Alguna cosa put

Hamlet, pr¨ªncep de Dinamarca, torna del desterrament i passa per un cementiri. All¨ª un enterramorts li diu que el buf¨® Yorick, el seu amic d¡¯inf¨¤ncia, ¨¦s mort. Aleshores Hamlet contempla el crani i reflexiona sobre el pas del temps. I ho fa tot recordant les burles i els saltirons, i aquells acudits de l¡¯amic que enjogassaven la concurr¨¨ncia. L¡¯eco del riure que provocava els cortesans. Anys enrere, el buf¨® alegrava l¡¯aire greu de palau, per¨° en el present melanc¨°lic del pr¨ªncep ¨¦s un emissari del desastre. Hamlet tamb¨¦ es plany que l¡¯amic no tingui l¡¯oportunitat de riure¡¯s d¡¯ell mateix.

Ben mirat, no cal que els bufons siguin morts per avaluar si les seves ocurr¨¨ncies feien d¡¯aquest m¨®n un m¨®n millor. Sense el b¨¤lsam dels humoristes, el present seria indigerible. D¡¯aix¨° que totes les cultures, d¡¯ara i d¡¯abans, tots els r¨¨gims pol¨ªtics, totes les religions, sistemes, estructures de vida comunal hagin perm¨¨s i fins i tot estimulat la figura del buf¨® entre les seves files. M¨¦s o menys condicionat pels l¨ªmits de la moral o dels codis civils i penals, m¨¦s o menys a prop de perdre el cap a les guillotines i altres m¨¨todes correctius, el buf¨® ¨¦s connatural al funcionament de qualsevol grup que pretengui, precisament, existir com a tal. L¡¯eco del riure de Yorick, ¨¦s clar que ¨¦s un mal presagi: indica que, quan el buf¨® hi era, les coses anaven m¨¦s b¨¦.

Cada dos per tres, quina roda, el tema dels l¨ªmits de l¡¯humor torna a la palestra. Ahir era el pobre disbarat del Dani Mateo, avui ¨¦s la collonada de La sotana, el programa d¡¯humor que Betev¨¦ ha tancat per irreverent. ?s l¨°gic que el rei despatxi el buf¨® si no li plau la l¨ªnia adoptada. ?s del tot normal que, despr¨¦s d¡¯un gag corrosiu, la legi¨® d¡¯ofesos demani el cap de l¡¯humorista. Fins i tot ¨¦s perfectament comprensible que la llei castigui segons quines derrapades humorals. Entre tots ho farem tot. Per¨° el que no ¨¦s tan habitual ¨¦s que un humorista en censuri un altre. Perqu¨¨ aleshores l¡¯equilibri, ?o ¨¦s, el moll de l¡¯os del grup, que bascula entre l¡¯astracanada i la inquisici¨®, deixa de tenir sentit.

Com que sempre hi haur¨¤ alguna cosa que pudir¨¤ a Dinamarca, sempre tindrem la necessitat de l¡¯humor. Gr¨¤cies a la premissa, Sergi Mas, periodista i actor, fa m¨¦s de trenta anys que fa xarades als mitjans. Per¨° fa uns dies es va significar per ser un dels medi¨¤tics que va carregar contra la l¨ªnia humor¨ªstica de La sotana. O sigui que es va erigir en portaveu involuntari de la censura latent i estrafeta de la moral col¡¤lectiva. I aix¨° ¨¦s un error. Un rei no demana l¡¯abdicaci¨® d¡¯un altre rei. Ni que sigui pel proteccionisme de visos sindicals, un humorista no hauria de posar la sordina als congremials, si no ¨¦s que s¡¯hi llan?a amb les mateixes eines. Si al Sergi Mas no li agrada La sotana, que la ridiculitzi. Tota la resta ser¨¤ denigrar aquest ofici extraordinari que ¨¦s l¡¯humorisme.