Bolsilibros, el ¡®pulp¡¯ cast¨ªs

Rafael Barber¨¢n va aprofitar la seva lluna de mel per escriure¡¯n un; i Juan Gallardo, les seves pauses entre escenes com a actor per copejar les tecles, un tac, tac, tac que provocava les ires del director de la companyia, Alejandro Ulloa, que li demanava que no ho fes tan a prop de l'escenari perqu¨¨ se sentia des de platea. Per¨° ¨¦s que cada setmana havia de publicar-se¡¯n un. Perqu¨¨ Barber¨¢n era Ralph Barby i Gallardo, Curtis Garland, dos dels m¨¦s famosos i fruct¨ªfers autors de Bolsilibros, novel¡¤les breus de quiosc que editava Bruguera en ple franquisme, el m¨¦s semblant al pulp nord-americ¨¤ que ha tingut mai la ind¨²stria editorial espanyola.

All¨° era literatura a preu fet: es lliuraven almenys tres t¨ªtols al mes, hist¨°ries autoconclusives, relativament breus, per omplir de 96 a 126 p¨¤gines de molt petit format (15 per 10,5 cent¨ªmetres). Tot valia: de l'oest, espionatge, b¨¨l¡¤liques, terror, ci¨¨ncia-ficci¨®, rom¨¤ntica¡­ L¡¯¨¨xit va ser immediat, rotund. Era molt freq¨¹ent que els tiratges inicials sobrepassessin els 15.000 exemplars (almenys, ben entrats els anys vuitanta), t¨ªtols que, a m¨¦s a m¨¦s, es reeditaven amb freq¨¹¨¨ncia, com a molt canviant la sempre impactant portada a color.

S'ent¨¦n el furor d'uns textos que costaven quatre pessetes, per¨° que eren preuada i compulsiva mercaderia d'intercanvi en mercats o en ple carrer. ?s l¡¯Espanya dels primers anys cinquanta, en qu¨¨ de dolent o insuficient n'era fins i tot el paper i calia substituir les populars s¨¨ries d¡¯Agatha Christie o d¡¯Edgar Wallace, drets llavors dif¨ªcils d'aconseguir. Aflorant d'una prosa algunes vegades discreta per¨° sempre trepidant, brollava un m¨®n de somni, amb l'american way of life de fons: grans aventures, cotxes i cases immensos, fins i tot, amb sort, alguna insinuaci¨® sensual, la major part de les vegades en escenaris forans o ex¨°tics. ¡°Hi havia sempre una base real; s'inventava poc i es pensava en aventures que, com a molt, veies a les pel¡¤l¨ªcules; tamb¨¦ hi havia certa den¨²ncia social, per¨° camuflada; per la censura, moltes no podies situar-les a Espanya, hi havia coses que aqu¨ª no podien passar¡±, contextualitza ?ngels Gimeno, l'esposa de Barber¨¢n / Barby en aquest productiu viatge de nuvis.

A m¨¦s d'autora, Gimeno sempre va ajudar a documentar-les i passava a net els escrits del seu marit. Barby t¨¦ nom¨¦s visi¨® perif¨¨rica. ¡°Una vegada, em va lliurar les fulles en blanc perqu¨¨ no havia posat la cinta; per¨° va tornar a repetir-ho tot en un tres i no res i pr¨¤cticament igual¡±, diu. ¡°No recordava gaireb¨¦ ni la que havia acabat i ja tenia una altre lliurament entre les mans; els personatges i les trames les creava en l¡¯entreson i l'endem¨¤, davant la m¨¤quina, la hist¨°ria ja no passava ni pel meu raciocini, anaven del cervell al dit¡±, descriu ell. Ho recorden a la taula rodona Novel¡¤la negra i Bolsilibros, un llarg llegat i a la planta de sota on s'exposen les seves m¨¤quines d'escriure, fetitxes de la mostra Secrets de butxaca, dedicades als Bolsilibros de Bruguera, tot a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. ?s la caserna general aquest any del Festival BCNegra de novel¡¤la polic¨ªaca que va comen?ar amb ells el dijous i que a partir de dem¨¤ viur¨¤ la seva setmana gran.

