El gest judicial

A Espanya els drets fonamentals s¨®n tutelats per la just¨ªcia ordin¨¤ria, ¨¦s a dir, tots els ¨°rgans del poder judicial, des del jutjat d¡¯instrucci¨® i primera inst¨¤ncia fins al Tribunal Suprem. Si es considera que en la seva funci¨® de garantir els nostres drets els jutges o magistrats no han ponderat correctament els elements normatius en joc, la persona afectada, despr¨¦s d¡¯exhaurir totes les vies judicials pr¨¨vies, podr¨¤ interposar un recurs d¡¯empara davant del Tribunal Constitucional (TC). El TC estudiar¨¤ l¡¯assumpte, si considera que t¨¦ especial rellev¨¤ncia constitucional, cosa que, per entendre¡¯ns, significa que presenta q¨¹estions noves, especialment problem¨¤tiques per la gravetat de la situaci¨® o per les seves conseq¨¹¨¨ncies, o si pot requerir un canvi de rumb jurisprudencial. La decisi¨® del TC posa fi al sistema de tutela dels drets fonamentals interns. Tanmateix, com que Espanya ¨¦s part del Conveni Europeu de Drets Humans, si es considera que el TC tampoc no ha vetllat correctament pels drets afectats, es pot interposar una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) al¡¤legant la violaci¨® d¡¯un dret del Conveni. Tamb¨¦ el TEDH t¨¦ uns criteris d¡¯admissibilitat molt estrictes, perqu¨¨ ¨¦s la ultim¨ªssima possibilitat de tutela dels drets i llibertats humanes a Europa, ¨¦s a dir, nom¨¦s entra en joc quan tot el sistema intern ha fallat. El 2017, el TEDH va iniciar l¡¯estudi de 63.400 casos i en va inadmetre 70.356.

Aquest curs expr¨¦s de tutela judicial dels drets fonamentals apareix arran del creixent protagonisme que el TC i el mateix TEDH estan prenent en la nostra actualitat pol¨ªtica, molt especialment en relaci¨® amb les vicissituds del judici al proc¨¦s. Els l¨ªders independentistes presos tenen tota la legitimitat jur¨ªdica per acudir i exhaurir totes les possibilitats de defensa dels drets que ells entenen vulnerats. Molt s¡¯ha parlat ja de la pres¨® provisional a la qual segueixen sotmesos i, per als diputats electes del Parlament, a les repercussions que aquesta ha tingut en l¡¯exercici dels seus drets pol¨ªtics.

Estem pendents en les ¨²ltimes setmanes de la resoluci¨® del Tribunal Constitucional de l¡¯empara interposada pel Sr. Junqueras, que considera que els seus drets a la llibertat i a la participaci¨® pol¨ªtica estan sent vulnerats. Sembla que el TC no t¨¦ una resposta un¨ªvoca sobre aix¨°, almenys no de moment. I aix¨° motivat, en especial, perqu¨¨ recentment s¡¯ha conegut la sent¨¨ncia del Tribunal d¡¯Estrasburg en el cas Demitras contra Turquia, que versava sobre la pres¨® provisional dictada contra un diputat de l¡¯oposici¨® parlament¨¤ria. En aquesta sent¨¨ncia, Estrasburg va concloure que s¡¯havien vulnerat els drets de llibertat i de participaci¨® pol¨ªtica del demandant i va ordenar, a m¨¦s, la seva posada en llibertat immediata. Sens dubte, fa b¨¦ el TC, com hauria de fer la Sala Penal del TS, de tenir en compte aquesta decisi¨® d¡¯Estrasburg que, com totes les altres dictades per aquesta jurisdicci¨® internacional, vinculen els ¨°rgans judicials espanyols.

Tanmateix, per no generar falses expectatives ni a uns ni a altres, s¡¯ha d¡¯aclarir que la decisi¨® del Tribunal Europeu era contra Turquia, en un context, com s¡¯encarrega de reiterar el Tribunal durant tota la decisi¨®, absolutament excepcional. Recordem que a Turquia ha estat vigent l¡¯estat d¡¯emerg¨¨ncia durant dos anys. A m¨¦s, com assenyala tamb¨¦ el TEDH, el demandant era un membre de l¡¯oposici¨®, de la minoria en el Parlament. I, molt important, en el cas Demitras, el Tribunal troba a faltar, en general, una fonamentaci¨® suficient de les mesures adoptades contra el diputat, que posin de manifest la seva proporcionalitat; es tracta, per tant, d¡¯una an¨¤lisi molt centrada en el cas concret. Aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s molt rellevant perqu¨¨ Estrasburg insisteix que la seva ¨¦s una jurisprud¨¨ncia creada cas a cas, en la qual cada assumpte s¡¯argumenta a partir de la seva jurisprud¨¨ncia consolidada, per¨° valorant els elements concrets que es presenten en cada sup¨°sit.

Tot el que s¡¯ha dit s¡¯ha de llegir en forma de cautela. Per a qui escriu aquesta columna, els presos del proc¨¦s, ells i elles, podrien estar en llibertat, sobretot, una vegada que la instrucci¨® es va concloure, subjectes a mesures alternatives que garantissin les finalitats de la pres¨® provisional. Aquesta decisi¨® no suposaria, de cap manera, prejutjar la correcci¨® de la instrucci¨®. La Sala Penal del Tribunal Suprem t¨¦ a la seva m¨¤ la decisi¨® sobre la llibertat dels presos. Perqu¨¨ el que ¨¦s segur ¨¦s que, com diu el Tribunal Europeu de Drets Humans, el dret a la llibertat ¨¦s d¡¯una import¨¤ncia primordial en una societat democr¨¤tica.

Argelia Queralt Jim¨¦nez ¨¦s professora de Dret Constitucional de la UB.