La ¡°liberaci¨®n¡±, abans i despr¨¦s

Han passat vuitanta anys i encara recordem/commemorem la caiguda/ocupaci¨® de Barcelona el 26 de gener de 1939. Alguns dels elements m¨¦s desvergonyits de Vox o del Partit Popular potser encara parlarien de la ¡°liberaci¨®n¡±; amb els neofalangistes de Ciutadans passaria quelcom semblant. Seria interessant saber qu¨¨ en diu el candidat Manuel Valls; potser es faria un embolic. Han passat vuitanta anys, per¨° no ¨¦s prou temps perqu¨¨ cicatritzi la terrible ferida que el feixisme espanyol (en el qual militaven molts catalans que, amb el temps, curiosament, van esdevenir gent liberal, catalanista moderada i assenyada, mon¨¤rquica, etc.) va provocar a la ciutat i al pa¨ªs en general. No ha passat prou temps quan encara hi ha gent que intenta matisar, relativitzar el desastre o, senzillament, assenyalar els ven?uts com els causants d¡¯aquest desastre. O exigeixen que no es commemori m¨¦s, en nom de la ¡°concordia¡± i la ¡°convivencia¡±.

Doncs, fem-ne balan?, perqu¨¨ ¨¦s bo de recordar all¨° que va patir aquest pa¨ªs i all¨° que encara hem de saber o podem saber d¡¯aquells anys de sang i foc. Sabem que la caiguda de Barcelona, com el conjunt de la guerra, es pot explicar amb la magn¨ªfica met¨¤fora m¨¨dica de V¨ªctor Ruiz Alb¨¦niz tantes vegades justament recordada: ¡°un castigo b¨ªblico (Sodoma, Gomorra) para purificar la ciudad roja, la sede del anarquismo y del separatismo..., como ¨²nico remedio para extirpar esos dos c¨¢nceres por el termocauterio implacable¡±. Vuitanta anys m¨¦s tard, Josep Borrell la va actualitzar: ¡°Antes de coser las heridas, hay que desinfectarlas, si no, se pudren¡± (15 de desembre del 2017). Haur¨ªem de tenir, per¨°, una bona recerca sobre els discursos de l¡¯odi del feixisme espanyol (incloent-hi les met¨¤fores m¨¨diques), no nom¨¦s en relaci¨® amb la Barcelona roja i separatista, sin¨® pel que fa al conjunt del projecte republic¨¤ reformista i democr¨¤tic, que va ser escombrat a partir del 18 de juliol de 1936 arreu d¡¯Espanya.

Coneixem prou b¨¦ l¡¯entrada de les tropes feixistes italianes i espanyoles a la ciutat, les primeres mesures, les primeres al¡¤locucions radiof¨°niques, les primeres repressions. Per¨°, quanta gent, realment, va sortir al carrer? En un n¨²mero de la revista nord-americana Life, de febrer de 1939, es veu una fotografia de la pla?a de Catalunya el 26 gener, feta des d¡¯un terrat d¡¯algun dels edificis de la zona. Nom¨¦s hi ha gent al centre de la pla?a. Les filmacions oficials no aporten cap pla general. ?s un detall important: quantes vegades ens hem sentit dir que les multituds barcelonines van sortir al carrer per saludar els ?liberadores?? Quanta gent es va quedar a casa?

Sabem les l¨ªnies generals d¡¯actuaci¨® del R¨¨gim Especial d¡¯Ocupaci¨®, un estat d¡¯excepci¨® ¨²nic, que no es va imposar enlloc m¨¦s, i que va durar fins a l¡¯agost de 1939 per a Barcelona i la seva prov¨ªncia. D¡¯on va sortir la idea? Qui en van ser els pares? Com es va dissenyar? Amb quins criteris? Probablement, aquesta i altres preguntes (com es va planificar l¡¯ocupaci¨® d¡¯habitatges buits per als oficials de l¡¯ex¨¨rcit feixista que arribaven a la ciutat aquells dies; quines eren les instruccions precises d¡¯actuaci¨® de les forces d¡¯ocupaci¨®, etc.) es poden contestar capbussant-se en els arxius militars de Seg¨°via, ?vila, etc. El professor Aram Monfort ja va donar algunes pistes importants en la seva recerca sobre el camp de concentraci¨® d¡¯Horta; per exemple, publicant un dels mapes militars m¨¦s importants de com s¡¯havia de dur a terme l¡¯ocupaci¨® de la ciutat: rutes d¡¯entrada, punts de control, etc.

Ens falta una monografia que port¨¦s per t¨ªtol: La caiguda de Barcelona. Molta gent recorda el gran treball de Herbert Lottman, La ca¨ªda de Par¨ªs. Haur¨ªem de poder reconstruir les setmanes pr¨¨vies i les posteriors al 26 de gener, a partir de cosir, de teixir tots els testimonis (personals, institucionals, etc.) disponibles. Certament, no disposem de la riquesa documental del cas franc¨¨s, on la tradici¨® dels dietaris personals, els epistolaris, les biografies i mem¨°ries, etc., ¨¦s ampl¨ªssima; per¨° caldria intentar-ho. Jaume Fabre, en la seva tesi doctoral (despr¨¦s llibre) sobre ¡°els que es van quedar¡± (els primers temps de la Barcelona franquista), anava en aquesta direcci¨®. L¡¯any 1989 ho va intentar el periodista Josep Pernau per al conjunt de Catalunya.

Haur¨ªem de saber qu¨¨ va desapar¨¨ixer i qu¨¨ es va poder salvar de les din¨¤miques, propostes, projectes culturals del moment. ?s a dir, gaireb¨¦ estem segurs que Agust¨ª Duran i Sanpere, despr¨¦s de superar la depuraci¨®, discretament va refer molts projectes que ja venien dels anys de la Mancomunitat i, m¨¦s tard, dels anys republicans, salvant-los de la venjan?a feixista i oferint un rar cas de continu?tats culturals, fonamentals per a la ciutat.

Hem avan?at molt i en molts camps. Amb el llibre Barcelona en postguerra (2014) es va poder aclarir prou b¨¦ una part important de la gesti¨® del primer consistori, amb Miquel Mateu al capdavant. Marc Gil va posar lletra i n¨²meros a la depuraci¨® municipal. Sabem prou b¨¦ que l¡¯alternativa a la desaparici¨® de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans no era el fantasmag¨°ric Instituto Espa?ol de Estudios Mediterr¨¢neos, sin¨® la delegaci¨® catalana del CSIC (Ol¨ªvia Gassol i Antoni Malet).

Moltes preguntes i moltes respostes. Com m¨¦s coneixem la caiguda/ocupaci¨® de la ciutat, com m¨¦s hi aprofundim, m¨¦s ens adonem de la terrible dimensi¨® de la ter¨¤pia feixista prescrita per a ¡°la sede del anarquismo y del separatismo¡±.

Francesc Vilanova ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UAB.