Sota aquestes coordenades, all¨° es va convertir en una m¨¤quina imparable. La primera col¡¤lecci¨®, Servicio Secreto, naixia el 1950 i l'estrenava Peter Debry, l'¨¤lies de Pedro V¨ªctor Debrigode, de fam¨ªlia francesa i que va comen?ar a escriure a la pres¨®, com Clark Carrados (Luis Garc¨ªa Lecha), per¨° aquest, funcionari de presons, estimulat per un reu que ho feia. Servicio Secreto acabaria amb 1.700 t¨ªtols. Dos anys despr¨¦s, arrencava Detective, a la qual van seguir, en els daurats seixanta, Punto Rojo (1962), Archivo Secreto (1964), Alto Secreto (1967) i despr¨¦s La Huella (1974)¡­

L'¨¨xit era tan gran que, a rebuf de Bruguera, a Madrid va seguir el mateix cam¨ª el segell Roll¨¢n i a Barcelona, Toray. La vinculaci¨® a l'actualitat, esquitxada amb t¨ªtols rars, hi va ajudar: ?A qu¨¦ hora le mataron, Mr. Kennedy? pot il¡¤lustrar-ho. Frank Caudett (un dels nou pseud¨°nims de Francisco Caudet: 800 novel¡¤les), que acabaria fitxat en exclusiva per Bruguera, aprofitant el nou ¨¨xit de James Bond va desenvolupar, amb estil tallant i c¨¤ustic, les aventures del Agente 002 i del Departamento At¨®mico de Seguridad Nacional.

¡°Se'ls ha menyspreat estil¨ªsticament, per¨° hi abunden les met¨¤fores, els canvis de punt de vista, els canvis de primera a tercera persona, la interpel¡¤laci¨® al lector¡­ s¨®n t¨¨cniques que en molts best-sellers actuals ni es troben¡±, defensa Joaquim Noguero, comissari de l'exposici¨®. I ¨¦s que Caudett, per exemple, va ser un ¨¤vid lector de Dumas, Tolstoi i Verne, i tamb¨¦ de Jos¨¦ Mallorqu¨ª, el pare d¡¯El Coyote. I ho destil¡¤len els seus textos. ¡°Jo devorava tot el que feia Barby i volia escriure com Garland¡±, admet Francisco Javier Miguel G¨®mez, que amb nom¨¦s disset anys va debutar com Lem Ryan. Va ser dels ¨²ltims a entrar als Bolsilibros, el 1982, poc abans de l'enfonsament de Bruguera, ¡°el nostre Txern¨°bil editorial¡±, diu avui al costat de Barby, qui recalca que aquells llibres van ser ¡°la literatura que ha alfabetitzat bona part d'aquest pa¨ªs¡±. I que, ni que fos a ritme estakhanovista (Garland va tenir disset pseud¨°nims i va escriure 2.000 t¨ªtols) donava per viure, almenys fins als anys setanta. ¡°Es cobrava al cap de dos mesos i amb els tres nous m¨¦s dues reedicions, podies tenir vius cinc t¨ªtols al mes¡±, resumeix. Despr¨¦s, va comen?ar el declivi: ¡°Primer per les de l¡¯oest; les que van aguantar m¨¦s b¨¦ van ser les de terror¡±, ordena Barby.

Silver Kane (Francisco Gonz¨¢lez Ledesma), Keith Luger (Miguel Oliveros Tovar) o Mark Halloran (Jordi Gubern Ribalta) s¨®n altres noms m¨ªtics que poblen una mostra que no oblida els dibuixants, especialment Antonio Bernal, que va arribar a fer, plorant admetia, fins a cinc portades setmanals per a la factoria Bruguera i es feia fotografiar com a mort o cowboy per tenir imatges de recurs en les quals inspirar-se. Sovint era f¨¤cil identificar en els personatges actors de Hollywood del moment¡­

Exhaustiva, l'exposici¨® deixa caure noms d'hereus actuals, un Iv¨¢n Guevara o un Alberto Valle, que avui, per les vendes, semblen contraculturals. A Amazon, els Bolsilibros van, de mitjana, a cinc euros.