El Suprem sobre el 9-N: ¡°No hi ha dret a votar en una consulta il¡¤legal¡±

Quan falten poques setmanes perqu¨¨ comenci al Tribunal Suprem el judici pel proc¨¦s, l¡¯alt tribunal recorda als l¨ªders independentistes que ¡°no existeix¡± un dret a participar en una votaci¨® declarada il¡¤legal pel Tribunal Constitucional. Ho fa en la sent¨¨ncia en qu¨¨ equipara la condemna d¡¯inhabilitaci¨® d¡¯Artur Mas per la consulta del 9-N del 2014 a la de Francesc Homs, i la redueix a 13 mesos d¡¯inhabilitaci¨® per delicte de desobedi¨¨ncia. La resoluci¨® es va saber el 17 de desembre passat, per¨° la sent¨¨ncia amb els arguments esgrimits pel tribunal no s¡¯ha notificat fins aquest dimecres. ¡°No hi ha dret a votar en una consulta convocada al marge de la legalitat¡±, afirma el Suprem, que dona per concl¨°s, d¡¯aquesta manera, un debat que previsiblement acaparar¨¤ durant el judici part dels arguments de les defenses dels processats per rebel¡¤li¨®.

M¨¢s informaci¨®n

El Suprem rebaixa la condemna a Artur Mas per la consulta del 9-N

El Suprem preveu que el judici del proc¨¦s comenci entorn del 5 de febrer

El Tribunal de Comptes condemna Artur Mas a retornar 4,9 milions gastats en el 9-N

La condemna penal d¡¯inhabilitaci¨® comen?a a comptar a partir d¡¯ara, de manera que Mas no es podr¨¤ presentar a unes eleccions fins al gener del 2020. Entre els cinc magistrats que firmen la sent¨¨ncia que confirma la condemna a Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau (condemnades, respectivament, a nou i sis mesos d¡¯inhabilitaci¨® especial) n¡¯hi ha dos ¡ªel ponent de la resoluci¨®, Antonio del Moral, i Luciano Varela¡ª que integren el tribunal designat per jutjar el proc¨¦s. Mas, Ortega i Rigau nom¨¦s han estat condemnats per desobedi¨¨ncia, un delicte que no porta penes de pres¨®, mentre que per als acusats per la causa del proc¨¦s la Fiscalia demana penes d¡¯entre 7 i 25 anys de pres¨® per delictes de rebel¡¤li¨® i malversaci¨®. No obstant aix¨°, en la sent¨¨ncia sobre la consulta independentista del 9-N notificada aquest dimecres pel Suprem hi ha alguns arguments que es poden extrapolar a la causa que es jutjar¨¤ ara, sobretot pel que fa al refer¨¨ndum independentista que es va celebrar l¡¯1 d¡¯octubre del 2017 despr¨¦s que el Tribunal Constitucional el declar¨¦s il¡¤legal.

Els magistrats esmenten les ¡°peculiaritats significatives¡± de la consulta del 9-N: ¡°Sense registre electoral, sense cessi¨® de dades i sense administraci¨® electoral constitu?da¡± i, a m¨¦s, ¡°no es desenvolupava, per fi, en una ¨²nica jornada sin¨® en un per¨ªode de 15 dies¡±. Per¨° concreten que aix¨° no repercuteix en la q¨¹esti¨® de fons, que ¨¦s que ¡°el que se susp¨¨n era aquest proc¨¦s participatiu; no un altre¡±.

El Suprem recorda que el Constitucional va declarar que la consulta del 9-N, ¡°en virtut de les preguntes i amb independ¨¨ncia de la seva naturalesa¡±, era contr¨¤ria a la Constituci¨® i afirma que ¡°no existeix el dret a participar en un proc¨¦s de votaci¨® la il¡¤legalitat del qual ¨¦s proclamada per qui ¨¦s int¨¨rpret i garant dels drets fonamentals¡±. Per¨° els magistrats afegeixen, a m¨¦s, que igual que els ciutadans no tenen dret a votar en un refer¨¨ndum il¡¤legal, els pol¨ªtics no estan ¡°autoritzats¡± per ¡°organitzar una votaci¨® oficial perqu¨¨ els ciutadans opinin si uns acusats s¨®n culpables o innocents, per molt que la just¨ªcia emani del poble¡±. ¡°Si l¡¯autoritat corresponent susp¨¨n una votaci¨® d¡¯aquest tipus, com ha de fer, l¡¯incompliment d¡¯aquesta ordre per part dels destinataris ser¨¤ desobedi¨¨ncia, encara que suposi l¡¯anul¡¤laci¨® d¡¯una possibilitat que s¡¯obria als ciutadans d¡¯intervenir en assumptes d¡¯inter¨¨s p¨²blic¡±, adverteix el tribunal.

La condemna imposada a Mas i a les seves exconselleres no es basa ¡°en la convocat¨°ria d¡¯una consulta il¡¤legal, sin¨® en el fet de desobeir un mandat del Tribunal Constitucional¡±. ¡°?s aix¨° el que ¨¦s delictiu¡±, aclareix el Suprem, i no la mateixa consulta, que ¡°en principi no t¨¦ rellev¨¤ncia penal¡±. De fet, la sent¨¨ncia que va dictar el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, que ¨¦s la que ara confirma ¨ªntegrament el Suprem, assenyala que Mas ¡°no nom¨¦s no va dictar cap tipus de resoluci¨® ni va efectuar cap anunci de suspensi¨®¡± del 9-N, sin¨® que, juntament amb Ortega i Rigau i ¡°conscients que amb aix¨° es contravenia¡± el mandat del Tribunal Constitucional, van permetre la consulta.

El Suprem considera ¡°gaireb¨¦ rocambolesc¡± pensar que la condemna a Mas, Ortega i Rigau, com al¡¤legaven les seves defenses, suposar¨¤ que alguns ciutadans ¡°podrien sentir-se cohibits o retrets¡± a participar en assumptes p¨²blics o en noves votacions no suspeses per un jutge ¡°pel temor infundat que els seus representants leg¨ªtims puguin patir una condemna a una pena pecuni¨¤ria i una altra d¡¯inhabilitaci¨® com les que s¡¯imposen aqu¨ª¡±. ¡°S¨ª que ¨¦s, en canvi, possible ¡ªi desitjable¡ª, tot i que afortunadament no sigui segurament necessari, que autoritats p¨²bliques es retreguin davant de la temptaci¨® de burlar-se d¡¯un mandat jurisdiccional fent-ne cas om¨ªs i posant la seva voluntat per sobre de la decisi¨® dels tribunals¡±, assenyalen els magistrats.

La decisi¨® del Suprem de rebaixar la pena a l¡¯expresident catal¨¤ per la consulta independentista del 9-N, que es va celebrar malgrat que havia estat suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional, t¨¦ la base jur¨ªdica en la sent¨¨ncia que el mateix tribunal va dictar contra Francesc Homs pel mateix delicte. El tribunal ha confirmat tots els pronunciaments de la sent¨¨ncia del TSJC impugnada a excepci¨® de la durada de les penes d¡¯inhabilitaci¨® especial, que s¡¯han redu?t fins a deixar-les en un any i un mes per a Artur Mas; nou mesos per a Joana Ortega i sis mesos per a Irene Rigau. El TSJC els havia condemnat a dos anys d¡¯inhabilitaci¨® (Mas), un any i nou mesos (Ortega) i un any i sis mesos (Rigau). El Suprem s¨ª que ha confirmat les multes imposades a cada un pel tribunal catal¨¤: 36.500 euros a Mas, 36.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.