten els nuclis residuals d¡¯un ¡°Establishment¡± deliberadament incomplidor de totes les normes. El m¨¦s sorprenent ¨¦s que es postuli el catalanisme com a proposta gaireb¨¦ un¨ªvoca de futur per¨° invocant-lo amb conjurs del passat. Fins i tot hi ha qui posa de relleu el llegat carl¨ª. D¡¯altres pretenen reactualitzar les Bases de Manresa. ?s un estrany itinerari per aconseguir el ceptre del catalanisme: postular una ortografia del segle xix quan del que es tracta ¨¦s de repensar la sintaxi del catalanisme per al segle xxi.

De vegades un pensa que, com passa en altres casos, s¨®n empreses impossibles que generen malenconia. En cas de seguir a aquest ritme, al final el nacionalisme ser¨¤ una nost¨¤lgia per a literats postindependentistes, sense efectivitat pol¨ªtica i desconnectada d¡¯una societat cada vegada m¨¦s instal¡¤lada en el desconcert, mancada de lideratges socials i d¡¯opini¨® articulada. En la hist¨°ria dels moviments nacionalistes que provenen del romanticisme, abunda la usurpaci¨® i les maneres tra?dores. Va passar amb el nacionalisme irland¨¨s i el polon¨¨s, una llargu¨ªssima hist¨°ria de conflictes interns que sovint van obstaculitzar els objectius estrat¨¨gics de fons. No sempre va funcionar la teoria que les crisis del meu ve¨ª dominant s¨®n les meves oportunitats. Aquest ¨¦s ara mateix un dels errors del nacionalisme catal¨¤: pensar que carregar a Espanya les culpes de tots els mals camuflar¨¤ una guerra interna en la qual personatges com Puigdemont o Torra esbocinen el que quedava del catalanisme cl¨¤ssic. Va circular el clix¨¦ del ¡°catal¨¤ emprenyat¡± i despr¨¦s resulta que el partit m¨¦s votat a Catalunya ¨¦s ¡°Ciutadans¡±: ¨¦s que ning¨² no t¨¦ el monopoli de la insatisfacci¨® sobretot quan la t¨¤ctica consisteix a excloure i enfrontar nuclis socials.

?s cert que, al contrari, en les seves millors oportunitats, el catalanisme va ser integrador, per¨° perqu¨¨ ho torn¨¦s a ser necessita grans estrat¨¨gies de futur i, sobretot, entendre la societat catalana tal com ¨¦s i no com hauria de ser, segons el patr¨® nacionalista. Qui pot aconseguir el vell tim¨® en temps de simuladors de navegaci¨® i pilots autom¨¤tics? En un panorama immediat de processos judicials, resulta absurd plantejar-se els escons que tindr¨¤ el catalanisme rediviu quan Pedro S¨¢nchez convoqui eleccions generals. Potser seria m¨¦s constructiu reflexionar sobre el que el catalanisme pot aportar al futur de Catalunya i no sobre com ajustar Catalunya a les noves preconcepcions catalanistes, embrion¨¤ries i de naturalesa, ara per ara, minorit¨¤ria.

Convindria m¨¦s esbrinar si ¨¦s factible un catalanisme en un m¨®n digital i global, en una societat complexa i biling¨¹e, amb lleialtat constitucional i vocaci¨® de participar en la governabilitat d¡¯Espanya. Alguns postcatalanistes ¡ªels de signe liberal, per exemple¡ª ja ho van assumint aix¨ª, per¨° en general es prefereix el retrovisor al GPS. Amb la ciutat de Barcelona torbada per l¡¯enfrontament entre els taxistes amb llic¨¨ncia i el sector VTC, la pol¨ªtica s¡¯abstreu dr¨¤sticament de la realitat i l¡¯¨²nic que sembla important s¨®n els missatges cr¨ªtics que separen cada vegada m¨¦s les diferents faccions independentistes, com el recurs de Puigdemont contra la Mesa del Parlament, una cosa certament inaudita.

A saber si t¨¦ gaire sentit entotsolar-se en q¨¹estions d¡¯identitat especulativa quan Barcelona passa per un moment aparat¨®s de convulsi¨®, en el qual ning¨² no sembla que tingui el ceptre del taxi, tret del tumult als carrers. Aix¨° s¨ª que ¨¦s fer Hist¨°ria i no anar-se¡¯n als Estats Units a fer confer¨¨ncies sobre el fiasco de la secessi¨®. Ciutat de fires i congressos, motor econ¨°mic de Catalunya, hipot¨¨tica capital mediterr¨¤nia: la crisi d¡¯autoritat a Barcelona supera radicalment tant les escenificacions d¡¯Ada Colau com la incompet¨¨ncia d¡¯una Generalitat que fa uns anys que no gestiona res. Al maig, els resultats de Barcelona alguna cosa hauran de dir sobre el futur del ceptre catalanista. En aquests casos, el costum ¨¦s que les franqu¨ªcies les donin els votants.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.